ASTRONOMIA

¿Quan és la pròxima superlluna?

El fenomen es tornarà a repetir el 14 de desembre, encara que lleugerament menys brillant

L’espectacle de la superlluna brilla a tot el món. Els núvols que hi havia a Barcelona tampoc van deslluir el fenomen. / MONGE NADEU RAMOS I AGÈNCIES

1
Es llegeix en minuts

Qui no va tenir l'oportunitat de contemplar al cel l'última superlluna, la més intensa de les últimes dècades, no haurà d'esperar gaire ja que el 14 de desembre n'hi haurà una de molt similar. La Lluna no s'acostarà a la Terra tant com en l'última ocasió, és cert, però la diferència serà prou petita perquè resulti impossible distingir-la ni en el cas d'haver-la immortalitzat fotogràficament.

De fet, les superllunes, una denominació que no té res de científic sinó que procedeix del món de l'astrologia, tenen lloc amb una certa assiduïtat. Una altra de similar es va registrar el 16 d'octubre.

Les superllunes tenen lloc perquè l'òrbita del satèl·lit al voltant de la Terra no és estrictament circular, sinó una mica el·líptica, i això provoca que en algunes ocasions estigui més a prop, l'anomenat perigeu, o més lluny, l'apogeu. Si coincideix amb la fase exacta de lluna plena, llavors l'espectacle astronòmic està garantit. Cada any hi ha uns 12-13 cicles lunars, dels quals entre 3 i 5 formen superllunes perquè coincideixen amb el perigeu.

Notícies relacionades

En el perigeu de dilluns, el satèl·lit era exactament a 356.511 quilòmetres de la Terra, mentre que el 3 de desembre del 2017, quan se n'espera una altra de molt intensa, se situarà a 357.495, una diferència de tot just 984 quilòmetres, equivalent al 0,27%. Evidentment, es tracta d'un canvi de brillantor imperceptible per a la vista. La superlluna del segle XXI serà el 6 de desembre de l'any 2052, amb el nostre satèl·lit a una distància de 356.429 quilòmetres.

Entre un perigeu extrem com el de dilluns i un apogeu també rècord la diferència aparent del diàmetre de la Lluna pot arribar al 14%, però fins i tot en aquest cas la NASA considera que la diferència de brillantor és inferior a les pertorbacions que ocasionen les llums urbanes. “A més, no hi ha regles flotant al cel per mesurar els diàmetres llunars”, diu fent broma.

Temes:

Lluna Astronomia