jaciment geològic
Els fòssils de la vida més antiga de la Terra
Uns investigadors localitzen al nord del Canadà les restes d'uns bacteris d'almenys 3.770 milions d'anys
icoy37499397 bacterias primitivas170301164639
La vida va fer els seus primers passos a la Terra fa entre 3.770 i 4.290 milions d’anys, quan encara era un jove i infernal planeta amb una atmosfera tòxica. Ho va fer en forma d’uns microorganismes de senzillesa extrema: uns bacteris que vivien en un ambient marí esquitxat de fonts hidrotermals i s’alimentaven de ferro.
Investigadors de l’University College de Londres (UCL) han localitzat els fòssils d’aquells processos primigenis, ara convertits en impregnacions que tenyeixen les roques de color vermell, en un jaciment del Cinturó Nuvvuagittuq, una remota formació geològica de la província canadenca del Quebec.
Abans d’aquest descobriment, els microfòssils més antics reportats es van trobar a Austràlia i dataven de fa 3.460 milions d’anys. En la investigació, que s’ha publicat a la revista Nature, també hi han participat investigadors de la Comissió Geològica de Noruega, el Servei Geològic dels Estats Units i les universitats d’Austràlia Occidental, Ottawa i Leeds.
Com que la Terra es va formar fa uns 4.600 milions d’anys i des d’aleshores ha tingut una activitat geològica contínua, no és fàcil trobar a la superfície terrestre uns estrats rocosos que siguin testimoni d’aquells temps tan remots. Un d’ells és precisament el Cinturó Nuvvuagittuq, que conté roques de quars que prèviament ja havien sigut datades com les més antigues de la Terra (3.770-4.290 milions). En aquella època, la zona es trobava sota l’aigua en un fons oceànic en què abundaven les fonts hidrotermals.
Per buscar signes de vida en aquell entorn, l’equip de l’ULC va analitzar unes roques que es consideren resultat d’antics respiradors hidrotermals, esquerdes marines per les quals flueix aigua calenta cap a la superfície. En aquestes, els científics van observar tubs i estructures filamentoses que s’assemblen a les que la vida bacteriana d’avui dia forma en altres ambients hidrotermals. «El nostre descobriment recolza la idea que la vida va sorgir en respiradors calents del fons marí poc després que es formés el planeta», explica el primer autor de l’estudi, Matthew Dodd.
CONFIRMAR L’ORIGEN BIOLÒGIC / Per confirmar que les restes eren d’origen biològic, els investigadors van analitzar sistemàticament si els tubs i filaments fets d’hematita (un òxid de ferro) es podrien haver format d’una altra manera. Es va estudiar, per exemple, si podien ser resultat de canvis de temperatura o de pressió a les roques, però es va considerar poc probable.
Notícies relacionades«Hem trobat filaments i tubs dins d’estructures d’un centímetre de mida anomenades nòduls, així com altres estructures esferoïdals diminutes, anomenades rosetes i grànuls, i creiem que tot és producte de la putrefacció. Són mineralògicament idèntics als de roques més joves trobades a Noruega, els Grans Llacs d’Amèrica del Nord i Austràlia occidental», explica en una nota el coautor Dominic Papineau, també de l’UCL.
«Aquests descobriments demostren que la vida es va desenvolupar al nostre planeta en un moment en què tant el planeta Mart com la Terra tenien aigua líquida a la seva superfície –conclou Matthew Dodd–. Això planteja qüestions apassionants sobre la vida extraterrestre: o trobem vida a Mart de fa 4.000 milions d’anys o potser la Terra va ser una excepció».
