"Seria estrany que no hi hagués vida en altres sistemes solars"

Guillem Anglada-Escudé (Ullastrell, 1979), professor de la Universitat Queen Mary de Londres, va encapçalar l’equip internacional que recentment va anunciar el descobriment d’un planeta potencialment habitable que orbita al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més propera al nostre sistema. Es troba a 4,3 anys llum, uns 40 bilions de quilòmetres, una distància enorme però que en termes astronòmics és pràcticament a quatre passes. La setmana passada, Anglada va ser a Barcelona per pronunciar una conferència al museu CosmoCaixa.

–¿Trobar un planeta com Pròxima b és un cop de fortuna?

–Partíem d’un conjunt de 200 o 300 estrelles, una de les quals era precisament Pròxima Centauri. Es tracta d’una estrella que ja havia sigut estudiada amb anterioritat sense resultats positius, però que a nosaltres ens seguia semblant molt interessant per la mida que té. Sabem que si volem trobar planetes com la Terra, serà més fàcil detectar-los en estrelles d’aquesta classe. Així que vam començar a analitzar i processar matemàticament dades prèvies. Separades no deien res, però a l’ajuntar-les va aparèixer un senyal estrany. Era el planeta.

–¿No arriben a veuen el planeta?

–Amb els instruments de l’actualitat no es poden observar els planetes extrasolars. Nosaltres en deduïm l’existència a partir d’altres paràmetres. No són especulacions.

–¿Com ho fan?

–Quan un planeta orbita al voltant d’una estrella, això provoca una petita oscil·lació periòdica, una influència gravitatòria, en el seu moviment al voltant del centre del sistema. I aquest moviment nosaltres el podem detectar. Això també passa en el nostre sistema: l’existència de la Terra, per exemple, desplaça 10 centímetres per segon el moviment del Sol.

–¿Quin telescopi fan servir?

–En aquest cas, el principal ha sigut el telescopi europeu de 3,6 metres a l’observatori xilè de La Silla, encara que el més important és un instrument que porta un espectròmetre anomenat Harps que mesura les longituds d’ona de diversos elements químics.

–¿Què més podem saber de Pròxima b?

–No en sabem la mida, però podem utilitzar un argument estadístic. Els planetes que es troben en aquestes òrbites –i se n’han localitzat molts per altres mitjans– acostumen a ser petits. Pel que fa a si és rocós o no, dependrà de la mida  final que tingui, i per ara només en coneixem la massa. L’expectativa és que tingui entre una i dues vegades la mida de la Terra. Els models teòrics suggereixen que pot ser un planeta rocós ric en volàtils, potser aigua, però amb la informació disponible no ho sabem. Tot és especular.

–¿Seguirà analitzant el planeta?

–Sí. Ara estem buscant el trànsit del planeta al davant del seu sol [aquest moviment genera una espècie d’eclipsi que redueix la llum de l’estrella], un detall que pot aportar més informació. Malgrat això, dependrà de com estigui situat el planeta. És una loteria que hem calculat en un 2%.

–No perd l’esperança

–El que passa és que en l’actualitat es troben en construcció diversos telescopis gegants que podran resoldre’ns molts dubtes potser d’aquí uns 10 anys.

–¿Què n’esperen?

–Amb aquests instruments confiem a poder determinar si planetes interessants com Pròxima b tenen atmosfera. Fins i tot en podrem captar imatges. Sabem que hi ha nombrosos planetes extrasolars i que fins i tot poden ser habituals els que tenen una mida terrestre. El que no sabem és si algun d’ells pot sostenir vida.

–¿I vostè què n’opina?

–És una opinió personal, però seria molt estrany que no hi hagués vida en altres planetes. Em sorprendria molt. Crec que pot ser un procés universal. De fet, molta de la química que va fer possible la vida a la Terra existeix en el mitjà interestel·lar. Espero que ben aviat puguem respondre a aquesta pregunta.

–¿Vida intel·ligent?

–Això és una qüestió molt diferent.  Caldria veure si aquesta vida ha prosperat, s’ha convertit en una societat tecnològica i no s’ha extingit. Si hi hagués moltes civilitzacions, potser ja ens haurien trobat.

–¿És fàcil comunicar-se amb Pròxima Centauri?

–Sí, no és cap problema. Podem enviar senyals demà mateix. Trigarien a arribar uns quatre anys. Si hi hagués algú intel·ligent i contestés, serien quatre anys més. Potser sembla molt, però és el que tenim més a prop que no sigui el nostre Sistema Solar.

–¿I arribar allà amb una nau?

–Amb les que tenim ara trigaríem desenes de milers d’anys. A més, les estrelles es mouen, i per tant és molt probable que quan hi hagués arribat ja no hi fos, allà. Hi ha gent que diu que s’hi ha anar ja, però no és factible. No té sentit. Hem de poder anar més ràpid.

-¿I?

–Confio que d’aquí 20 o 30 anys les coses canviïn. Potser amb micronaus, com alguns proposen.

 

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

–I vostè, ¿té previst tornar a Bar-celona?

–Tot i que m’agradaria, no és fàcil. L’única possibilitat és tornar com a funcionari i no hi ha places. Em vaig presentar a un contracte Ramón y Cajal, però sembla que no compleixo els requisits exigibles. A més, la meva dona també és investigadora. Tots dos estem a Londres.