Dues dosis per erradicar el mal de pian

Curar el pian, una malaltia tropical contagiosa que causa greus úlceres a la pell i deformacions als ossos, particularment en nens, és possible amb l’administració d’azitromicina, un antibiòtic comú i de cost reduït, però seran necessàries almenys dues dosis per aconseguir-ne l’erradicació completa. Amb una de sola, com proposa l’OMS, no n’hi ha prou. Així ho ha confirmat un estudi fet a Papua-Nova Guinea, un dels països més afectats, que ha liderat Oriol Mitjà, investigador de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona. Els resultats s’han publicat a la revista The Lancet.

El pian, causat pel bacteri Treponema pertenue, ocasiona uns 100.000 nous casos cada any als 14 països en què encara és endèmic, especialment a l’Àfrica i l’Àsia-Pacífic. Gràcies a l’estratègia proposada per Mitjà i l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, l’OMS confia que el pian es converteixi en la segona malaltia de ser erradicada després de la verola.

Arribar a tot el món

Després de vuit anys de treball a Lihir, una petita illa al nord-est de Nova Guinea, Mitjà ha confirmat que l’erradicació del pian no ha sigut possible perquè el fàrmac no va arribar a un 16% de la població–sobretot adults que no van prendre o no van voler prendre la pastilla d’azitromicina– i perquè van sorgir soques resistents. Els casos de pian es van reduir al mínim, però n’hi va seguir havent. Concretament, la prevalença de la malaltia va disminuir dràsticament de resultes de l’administració del fàrmac (de l’1,8% de la població a només el 0,1%), però als 42 mesos va pujar fins al 0,4%.

Concretament, els resultats que publica The Lancet mostren que la prevalença de la malaltia a Lihir va disminuir dràsticament després de l'administració del fàrmac (de l'1,8% de la població a només el 0,1%), però va començar a ressorgir al cap de 24 mesos i als 42 va pujar al 0,4%. "Encara que la majoria de casos eren persones que no havien pres el tractament massiu, també hi va haver alguns casos importats d'altres regions", recorda Mitjà.

Es manté latent

Un dels problemes, com explica l’investigador de l’ISGlobal, és que la malaltia es manté latent entre la població adulta. «La transmissió és per contacte pell amb pell, una situació molt freqüent entre els infants quan juguen –diu–. Per això ells són els més afectats». A partir dels 15 anys, els adults generen una immunització natural i no se’ls formen les característiques llagues a la pell. A partir dels 15 anys, els adults generen una immunització natural i no se'ls formen les llagues a la pell característiques del pian.

Ara, Mitjà proposa administrar dues o tres dosis d’azitromicina cada sis mesos a tothom, sense excepció, i per a això assumeix que és necessària la col·laboració de les autoritats locals i la confecció d’un cens. Els assajos a Lihir s’ampliaran a tota la província de Nova Irlanda i duraran uns dos anys. El programa començarà a l’abril.

Resistències i casos rebels

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Per als casos de resistència, s’ha creat un test per a la detecció i es proposa un tractament amb penicil·lina. Degut als seus costos i la dificultat per administrar-la (una injecció), la penicil·lina no és una arma efectiva per a grans poblacions, però sí que es pot utilitzar en aquests casos difícils, considera Mitjà. Per a la pròxima campanya a Papua-Nova Guinea, la multinacional Ken Pharma hi aporta mig milió de dosis.

El projecte, que arribarà a 50.000 persones, compta amb l’impuls de La Caixa i la col·laboració de dues empreses mineres que treballen a Lihir, així com dels laboratoris ISDIN i Kern Pharma, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barberà i l’Hospital Clínic. No obstant, tot plegat no és suficient per arribar als 400.000 euros que costarà l’administració de medicaments. «Ens falta una tercera part», concloue Mitjà en una crida a la col·laboració d’empreses i particulars.