RECONEIXEMENT
'Nature' situa un català entre els 10 científics més importants de l'any
Guillem Anglada-Escudé és l'autor principal del descobriment de Pròxima b, el planeta extrasolar més pròxim al nostre sistema
cmontanyes36027325 guillem anglada161027181246 /
L'astrofísic català Guillem Anglada-EscudéGuillem Anglada-Escudé ha sigut reconegut com un dels científics més destacats del 2016, segons la revista britànica 'Nature'.
Professor a la Universitat Queen Mary de Londres, Anglada-Escudé (Terrassa, 1979) forma part de la prestigiosa llista dels "10 de 'Nature", que reconeix anualment els que han fet els descobriments científics més importants.
En aquest cas, es valora de l'astrofísic el seu descobriment d'un planeta semblant a la Terra que orbita cada 11 dies la seva estrella Pròxima Centauri, l'estrella més pròxima al nostre sistema, i que té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida a la seva superfície.
Els resultats de l'estudi d'aquest planeta, batejat com a Pròxima b, es van publicar a la portada de 'Nature', en un article en què Anglada-Escudé va compartir autoria amb Pedro J. Amado, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA).
ALTRES NOMINATS
L'argentina Gabriela González és l'altra científica de parla hispana inclosa en la llista d'aquest any pel seu descobriment de les ones gravitacionals.
Una troballa que, segons va afirmar a Efe en una entrevista el febrer passat, "sortirà als llibres" com la resposta, 100 anys després, a l'últim interrogant de la Teoria de la Relativitat d'Einstein.
El cocreador de la firma d'intel·ligència artificial DeepMind, Demis Hassabis, el programa del qual AlphaGo va aconseguir vèncer el campió mundial del joc de taula "go", conegut com els "escacs orientals", és una altra de les personalitats més destacades de l'any, segons 'Nature'.
La brasilera Celina Turchi es va guanyar també un lloc en el rànquing per descobrir la relació entre la microcefàlia i el virus del Zika.
El naixement del primer nadó del món engendrat mitjançant una tècnica de reproducció assistida que utilitza ADN de tres pares diferents s'ha fet realitat aquest any i 'Nature' ha inclòs en la seva llista l'especialista en fertilitat John Zhang, un els responsables d'aquest fet.
El científic Kevin Esvelt va obtenir el reconeixement de la revista pel seu descobriment dels possibles efectes negatius d'una controvertida tècnica, que ell mateix va ajudar a crear, que utilitza l'edició genètica CRISPR per fomentar o suprimir l'expressió de certs gens en poblacions d'una espècie per perpetuar un tret entre els individus.
El professor que va fer sonar l'alarma de la destrucció de la Gran Barrera de Coral que s'estén al llarg de 2.300 quilòmetres de la costa nord-oriental australiana, Terry Hughes, també es va guanyar un lloc.
Guus Velders va establir les bases aquest any de l'acord internacional firmat per pràcticament tots els països per deixar de produir i utilitzar els hidrofluorocarbonats (HFC), uns potents gasos d'efecte hivernacle molt utilitzats en el sector de la refrigeració, fita que tampoc ha passat desapercebuda per a 'Nature'.
Notícies relacionadesCom tampoc ho ha fet la lluita de la física Elena Long per sensibilitzar sobre les dificultats i discriminacions a què s'han d'enfrontar els físics gais, lesbianes, bisexuals, transgènere o de qualsevol altra minoria sexual.
La neurocientífica Alexandra Elbakyan tanca la llista per desafiar les publicacions científiques convencionals amb la seva web Sci-Hub, que permet accedir de manera gratuïta a més de 60 milions d'articles científics recents.
