Nanopartícules dels tatuatges arriben fins als ganglis

Els elements que componen la tinta dels tatuatges poden viatjar a través del cos en forma de nanopartícules i arribar fins als ganglis del sistema limfàtic, segons mostra una investigació desenvolupada per científics del sincrotró europeu de Grenoble (ESRF) i la Universitat de Munic.

«Hem constat que el transport de nanopartícules existeix, però per valorar la toxicitat s’han de fer més estudis», explica a aquest diari el coautor Hiram Castillo, de l’ESRF. Castillo, tot i això, recorda que les partícules de diòxid de titani, un dels component habituals de les tintes, han estat vinculades a diversos problemes. «Tenim una evidència lleugera de resposta negativa», afegeix.

«Quan algú es vol fer un tatuatge, acostuma a ser molt meticulós a l’hora d’escollir on fer-se’l i posa una cura especial en el fet que les agulles siguin estèrils. Ningú pensa en la composició química de les tintes, però el nostre estudi mostra que potser ho haurien de fer», insisteix el químic mexicà. La investigació s’ha publicat a la revista 'Scientific Reports'.

També contaminants

Com recorden els investigadors en un comunicat, la majoria dels colors de tatuatge contenen pigments orgànics, però també contaminants com el níquel, el crom, el manganès o el cobalt. A més a més del negre de carbó, «el segon ingredient que es fa servir més sovint en les tintes és el diòxid de titani, un pigment blanc que sol aplicar-se per moderar tonalitats al barrejar-lo amb colorants», prossegueixen. «Ja sabíem que els pigments viatjaven fins als ganglis per l’evidència visual, ja que es tenyeixen del color del tatuatge. El que no sabíem és que també es transporten nanopartícules», comenta el coautor Bernhard Hesse.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Mesures de fluorescència de raigs X a l’ESRF van permetre localitzar el diòxid de titani a la pell i al sistema limfàtic. Encara que els científics van trobar una gran quantitat de partícules de diverses micres a la zona del tatuatge, als ganglis només hi arriben nanopartícules. Això pot causar l’augment crònic dels ganglis. Els científics també van fer servir la tècnica de microscòpia i van observar alteracions de biomolècules que molt probablement contribueixen a la inflamació cutània i a altres adversitats lligades al tatuatge.

Fidel Prieto, secretari de la Unió Nacional de Tatuadors, insisteix que les tintes i altres productes que penetren en la pell, incloent-hi cremes i medicaments, estan regulats per una directiva comunitària i una normativa espanyola «encara més restrictiva». «Hi ha una espècie de llista negra del que no es pot utilitzar –afegeix–. Tots els productes passen un control tècnic en laboratori i estan homologats».