Experts en política científica demanen un salt de qualitat en l'aposta per la investigació

Si de sobte li toqués la loteria a la ciència espanyola, probablement no sortiria del forat. «El problema no són només els fons, també és la burocràcia: una burocràcia cega i absurda que ho està perjudicant tot», sentencia Emilio Muñoz, professor del CSIC i coautor de l’Informe sobre la ciència i la tecnologia a Espanya que la Fundació Alternatives presenta avui a Madrid.

    «Necessitem una gran empenta: la ciència espanyola no arriba a ser prou gran i funcional perquè serveixi de base a l’economia i a la creació d’ocupació», afegeix Vicente Larraga, parasitòleg del CSIC i coordinador de la mateixa anàlisi.

L’estudi reuneix experts en política científica que han col·laborat amb anterioritat amb les entitats més diverses, des dels sindicats fins a les societats científiques, per fer un diagnòstic i unes propostes consensuades, explica Larraga.

  

"La pintura que surt és bastant desoladora: mentre els països del nostre entorn han augmentat la inversió, nosaltres hem retallat: ara hi ha una bretxa greu", afirma l'investigador.

    Encara que l’informe recopili dades ja existents, és el primer que posa per escrit de manera contundent que hi ha indicadors clars que les retallades estan minvant la qualitat de la ciència espanyola. El 2013, Austràlia va superar Espanya en producció científica i la va relegar a la posició 11a del món. Al mateix temps, el percentatge d’articles excel·lents (entre el 10% dels més citats al món per altres publicacions) fa anys que es redueix. El mateix passa amb els articles amb primer autor espanyol, les patents i el nombre d’empreses de R+D amb menys de 50 treballadors.

És l’efecte endarrerit de l’austeritat. «La ciència no dona mai rendiments immediats, és una aposta de futur: la caiguda es va acusant amb el temps», explica Muñoz. Larraga destaca que, entre els nous lloc de treball creats des del 2010, la fracció vinculada amb la innovació és molt menor a Espanya que als països que han invertit més en ciència.

DALTABAIXOS HISTÒRICS

L’estudi destaca els daltabaixos històrics de la ciència espanyola: la guerra civil va acabar amb l’«edat de plata» i la crisi va posar fi als anys de creixement de finançament anteriors. La caiguda de la inversió va fer que es passés de l’1,40% del PIB el 2009 a l’1,22% el 2015, a la vegada que el finançament estatal es reduïa més del 30%. A més a més, l’Estat segueix «maquillant» el seu pressupost a l’inflar-lo amb crèdits per a les empreses innovadores, la meitat dels quals no s’executen mai. En els anys de les retallades es van perdre desenes de milers de llocs de treball de l’àmbit de la ciència.

L’escàs finançament només és una de les «set plagues de la política científica espanyola», segons els autors: absència d’institucions, indiferència dels poders econòmics, aleatorietat política, inestabilitat pressupostària, burocràcia que habitualment desconeix la ciència que ha de gestionar, carència d’estratègies i individualisme com a forma de supervivència.

Notícies relacionades

L'enfonsament de la ciència espanyola

¿Què són les tempestes solars?

«És el sistema de gestió que és pervers: posa totes les traves als investigadors, fins i tot per als que encara tenen finançament. Hi ha desconfiança total envers els investigadors, com si fóssim defraudadors in pectore», afirma Larraga.

MESURES URGENTS

La gran empenta reclamada per l’informe es concretaria en una sèrie de mesures urgents. Primer, augmentar els recursos: 600 milions d’euros anuals durant sis anys (com es va fer del 2001 al 2008) per arribar al 2% del PIB en R+D. En segon lloc, despolititzar i desburocratitzar: que els científics, per exemple, proposessin els responsable de l’Agència Estatal d’Investigació; que es creés una oficina científica parlamentària; que els centres tinguessin més gestió directa amb controls a posteriori, i que es creés una carrera investigadora no funcionarial. Els autors demanen també més mobilitat entre les institucions d’investigació i un programa de captació de talent internacional.