Francis Mojica, el Nobel pot esperar

“Caurà segurament en algun moment, encara que molts diuen que haurem d'esperar uns anys". Francis Mojica (Elx, 1963), professor de la Universitat d'Alacant, s'ha tornat a quedar a les portes dels premis Nobel de medicina i química, però ell i bona part de la comunitat científica creuen que la tècnica d'edició genètica CRISPR/Cas9, de la qual és un dels impulsors, acabarà rebent el prestigiós guardó.

Es tracta d'una eina que permet 'tallar i enganxar' seqüències d'ADN i que té innombrables aplicacions. "Podrem editar la informació genètica de qualsevol ésser viu, eliminar problemes o afegir propietats. Això implica que es poden curar malalties o identificar els determinants del gust dels tomàquets, gairebé qualsevol cosa, perquè es pot reescriure l'ADN", va resumir ell mateix fa uns dies.

Els seus usos es multipliquen, i això reforça les seves opcions, ja que, segons ha explicat aquest dimecres a les portes del seu despatx, on un bon nombre de mitjans de comunicació s'havien congregat a l'espera de conèixer el veredicte, moltes vegades el Nobel arriba per “desgast”. És a dir, el jurat comprova si una candidatura segueix sent nominada cada any, i això els porta a pensar que “no hi ha ningú que s'ho mereixi més”. Aquesta vegada ell arribava avalat per l'Albany, el premi més cotitzat als Estats Units, però no ha sigut elegit, una cosa que diu que no li preocupar gaire ja que diu que és “molt pacient”.

Un exitós ‘talla i enganxa’ d'ADN

Mojica ho ha demostrat, ja que fa 25 anys que està enganxat al microscopi estudiant el sistema en què es basa aquesta revolucionària tècnica. A principis dels 90, va començar a estudiar l'arqueus ‘Haloferax mediterranei’, un microorganisme amb una tolerància extrema a la sal de les salines de Santa Pola (Alacant). Buscava l'explicació a aquesta inaudita resistència i va trobar unes seqüències repetides al seu genoma que va intuir que devien complir una funció important per a la cèl·lula. Al principi va pensar que el becari que li estava recitant la seqüència l'havia repetit per error, però no era així. Amb el pas dels anys va confirmar que aquesta mateixa seqüència era en altres microorganismes i se'ls va denominar ‘Repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades’ o CRISPR, per les sigles en anglès.

Notícies relacionades

Tres investigadors de biomolècules guanyen el Nobel de química

Nobel de medicina per als descobridors del 'rellotge biològic'

La gran troballa de Mojica va tenir lloc el calorós agost del 2003, una tarda en què es va refugiar a la Universitat per tenir aire condicionat, i va descobrir que es tractava de fragments d'ADN de virus inserits en el sistema immunològic del microbi. Un record ‘heretat’ de contactes dels seus antecessors amb patògens.

Nou anys després, les bioquímiques Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna van identificar els elements mínims d'aquestes seqüències i això les va inspirar per crear una tècnica universal de modificació del genoma. El mecanisme és relativament senzill, almenys, d'explicar. Es tracta d'enviar el sistema bacterià a un punt del genoma i aprofitar el tall que es produeix quan s'insereix per editar-lo. Un ‘talla i enganxa’ barat i, per tant, a l'abast de molts. A elles aquesta eina ja els va valer el Princesa d'Astúries del 2015, en què el jurat es ‘va oblidar’ d'incloure'l. Ara els toca a tots tres esperar, almenys, un any més.