El cosí de l''Homo sapiens' de fa 300.000 anys

Els Homo naledi, una nova espècie d’homínid les primeres restes del qual van aparèixer el 2013 en un jaciment arqueològic a Maropeng, a prop de Johannesburg (Sud-àfrica), van viure fa entre 236.000 i 335.000 anys i, conseqüentment, és molt probable que convisquessin amb els primers Homo sapiens, els homes moderns, que en aquell moment ja habitaven a la zona, segons va revelar la datació de les restes.

Els fòssils, presentats el 2015, van sorprendre els científics i fins i tot van generar molts dubtes perquè era una espècie amb trets antiquíssims, començant pel petit cervell, fet que va portar a pensar que tenia uns dos milions d’anys, i al mateix temps altres de molt moderns, com uns peus de marxador contemporani i unes mans capaces d’agafar eines de pedra. Des d’aleshores s’han trobat a Maropeng 1.500 restes d’uns 15 individus.

«No tenen milions d’anys, sinó que són restes sorprenentment joves», va afirmar el líder de l’equip, el professor Lee Berger, de la Universitat de Witwatersrand de Johannesburg. «És una espècie primitiva que va sobreviure milions d’anys», va afegir.

Berger va ser objecte de certes crítiques el 2015 al presentar el descobriment de l’Homo naledi sense haver aportat una cronologia dels fòssils. En aquesta ocasió, els ossos han sigut datats de forma independent i coincident per laboratoris diferents. S’han utilitzat tècniques de luminescència, paleomagnetisme, ressonància paramagnètica electrònica (ESR) i urani-tori. En aquests treballs hi han participat investigadors d’una desena de centres, inclòs el Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (Cenieh), a Burgos.

«És la primera vegada –va assenyalar un comunicat de la Universitat de Witwatersrand– que s’ha demostrat que una altra espècie d’homínid va viure amb els primers humans a l’Àfrica». L’Homo sapiens no ha estat sol: a Europa, per exemple, va conviure amb l’Homo neandertalensis fa uns 30.000-40.000 anys, i a més va ser coetani d’almenys dues misterioses espècies més, les dels homínids de Flores i de Denisova.

«Pensàvem que l’home era invencible i que només hi havia una història cap a un cervell més gran i comportaments més complexos. Però no és així», va afirmar John Hawks, investigador de la Universitat de Wisconsin (EUA), que també va participar en l’anàlisi. Com va passar amb les primeres restes, les noves conclusions han sigut publicades a la revista científica eLife, una publicació on line amb criteris de revisió menys estrictes que Nature o Science.

Sense aïllament geogràfic

Notícies relacionades

El primer 'Homo'

¿Què són les tempestes solars?

Un dels aspectes sorprenents és com va poder l’Homo naledi mantenir característiques tan diferents malgrat la seva proximitat amb l’Homo sapiens. Els autors assumeixen que no es pot atribuir a l’aïllament geogràfic, ja que tots dos van viure en una sabana contínua sense barreres orogràfiques. És més, la mida de les dents reflecteix una dieta similar. Coexistien tot i ocupar el mateix nínxol ecològic.

A més de la datació dels fòssils d’Homo naledi, els investigadors han presentat les restes de tres nous espècimens, un nen i dos adults, un de molt complet i amb el crani en molt bon estat. L’han batejat com a Neo, regal en la llengua local sesotho. Els nous fòssils van aparèixer en una cavitat adjacent a la de les primeres troballes d’Homo naledi. Els científics creuen que aquesta espècie dipositava els seus morts en una part separada de les coves.