Frankenstein: ciència, responsabilitat i estereotips de gènere

La multitud s'acumula per veure l'ajusticiament. El botxí obre la trampa i l'home penja de la soga lluitant per uns moments amb la mort, fins que defalleix. Res de sorprenent fins aleshores en aquesta plaça de Londres de principis de segle XIX. Però aquest cop l'espectacle no s'acaba aquí: un nou descobriment, l'electricitat, ha de fer viure un miracle al públic que mira el cos inert del criminal, ara protagonista d'un dels celebrats espectacles científics del químic escocès Andrew Ure. Quan Ure li fa passar el corrent elèctric pel cos, els assistents no es poden creure el que veuen: el cadàver obre els ulls com taronges, alça el puny desafiadorament i clava puntades de peu a l'aire amb l'esquena arquejada.

Aquest experiment, famós a l'Anglaterra de Mary Shelley, ressonaria en la descripció que va fer l'autora de Frankenstein, o el Prometeu modern (publicat fa 200 anys) del moment de la insuflació de vida al cos del monstre.

Electricitat i vida

Els estudis amb granotes mortes de Luigi Galvani provocant-los contraccions musculars amb corrents elèctrics havien propiciat la idea que el "fluid elèctric" podia ser el "fluid vital". Més enllà de l'àmbit científic, la idea que l'electricitat amagava el secret de la vida flotava en les tertúlies i sales de te de l'Anglaterra del 1800. La ciència havia esdevingut un tema de moda per als lectors educats. També per a les dones: circulaven diversos llibres sobre ciència per a noies, escrits per dones com Jane Marcet, que assolirien un gran èxit. Mary Shelley, envoltada des de petita d'un ambient erudit, estava informada dels nous avenços científics.

Mentre escrivia Frankenstein, es va documentar sobre química a través dels escrits de Humphry Davy, que havia inspirat el llibre de Jane Marcet. Segons aquest jove professor, que atreia centenars de persones a les seves classes, les piles, el nou invent de Galvani, no eren només una nova font d'energia sinó una clau per obrir els racons més misteriosos de la natura. La novel·la de Shelley estava, doncs, sòlidament basada en la ciència puntera del moment.

Frankenstein ha estat interpretada com una faula sobre la inestabilitat permanent de l'equilibri entre la responsabilitat del científic davant de les seves creacions i la "vida independent" d'aquestes. Aquesta faula ha estat usada reiteradament al llarg de la història: el cas més paradigmàtic, la bomba atòmica.

Frankenstein i la bomba atòmica

Sovint sense nom o anomenada amb eufemismes com "artefacte nuclear", la història de la seva creació pot evocar paral·lelismes amb les pulsions i angoixes del científic descrites per Shelley. En la carta signada per Albert Einstein i adreçada al president Franklin Roosevelt, que l'urgia a construir la bomba abans que els nazis, i en la posterior condemna de l'ús de la bomba contra el Japó, hi podem veure tant la incitació a la creació com el remordiment del científic.

Per a la física i feminista Evelyn Fox Keller, Frankenstein és sobretot una història sobre les conseqüències de les aspiracions masculines per apropiar-se de la funció procreadora, però aclareix que no és una crítica feminista. L'obra de Shelley transgredia les convencions, en responsabilitzar un home de les conseqüències de cedir a la curiositat, a l'ànsia de saber: ja no era Eva qui desfrenava el pecat agafant la poma de l'arbre del coneixement. Filla de la feminista Mary Wolstonecraft -autora del llibre Una reivindicació dels drets de les dones-, i de l'influent pensador de l'esquerra radical William Godwin, les eleccions de vida de Shelley van ser marcadament poc convencionals.

Shelley i els clixés

Shelley va viure una època en què les dones estaven relegades de la pràctica científica i Frankenstein és un fidel retrat d'aquesta situació. Shelley hi va reproduir els clixés de gènere del moment: dones fràgils, casolanes i governades per les seves emocions, en contrast amb homes actius, intrèpids i compromesos amb el pensament racional. La primera edició de Fankenstein fou anònima, com molts dels llibres sobre ciència escrits per dones amb què Shelley es va formar.

Notícies relacionades

Últimes notícies sobre Frankenstein

¿Què són les tempestes solars?

Per què Shelley, tant poc convencional en molts aspectes, va fer un retrat tan convencional de la dona en la ciència? La pregunta amaga una lliçó valuosa: la perpetuació de la invisibilització de les dones en ciència ha anat de la mà de la naturalització de la seva relegació. Fins i tot les veus més subversives poden estar reproduint allò que el seu entorn cultural ha naturalitzat. Prendre consciència de les injustícies naturalitzades és un repte majúscul, imprescindible i permanent.

La autora d'aquest article forma part de la Xarxa de Científiques Comunicadores