L'excés de calci influeix en el Parkinson

Un excés en els nivells de calci en les cèl·lules cerebrals pot portar a la formació de substàncies tòxiques característiques de la malaltia de Parkinson, segons una investigació que publica aquest dilluns la revistaNature Communications.

Experts de la Universitat anglesa de Cambridge van trobar que el calci pot influir en la interacció entre les petites estructures membranoses dins de les terminacions nervioses, que són importants per a la senyalització neuronal al cervell, i la proteïna alfasinucleïna, associada a aquesta malaltia.

Un excés en el nivell de calci o d'aquesta proteïna pot ser la causa de la reacció que porta a la mort de les cèl·lules cerebrals, afegeix l'estudi.

Aquesta investigació suposa un pas més per entendre com i per què la gent desenvolupa la malaltia, caracteritzada per un trastorn del moviment, que avança amb el pas del temps.

D'acord amb l'entitat benèfica Parkinson's UK, s'estima que unes 145.000 persones al Regne Unit pateixen aquesta malaltia.

"L'alfasinucleïna és una proteïna molt petita amb una estructura molt petita, i necessita interactuar amb altres proteïnes o estructures per ser funcional. Això en fa difícil l'estudi", va dir la doctora Gabriele Kaminski Shcierle, del Departament d'Enginyeria Química i Biotecnologia de la Universitat de Cambridge.

Gràcies a l'ajuda de microscopis d'alta resolució, ha sigut possible observar l'interior de les cèl·lules per seguir de prop el funcionament de la proteïna alfasinucleïna.

Kaminski Schierle i els seus col·legues de Cambridge van aïllar vesícules sinàptiques, part de les cèl·lules nervioses que emmagatzemen neurotransmissors que envien senyals d'una cèl·lula nerviosa a una altra.

"Aquesta és la primera vegada que hem vist que el calci té influència en la forma en què l'alfasinucleïna interactua amb les vesícules sinàptiques", va assenyalar la doctora Janin Lautenschl.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

"Pensem que l'alfasinucleïna és gairebé com un sensor del calci. En presència del calci, canvia la seva estructura i la forma en què interactua en el seu medi ambient", va afegir Lautenschl.

Els investigadors puntualitzen que entendre el funcionament de l'alfasinucleïna en els processos fisiològics i patològics pot ajudar en el desenvolupament de nous tractaments per al Parkinson.