Sagnia de científics

La crisi i les retallades van obrir un esvoranc en la ciència espanyola pel qual va sortir molt del talent investigador del país, i encara no s’ha tancat. Aquest retrat de la situació, compartit per una gran part de la comunitat científica, queda reflectit en les dues bases més grans de dades de currículums d’investigadors (ORCID i ResearchGate), publicades la setmana passada. Aquests registres permeten rastrejar els moviments entre països de centenars de milers d’investigadors, analitzant la seqüència de les seves afiliacions acadèmiques.

 

    Es tracta d’una oportunitat inèdita, ja que no existeix un cens global de científics. Tampoc el Ministeri d’Economia i Competitivitat, del qual depèn la carpeta de ciència, s’ha ocupat de seguir les migracions dels investigadors espanyols, encara que diverses organitzacions científiques ja van alertar sobre una possible «fuga de cervells».

  

 Les noves dades no donen la resposta definitiva sobre aquest assumpte, ja que les mostres no són «estadísticament representatives», com les que s’utilitzarien en una enquesta: en aquestes mostres estan representats en excés els investigadors més joves, més actius i occidentals. No obstant, es tracta de les millors dades disponibles: la mostra de ResearchGate conté 1 milió de científics de tot el món, i la d’ORCID, gairebé 750.000.

    

«No es poden prendre aquestes dades al peu de la lletra, però no hi ha dubte que contenen forts senyals que sí que hi ha hagut una fuga de cervells», explica Maarten Rikken, un dels portaveus de ResearchGate.

FLUXOS CAP A FORA

La indicació més contundent és la comparativa entre moviments d’entrada a Espanya i de sortida. En l’última dècada, el 4,3% de les migracions consignades en la mostra de ResearchGate van ser moviments cap a l’estranger. Els moviments oposats van ser només el 3,5%.

    

El missatge encara és més clar si es mira l’evolució d’aquests fluxos. Cada any, entre el 2000 i el 2010, la sortida de cervells va quedar compensada per una entrada igual, o fins i tot més gran. A partir del 2010, aquest equilibri es va descompensar. El 2013, per cada dues sortides de científics només hi va haver una entrada. Des d’aleshores, les coses han millorat, però encara el 2016 hi va haver 4 immigracions per cada 6 emigracions, una situació pitjor que la dels pitjors anys anteriors a la crisi en la sèrie (2000 i 2001).

   

PÈRDUES I ADQUISICIONS

 Els moviments registrats per ResearchGate són independents de la nacionalitat dels científics: un científic estranger que torna al seu país compta com a pèrdua de talent i un científic espanyol que torna a Espanya compta com a adquisició de talent. Les dades d’ORCID, al contrari, atribueixen la nacionalitat més probable a cada investigador: el país que consta en la primera afiliació del seu currículum. Sota aquesta assumpció, es veu que el 2016 en la mostra hi havia més investigadors espanyols residents a l’estranger (2.400) que estrangers residents a Espanya (1.900).

    

Aquests resultats no sorprenen  Nazario Martín, president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE). «El flux cap a fora és una conseqüència lògica de la desinversió», diu. Des del 2010 la ciència espanyola ha perdut més d’un terç del seu pressupost (un 40% entre el 2010 i el 2013). A la vegada, la contractació d’investigadors s’ha congelat (entre el 2011 i el 2014, calia la jubilació de 10 científics per autoritzar la contractació d’un).

    

POCA COMPETITIVITAT

«L’edat dels investigadors espanyols al Regne Unit va augmentant: ara és gent que intenta estabilitzar-se», explica María Jiménez, presidenta de la Societat de Científics Espanyols al Regne Unit (CERU).

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

  

 «Les millors perspectives i més estabilitat de la carrera professional són les principals motivacions per emigrar», explica Manuel Castellano, president de l’Associació de Científics Retornats a Espanya (CRE). «Si ets estranger, hi ha poques motivacions per venir». H