Genètica al garatge

Fabricar organismes transgènics (OGM) al garatge de casa ja és una realitat. El 24 de març, Alemanya va prohibir la importació d’un kit que permet modificar l’ADN d’un bacteri (Escherichia coli) per fer-lo resistent a un antibiòtic, l’estreptomicina. A la resta del món, la caixa es pot adquirir a internet per 150 dòlars.

Teòricament, es tracta d’un experiment de ciència recreativa, amb l’objectiu de divulgar i democratitzar la biologia, i sense cap perill. La soca continguda en el kit no és infecciosa. No obstant, les autoritats bavareses van detectar que alguna de les caixes estaven contaminades amb bacteris que poden produir diarrea o pneumònia: Klebsiella pneumoniae, Enterobacter spp i Enterococcus faecalis.

La troballa va disparar les alarmes. Potser els bacteris patògens es podrien barrejar amb els innocus i adquirir resistència als antibiòtics. Els usuaris es podrien infectar. O podrien tirar les restes de l’experiment per l’aigüera.

Aquest escenari apocalíptic ha sigut exclòs pel Centre Europeu per al Control de les Malalties (ECDC), en un informe que va publicar el 3 de maig. Senzilles mesures, com per exemple fer servir guants de làtex, són suficients per protegir els usuaris. Tampoc seria rellevant la contribució d’aquest producte, destinat a un públic de pocs apassionats, al greu problema de la resistència als antibiòtics.CRISPR

EL CRISPR

algrat això, l’episodi demostra que modificar ADN ja no és una cosa exclusiva de laboratoris d’avantguarda. Això és possible gràcies a una tècnica que promet revolucionar la biologia. El sistema, que s’anomena CRISPR i va ser descobert el 2012, és una eina que permet tallar i enganxar ADN d’una manera molt més ràpida, precisa i barata que els mètodes que s’utilitzen actualment.

El sistema es podria aplicar per reemplaçar un gen defectuós amb un de funcional. Actualment s’utilitza, per exemple, per produir rates amb certs gens modificats, i investigar si aquells gens causen el càncer. Abans del CRISPR es trigaven anys per aconseguir una d’aquestes rates, mentre que ara és qüestió de mesos o setmanes.

«Repartir a qualsevol individu soques d’E. coli resistents a antibiòtics no em sembla una bona idea», comenta Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia, a Madrid, i un dels abanderats del CRISPR a Espanya. «Em sembla un kit perillós per la seva aplicació als bacteris: no estic en contra de la socialització de la biologia, però es podia optar per una altra aplicació que no fos la resistència», afirma Gemma Marfany, professora de genètica i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

LA RESISTÈNCIA

Els bacteris que han contaminat les caixes són presents de forma natural en petites quantitats a l’intestí i a l’ambient («poden haver entrat a les caixes si no s’han confeccionat en condicions d’aïllament», aventura Marfany). Tot i això, si es porta a terme un cultiu, es poden multiplicar i en grans quantitats poden afectar persones grans, immunodeprimides, o nens.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«Probablement, el sistema CRISPR contingut a la caixa no podria convertir aquests bacteris en resistents. Es tracta d’un sistema dirigit a un gen concret d’un organisme concret», explica Marfany. El risc és més subtil. «Els bacteris tenen sexe, en cert sentit: s’estan intercanviant constantment informació genètica i es poden passar la resistència entre ells», explica Marfany. La proximitat dels bacteris innocus resistents amb els patògenes ho podria facilitar. «Els antibiòtics del kit no són els que et donarien en un laboratori, però hi ha alguns antibiòtics molt semblants», afegeix.

Montoliu afegeix un altre matís. «Per treballar amb organismes modificats genèticament de risc 1 o 2 s’ha de notificar a la Comissió Nacional de Bioseguretat i, en tot cas, disposar d’una instal·lació registrada. Crec que a Espanya treballar amb aquest kit seria il·legal», conclou Montoliu.