"Cassini transmetrà informació fins a poc abans de desintegrar-se a Saturn"

'Cassini', una sonda d’exploració espacial llançada l’any 1997 que s’ha passat més de 15 anys escrutant els misteris del planeta Saturn i de les seves enigmàtiques llunes, posarà fi aquest migdia a la seva prolongada i profitosa activitat estampant-se contra la superfície del gran planeta dels anells.

En el disseny i control de la maniobra que ha evitat que 'Cassini' tingués una trajectòria no desitjada i, per exemple, acabés precipitant-se sobre els satèl·lits Tità o Encèlad, dos mons pristins que correrien risc de contaminació, ha participat de forma destacada l’espanyola Mar Vaquero. Aquesta enginyera de 32 anys, natural de la localitat de Gran Canària Maspalomas, treballa des de fa quatre anys al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA, el centre de control de la missió a Pasadena (Califòrnia).

«La meva feina durant la missió ha sigut dirigir la nau fins a les trajectòries que necessiten els científics que estudien el planeta», diu. 'Cassini' transmetrà informació de Saturn fins a poc abans de ser polvoritzada per l’atmosfera del planeta.

    

–¿Quina és la seva feina durant la fase final de 'Cassini'? 

–Aquest divendres no hi haurà cap maniobra final de destrucció. El rumb de 'Cassini' no es canviarà, sinó que la nau simplement seguirà el seu curs, sense necessitat de maniobres, fins a entrar en contacte amb l’atmosfera de Saturn. Serà a les 4.55, hora local a Califòrnia [nou hores més a Espanya]. Aquella matinada seré al centre de control del JPL monitoritzant la telemetria, els residus Doppler i altres dades que ens anirà retransmetent Cassini fins que perdi el contacte amb la Terra aproximadament un minut, o fins i tot menys, més tard.

    

–¿Quines garanties tenim que tot funcioni tal com està previst?

–La probabilitat d’impacte i desintegració a l’atmosfera de Saturn és del 100%.

–¿Com va arribar al JPL, vostè?

–Vaig començar la carrera d’enginyeria aeroespacial al campus madrileny de la Universitat de San Luis i després de dos anys em vaig traslladar al seu campus principal a Missouri, als EUA. Allà vaig rebre el títol d’enginyeria aeroespacial i un any més tard el de física. La me-

va preparació acadèmica va continuar a la Universitat de Purdue, a Indiana, on vaig completar un màster i un doctorat en enginyeria aeronàutica i astronàutica. Uns sis mesos abans de defensar la tesi doctoral, vaig rebre una oferta de treball en aquest laboratori de la NASA.

–¿Té antecedents familiars? 

–No, ningú de la meva família es dedicava a l’enginyeria o la investigació.

–¿De petita ja s’hi volia dedicar? 

–Des de petita, el meu interès per l’enginyeria s’ha vist influït pel meu pare, a qui considero una persona que té un enginy nat. La facilitat que té quan es tracta de trobar una solució ràpida i creativa als problemes que es presenten en la vida quotidiana va ser el que realment va despertar el meu interès per l’enginyeria.

–¿I la investigació? 

–Això va venir una miqueta més tard, quan ja tenia la carrera avançada, i vaig començar a fer alguna pregunta a la qual els meus professors d’universitat no tenien resposta concreta.

–¿Una inspiració espacial?

–Recordo veure la Lluna per primera vegada a través d’un telescopi amateur una nit amb el cel clar a prop de la punta de Maspalomas, al sud de Gran Canària. Encara tinc a la ment la clara imatge de la superfície lunar coberta de cràters; una cosa que no havia vist mai a la vida a cap altre lloc. Em va impactar molt veure una cosa així, tan desconeguda, però aparentment tan a prop. I aquella mateixa nit van sorgir una infinitat de preguntes, de perquès i de coms. És molt possible que això fos el que em despertés l’interès pel camp específic al qual em dedico avui dia.

–¿Quins són els seus pròxims projectes en qüestions aeroespacials?                           –Actualment treballo en el disseny i la navegació de la ruta per fer aterrar una sonda a Europa, la lluna de Júpiter, considerada avui dia un dels destins més atractius al nostre sistema solar. L’objectiu principal d’aquest concepte de missió és detectar vida i estudiar l’habitabilitat d’Europa. També dedico part del meu temps a la investigació i el desenvolupament de tècniques innovadores de disseny i optimització de trajectòries, aplicables a qualsevol missió.

Notícies relacionades

'Cassini' s'acomiada de Saturn amb un 'suïcidi' controlat

Els tresors gelats de 'Cassini'

–¿Té alguna afició al marge de naus, trajectòries i planetes? 

–¡En tinc moltes! Practico esports d’exterior, com el surf de rem, i m’encanta l’aventura a l’aire lliure, una cosa que abunda a Los Angeles. També m’agraden molt les manualitats, com el bricolatge i la pintura. En general, m’agrada alterar l’estat original de les coses materials per tal de millorar-les. M’encanten les motos i el meu jardí.