'Cassini' s'acomiada de Saturn amb un 'suïcidi' controlat

 

 

La nau 'Cassini', un dels projectes més fecunds i dilatats de tota la història de l’exploració espacial, posarà fi divendres a gairebé 20 anys de feina submergint-se i desintegrant-se de forma deliberada en l’atmosfera de Saturn, el planeta al qual ha consagrat la seva vida científica. El combustible del giny s’està esgotant. Sense aquesta maniobra es corria el risc que es precipités sobre alguna de les seves 61 llunes, particularment Tità o Encèlad, tan atrac-

tives per a la recerca d’indicis de vida, i hi ocasionés una perillosa contaminació.

Un món molt desconegut

'Cassini', que va sortir de la Terra l’octubre del 1997, té un currículum espectacular. Després d’un vol de set anys que va incloure sobrevols sobre Venus i Júpiter, la nau es va endinsar finalment a la regió de Saturn, un món fins llavors poc conegut que només havia sigut visitat fugaçment per les sondes 'Pioneer 11' (1979), 'Voyager 1' (1980) i 'Voyager 2' (1982). Saturn, el segon planeta més gran del sistema solar, és un gegant de gas compost en un 75% per hidrogen, probablement amb un nucli sòlid recobert per una capa líquida. S’estima que la temperatura superficial ronda els -180°C. 

Guèisers d'aigua a Encèlad

Un dels episodis més prodigiosos de la història de Cassini es va produir l’any 2005, poc després d’haver arribat a Saturn, quan el mòdul 'Huygens', que estava acoblat a la nau nodrissa, va descendir sobre Tità en el que va ser i segueix sent l’únic aterratge de la història efectuat sobre una lluna extraterrestre. També va ser espectacular una maniobra duta a terme l’abril passat que el va portar a passar entre Saturn i el seu anell més interior a una velocitat de 124.000 quilòmetres per hora.

Entre moltes altres qüestions relacionades amb la seva recerca, les observacions al llarg d’aquests anys han permès descobrir nou petits satèl·lits fins aleshores desconeguts, detectar aigua líquida que emergia en forma de guèisers de la superfície d’Encèlad així com observar mars d’hidrocarburs a Tità. En total, la nau ha enviat a la Terra 635 gigabytes (GB) de dades i més de 300.000 fotografies, i les seves anàlisis han acabat traduint-se en prop de 4.000 articles científics escrits per investigadors de 27 països, va comentar Earl Maize, líder de la missió, durant una teleconferència que va dur a terme recentment.

'Cassini' s’ha preparat per al seu comiat. L’abril passat, la nau va efectuar amb èxit un últim sobrevol de Tità per agafar l’impuls gravitatori per a la maniobra final. A l’hora de la veritat, l’enginy entrarà en l’atmosfera d’hidrogen a una velocitat de 35 quilòmetres per segon amb destí al seu pol nord, regió que va ser fotografiada al detall durant el sobrevol que hi va fer a l’abril. Una de les responsables de les maniobres finals és l’enginyera espanyola Mar Vaquero, investigadora del Jet Propulsion Laboratory (JPL-NASA), el centre de control de la missió a Pasadena (Califòrnia).

En tot moment, la sonda seguirà recollint i enviant dades. «Pocs instruments a Cassini estan capacitats per analitzar l’atmosfera directament, de manera que el descens ens permetrà conèixer els materials que la componen», explica Geraint Jones, membre del Laboratori de Ciència Espacial Mullard (Regne Unit), en declaracions recollides per l’ESA. «Per fi hem arribat a l’última i més atrevida fase d’aquesta missió sense precedents. La nau es tornarà a endinsar en territori desconegut», va explicar divendres en roda de premsa Nicolas Altobelli, científic de l’ESA que ha estat participant en la missió.

Els instruments a bord de 'Cassini', encara actius, faran observacions de les aurores i mesuraments de temperatura, mentre que el seu radar penetrarà profundament en l’atmosfera per revelar «detalls gairebé 100 vegades més petits» del que ha pogut observar fins ara, destaca la NASA en un comunicat. Els senyals, això sí, trigaran a arribar a la Terra més d’una hora a causa de l’enorme llunyania.

Perdre el contacte definitivament

«S’espera que la nau trobi una atmosfera prou densa per requerir l’ús dels seus petits propulsors per mantenir l’estabilitat», subratlla la NASA. No obstant, arribarà un moment que els motors ja no podran treballar contra l’empenta de l’atmosfera per mantenir l’antena de la nau apuntada cap a la Terra i el contacte es perdrà llavors definitivament.

Notícies relacionades

Els tresors gelats de 'Cassini'

"Cassini transmetrà informació fins a poc abans de desintegrar-se a Saturn"

«La sonda es trencarà com un meteor moments després i posarà fi així al seu llarg i gratificant viatge», subratlla l’agència espacial. Concretament, s’estima que es desintegrarà quan es trobi a uns 1.500 quilòmetres de la superfície del planeta. El final està previst per divendres al matí, en horari espanyol, matinada a Califòrnia. Els tècnics de la missió han decidit un suïcidi controlat a Saturn per evitar mals més importants. Una possibilitat és que s’esgotés el combustible, es perdés la capacitat de maniobrar i la nau acabés caient damunt la superfície d’Encèlad o Tità.

Els responsables de 'Cassini' consideren que la nau ha establert les bases per a futures missions durant diverses dècades, igual que amb anterioritat van fer les 'Voyager'. «Aquesta primera incursió recolzarà l’exploració futura de Saturn», conclou Linda Spilker, científica del projecte 'Cassini' al JPL.