¿La premsa no vol les científiques?

Les notícies de ciència no ocupen gaire espai als mitjans de comunicació espanyols. ¿Potser és un tema que no interessa al públic assidu a la premsa? No ho sembla, almenys si es té en compte l’última enquesta realitzada sobre la Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia a Espanya 2016. En efecte, aquest sondeig mostra que un 40,22% de la població està molt o bastant interessat per la ciència, davant d’un 29,6% que ho està poc o molt poc.

¿I qui personalitza les notícies de ciència en la premsa espanyola? Diferents estudis demostren que, en un gran percentatge, els homes són els protagonistes de les cròniques científiques, bé com a actors principals, bé com a experts opinant o aclarint els estudis que es presenten. Les dones, a més d’aparèixer en una proporció molt inferior, ho fan de manera diferent. Aquesta situació no és exclusiva del nostre país. Es repeteix a nivell mundial, amb algunes variacions, però amb la mateixa tendència.

Si ens fixem en les fotografies que acompanyen els textos, en moltes ocasions les dones retratades són anònimes, apareixen en un laboratori realitzant alguna activitat, sense nom: són personatges secundaris il·lustrant una notícia de premsa. Quan apareixen identificades, les fotografies difereixen de les dels seus companys homes en l’actitud amb què són fotografiades: ells miren directament a la càmera, mentre que elles solen aparèixer treballant, moltes vegades de perfil, fet que els resta importància.

Per un altre costat, menys científiques són sol·licitades pels mitjans en qualitat d’expertes: en part pot ser degut al fet que hi ha més homes que lideren grups de recerca en l’acadèmia, i per tant tenen més visibilitat. Però, potser, la pressa que en moltes ocasions tenen els professionals del periodisme per redactar les seves cròniques fa que recorrin als seus contactes habituals, que solen ser homes. Aquesta absència de dones versades en temes de ciència apareixent als mitjans pot portar a pensar que realment no hi ha expertes capaces de valorar o explicar una notícia científica.

Preguntes diferents

Quan s’entrevista un científic o una científica, les preguntes tampoc solen ser les mateixes. En realitat, aquest fet no té gaire a veure amb la professió: les entrevistes a homes i dones són gairebé sempre essencialment diferents. És rar que a un científic se li pregunti per la seva vida personal; les consultes se centren en la seva feina, en els beneficis del seu últim descobriment o en els resultats a curt o llarg termini esperats. No obstant, els èxits científics de les dones perden en moltes ocasions el protagonisme al ser substituïts per preguntes sobre el seu entorn familiar o comentaris sobre el seu aspecte físic que fins i tot voregen el sexisme.

Els mitjans de comunicació juguen un paper essencial en la socialització de la ciència i els seus protagonistes. L’interès per la ciència pot augmentar si una notícia de premsa és capaç de fer comprendre a un públic no expert l’essència d’un descobriment o la importància que pot tenir per augmentar la seva qualitat de vida. Personalitzar aquests reportatges ajuda a conèixer, a més, els actors de la ciència. Si les científiques apareixen en una proporció baixa als mitjans, es reforça l’estereotip que l’activitat científica és fonamentalment masculina. I els efectes no són inofensius.

Vocacions científiques

Si com a ciutadà allunyat del món de l’acadèmia només ha rebut informació de ciència a través dels mitjans de comunicació, pensaré que a les dones no els interessa la ciència, o potser que hi ha disciplines per a les quals no estan especialment dotades. I potser si tinc una filla, o una neta, o una neboda, en edat de triar una carrera i se lo acut mostrar preferència per un grau de matemàtiques o una enginyeria informàtica, li aconsellaré que faci una cosa més de noies.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO llança una xarxa de científiques comunicadores

¿Què són les tempestes solars?

El 8 de març del 2018 podria ser un punt d’inflexió en la lluita per la igualtat entre dones i homes.

Però els canvis no es produeixen a cop de campanyes puntuals, malgrat la gran importància que tenen. Les transformacions succeeixen treballant tots i cada un dels dies de l’any. I els mitjans són essencials per aconseguir-ho, en particular en el reconeixement de les investigadores i l’estímul de les vocacions científiques entre les nenes. Tot importa: els continguts elegits, la manera de redactar les notícies, la utilització d’un llenguatge inclusiu, les persones elegides com a interlocutores a l’hora de donar difusió a una notícia de ciència, tot, absolutament tot, compta.