Trix, la reina dels tiranosaures, conquista CosmoCaixa

Trix, com la van batejar els visitants del Naturalis Biodiversity Center de Leiden (Països Baixos), va ser una femella de tiranosaure d’agitada existència que va viure fa 67 milions d’anys en el que avui en dia és Montana (EUA). Va morir ja adulta i va quedar coberta de sorra, cosa que en va afavorir la fossilització. El seu esquelet va ser descobert fa quatre anys en un estat de conservació extraordinari. Sense exagerar. «Va ser una mica un cop de sort», reconeix el paleontòleg holandès Anne Schulp, que va encapçalar l’equip que va rescatar i reconstruir l’espècimen.

Des d’ahir i fins al pròxim 18 de febrer, l’esquelet de Trix es pot contemplar al CosmoCaixa de Barcelona en una exposició que repassa, a més, la biologia, el comportament i els hàbitats dels tiranosaures. Si Schulp parla de «sort» és perquè, a més del bon estat en què es troben els ossos, s’ha aconseguit recuperar el 80% de l’esquelet, un percentatge únic per a un Tyrannosaurus rex i en general per a un dinosaure d’aquestes dimensions. En total fa uns 12 metres de longitud.

Tot va començar el setembre del 2013, quan es va descobrir un maluc i un tros de la mandíbula que emergien de terra en un terreny pedregós de Montana. En a penes dues setmanes, el grup de 15 persones que treballaven en el jaciment va desenterrar l’animal. «Estava pràcticament cobert de sorra i va ser fàcil retirar-la», prossegueix. Al no ser pedra compacta, l’esquelet no havi patit les pressions que deformen els fòssils.

Notícies relacionades

BCN tindrà una de les 7 ‘fàbriques d’IA’ europees

¿Què són les tempestes solars?

Els elements que li falten a l’esquelet, entre ells una pota sencera, alguna costella i el final de la cua, s’han reconstruït basant-se en models d’altres dinosaures. Hi ha hagut poc lloc per a la imaginació. Les peces s’han fabricat amb impressora en 3D i amb una coloració especial «perquè es veiés que no són les originals», precisa Schulp.

Al llarg de la seva vida va patir diversos avatars que van deixar empremta en el seu esquelet. A la mandíbula, per exemple, s’observa una deformació atribuïda a una infecció dental. A la cara hi ha també unes esgarrapades que poden ser resultat d’una mossegada, previsiblement en la lluita contra un congènere. Finalment, quatre de les costelles mostren una protuberància.