Un planeta semblant a la Terra a l'estrella més pròxima al nostre Sol
L'exploració de Proxima b, que es troba a la zona habitable del seu sistema, seria abordable per a una sonda en poques dècades
Simulació de l’exoplaneta Pròxima b orbitant al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més pròxima al nostre Sol, a una distància de quatre anys llum. /
Un grup internacional d'astrònoms, amb destacada participació espanyola, ha localitzat un planeta de dimensions similars a la Terra que orbita al voltant de Proxima Centauri, l'estrella més pròxima al nostre Sol, i que a més es troba a l'anomenada zona d'habitabilitat, la regió del seu sistema on les condicions permetrien l'existència d'aigua líquida, condició necessària per a la vida. El planeta, batejat tècnicament com Proxima b, ha sigut confirmat amb observacions realitzades amb quatre telescopis diferents.
El planeta, descobert públicament a la revista Nature, és particularment atractiu perquè la seva observació amb mètodes directes serà abordable d'aquí pocs anys i perquè l'xploració espacial amb una sonda serà possible en un termini raonable de poques dècades.
“Des del gener fins al març s'ha observat Proxima Centauri amb telescopis de quatre observatoris. Encara que el senyal era prometedor des del principi cada nit revisem la seva consistència. És verdaderament emocionant saber que hi ha un planeta semblant a la Terra al voltant de la nostra estrella més pròxima”, assenyala Guillem Anglada, científic de la Universitat Queen Mary (Londres), que lidera el treball.
Com és habitual amb els exoplanetes, situats a anys llum de la Terra, Proxima b no s'ha observat directament, sinó que s'ha inferit la seva presència al detectar-se unes anomalies en el moviment de Proxima Centauri que sols poden ser explicades per la presència d'algun objecte al seu voltant. Aquesa lleugera inclinació gravitatòria, com es coneix el fenomen, es tradueix en oscil·lacions en la llum de l'estrella.
No obstant, es tracta de moviments de molt poca amplitud que només poden calcular-se amb eines molt sofisticades: “Hem observat que Pròxima b s'allunya i s'acosta a uns cinc quilòmetres per hora -velocitat similar a la que caminem- amb un patró regular cada 11,2 dies”, apunta Pedro J. Amado, científic del CSIC a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i coordinador del projecte Carmenes per a la recerca de planetes de tipus terrestre des de l'Observatori de Calar Alto (Almeria).
SET MILIONS DE QUILÒMETRES
Les dades revelen l'existència d'un planeta amb almenys 1,3 vegades la massa terrestre que gira al voltant de Proxima Centauri cada 11,2 dies a una distància d'uns set milions de quilòmetres. Aquesta distància suposa un 5% de l'existent entre la Terra i el Sol, cosa que suggereix que podria tractar-se d'un planeta bullent, però això no és així perquè Proxima Centauri és una estrella més freda que el Sol. “La seva zona d'habitabilitat està més a prop de l'estrella que en el nostre sistema”, destaca Ignasi Ribas, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai de Barcelona (IEEC-CSIC) que ha participat en la determinació de la possible habitabilitat. El planeta és previsiblement rocós.
Es pensa que al voltant del 70% de les estrelles de la nostra galàxia són nanes vermelles com Proxima Centauri, més febles i petites que el Sol. “Aquest tipus d'estrelles presenten, a més, períodes d'activitat sobtats ambun senyal que po confondre's amb el d'un planeta. Per excloure aquesta possibilitat van ser claus les observacions realitzades per l'Observatori SpaceObs amb el telescopi ASH2, situat a San Pedro de Atacama (Xile) i operat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia”, assenyala Cristina Rodríguez, també científica del mateix institut.
Notícies relacionadesLa possibilitat que hi hagi vida als planetes al voltant de les nanes vermelles és, ara com ara, objecte de debat entre la comunitat científica. La zona d'habitabilitat es troba tan pròxima a l'estrella que, encara que el planeta tingui la temperatura adequada, es pot veure afectat per les fulguracions de l'estrella, que produeixen gran quantitat de radiació ultraviolada i de rajos X. No obstant, és necessari analitzar l'atmosfera d'aquests planetes amb observacions directes.
“Pròxima b constitueix el candidat idoni per estudiar les característiques dels planetes al voltant de nanes vermelles i, per extensió, per a la recerca de traces que puguin indicar l'existència de vida”, apunta Amado. De fet, el projecte Starshot, apadrinat pel físic britànic Stephen Hawking, planteja l'enviament d'una flota de naus minúscules al sistema estel·lar triple Alfa Centauri, del qual forma part Pròxima Centauri, per buscar planetes potencialment habitables. “En el marc d'aquest projecte, Proxima b constitueix l'únic planeta que es podria visitar en el termini d'una generació”, conclou el científic del CSIC.
