Una tècnica d'edició genètica evita danys a l'ADN

Un equip encapçalat per l’espanyol Juan Carlos Izpisúa, de l’Institut Salk (EUA), ha desenvolupat una versió de la tecnologia d’edició del genoma CRISPR/Cas9 que permet activar gens sense causar ruptures a l’ADN, és a dir, sense canviar-ne la seqüència. Així s’evita un dels principals obstacles en l’ús d’aquestes tècniques.

En l’estudi, publicat en la revista Cell, els investigadors han utilitzat aquest nou enfocament en models de ratolins per al tractament de diverses malalties, com la diabetis, la malaltia renal aguda i la distròfia muscular. En el treball també han participat, entre altres, Josep Maria Campistol (Hospital Clínic de Barcelona).

La majoria dels sistemes CRISPR/CAS9 funcionen mitjançant la creació de trencaments en la doble cadena d’ADN en les regions del genoma seleccionades per ser editades o suprimides. De fet, són molts els investigadors que s’oposen a generar aquestes ruptures en l’ADN dels éssers humans. «Encara que molts estudis demostren que CRISPR / CAS9 es pot aplicar com una poderosa eina per a la teràpia gènica, hi ha una creixent preocupació per les mutacions no desitjades generades», explica Izpisúa. 

En el sistema CRISPR / CAS9 original, l’enzim CAS9 s’acobla a l’ARN-guia que el dirigeix al lloc correcte en el genoma per crear així els trencaments en la doble cadena de l’ADN. Recentment, alguns investigadors han començat a utilitzar una forma morta de CAS9 (dCas9), que pot dirigir-se a llocs específics en el genoma, però sense tallar l’ADN. 

RESULTATS ESPERANÇADORS

Notícies relacionades

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones

Així, dCas9 s’acobla als dominis d’activació transcripcional, o interruptors moleculars, que activen gens específics. Però la proteïna dCas9 resultant unida als interruptors és massa gran per cabre al vehicle que s’utilitza per administrar aquest tipus de teràpies en cèl·lules d’organismes vius, els virus adenoassociats (AAV). Els investigadors van combinar CAS9 / dCas9 amb una gamma de diferents interruptors per trobar una combinació que funcionés fins i tot quan les proteïnes no estaven fusionades entre si. 

En altres paraules, CAS9 o dCas9 es va empaquetar a un AAV, i els interruptors i l’ARN guia, en un altre. La tecnologia funciona a nivell epigenètic, i això significa que influeix en l’activitat dels gens sense canviar la seqüència.    Els resultats obtinguts amb ratolins han sigut molt esperançadors, però es necessitaran més proves de seguretat abans de poder utilitzar la tècnica en humans.