Així creixien els neandertals

Les restes fòssils d’un nen neandertal de fa 49.000 anys descobertes a la cova d'El Sidrón, a la comunitat autònoma d’Astúries, han permès desxifrar per primera vegada com es desenvolupaven anatòmicament els individus joves de l’extinta espècie. I el resultat més sorprenent és que el seu patró de creixement no era més ràpid que el dels humans moderns, com s’havia postulat fins ara, sinó més aviat al contrari: a la mateixa edat estaven menys formats que els humans actuals.

L’esquelet analitzat, conegut tècnicament com El Sidrón J1 les restes restes del qual es van obtenir entre els anys 2010 i 2012, presenta un estat de conservació extraordinari, «amb més del 35% dels ossos, cosa única al món per a aquella edat», destaca Antonio Rosas, el paleoantropòleg del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que ha encapçalat les excavacions i les anàlisis. En el moment de la seva mort devia tenir uns 8 anys. Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista Science.

Els humans moderns (Homo sapiens) i els neandertals (Homo neanderthalensis) van sorgir d’un ancestre comú recent que va viure possiblement fa un milió d’anys a l’Àfrica, però ¿les dues espècies mantenien les mateixes pautes de creixement? «En línies generals, els resultats ens diuen que creixíem a un ritme semblant, com es pot comprovar observant les dimensions dels ossos i la dentició

–respon Roses–. Però cada una adapta el consum d’energia a les seves característiques físiques, cosa que es tradueix, per exemple, en un desenvolupament diferent del tòrax i del cervell a la mateixa edat».

Els neandertals adults eren forts i robustos, homes de climes freds amb un crani de grans dimensions, mentre que els humans moderns som més gràcils i també lleugerament més alts.

Despesa energètica

Sens dubte una de les diferències principals afecta el cervell, prossegueix Roses, investigador del CSIC al Museu de Ciències Naturals de Madrid (MNCN). Ja se sabia que els neandertals tenien més capacitat cranial que els humans actuals, 1.520 davant 1.195 centímetres cúbics, però la sorpresa arriba a l’analitzar l’esquelet localitzat a la cova del Sidrón. El nen estudiat havia arribat a 1.330 centímetres, és a dir, un 87,5% del total. «A l’edat de 8 anys, un nen actual ja ha acabat de desenvolupar tota la seva capacitat cranial», explica l’investigador del MNCN-CSIC.

«Desenvolupar un cervell de grans dimensions com el que tenien els neandertals requereix una despesa energètica realment important, especialment durant la lactància i la infància, i per això dificulta en gran manera el creixement d’altres parts del cos», aclareix Roses. El cervell és un teixit «molt car des del punt de vista metabòlic». 

En el nen neandertal, això es tradueix en un tòrax menys desenvolupat, equivalent al d’un nen actual d’entre 5 i 6 anys. «Un individu adult amb un cervell d’aquelles dimensions necessita una gran caixa toràcica que trigava a créixer», explica Roses. «El seu creixement no s’havia completat, probablement per estalvi energètic», insisteix l’investigador. S’havien de  satisfer les necessitats del cervell.

Un aspecte divergent en el creixement de les dues espècies és el moment de maduració de la columna vertebral. En tots els homínids, les articulacions cartilaginoses de les vèrtebres toràciques mitjanes i l’atles són els últims a fondre’s, però en aquest neandertal, la fusió es produeix al voltant de dos anys més tard que en els humans moderns.

Notícies relacionades

La Galeria de l'Ossera neandertal

¿Què són les tempestes solars?

El nen d'El Sidrón pesava 26 quilos i mesurava 111 centímetres [els individus adults trobats al jaciment tenen una altura mitjana d’1,65 cm i se situen dins de la variabilitat humana actual]. Encara que les anàlisis genètiques no van aconseguir confirmar el sexe de l’esquelet, les seves dents canines i la robustesa dels seus ossos van mostrar que es tractava d’un mascle. De l’individu se n’han recuperat un total de 138 peces, 30 d’elles dents (algunes de llet), i part de l’esquelet, inclosos alguns fragments del crani.

Entre altres particularitats, els investigadors han aconseguit esbrinar que el nen d'E Sidrón, que va ser localitzat al costat de restes de 12 individus més, inclòs algun familiar, era dretà i ja portava a terme tasques d’adult, «com és ara l’ús de la boca com una tercera mà per agafar pells i fibres vegetals», expliquen. A més a més, el nen va tenir una hipoplàsia de l’esmalt quan tenia 2 o 3 anys. La hipoplàsia (taques blanques a les dents, especialment visibles a les incisives superiors) es produeix quan les dents tenen menys quantitat d’esmalt del que és normal, i la causa d’això sol ser la malnutrició o bé alguna malaltia.