El físic britànic Stephen Hawking mor als 76 anys

El 1963, quan Stephen Hawking tenia 22 anys i estudiava física a la Universitat de Cambridge, els metges li van diagnosticar una greu malaltia neurodegenerativa i el van informar que la seva mort estava a prop, que tan sols viuria dos anys més.

El científic, no obstant, es va refer dels mals auguris i, demostrant una força de superació extraordinària, sempre unit a una cadira de rodes i també després a un sintetitzador de veu, va ser capaç de realitzar al llarg de les cinc dècades posteriors diverses aportacions cabdals a l'astrofísica moderna en àrees com els forats negres, el Big Bang primigeni i l'expansió de l'Univers. A més, es va casar en dues ocasions, va tenir tres fills, va ser professor, va escriure nombrosos llibres i articles científics i de divulgació, va viatjar, va pronunciar conferències i es va convertir en el científic més famós del món.

L'astrofísic ha mort a casa seva a Cambridge als 76 anys, segons ha informat la família. Ironies de la vida, ha mort un 14 de març, el mateix dia que, el 1879, va néixer Albert Einstein, a més de ser també el dia dedicat al número pi. "Era un gran científic i un home extraordinari l'obra i l'herència del qual encara perviurà molts anys. El seu valor i tenacitat, el seu geni i humor han inspirat la gent a tot el món", han escrit en un comunicat els seus fills Lucy, Robert i Tim.

ELA: una altra visió del món

La malaltia irreversible i progressiva que tenia Hawking, una esclerosi lateral amiotròfica (ELA), li va anar paralitzant el cos a poc a poc. Però no el cervell. De fet, els seus biògrafs subratllen que la malaltia li va donar una visió única del món: va superar els límits de la seva discapacitat entrenant la seva ment perquè funcionés d'una altra manera.

Nascut a Oxford una família d'intel·lectuals el 8 de gener de 1942, de petit era tan bon estudiant de física i matemàtiques que els companys l'anomenaven Einstein. El 1959 va iniciar els estudis a la prestigiosa universitat de la seva ciutat, toti que després es va traslladar a Cambridge, on es va doctorar en Física Teòrica i Cosmologia.

Encara que Hawking era un home amb una voluntat de ferro, el seu creixement vital no es pot deslligar de Jane Wilde, la seva primera esposa, que estudiava Llengües Modernes. Es van conèixer en una festa d'Any Nou i van decidir casar-se de seguida ja que no sabien quant de temps li quedava a ell de vida. "El compromís em va salvar la vida. Em va donar una raó per viure", va escriure amb posterioritat el científic. Wilde, dos anys més jove, va haver de demanar un permís especial de la seva universitat, ja que no estava permès que els estudiants es casessin.

Després d'obtenir el doctorat, i ja caminant amb l'ajuda d'un bastó, es va dedicar a la recerca i a l'ensenyament en els col·legis majors  de Gonville i Caius. El 1977 va ingressar al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica de Cambridge, i el 1980 va aconseguir la prestigiosa càtedra Lucasiana, la mateixa que havia ocupat Isaac Newton al segle XVII.

La seva popularitat fora dels cercles acadèmics no tenia fronteres. Viatjava, feia conferències i va ser protagonista convidat en algunes de les sèries més populars de televisió, com 'Los Simpsons', 'Star Trek', 'Futurama' o 'The Big Bang Theory'. La seva vida també ha estat argument de documentals a la petita pantalla i va ser portada al cine a 'La teoría del todo', basada en un llibre escrit per la seva primera dona.

El 1985 va contraure una greu pneumònia a Suïssa i els metges van aconsellar retirar-li la màquina que el mantenia amb vida. Traslladat urgentment al Regne Unit, va ser sotmès a una traqueotomia que va ser la seva salvació, però que el va deixar sense veu. El 1990 va passar a conviure amb la seva infermera, Elaine Mason, amb qui es va casar el 1995. Des del 2005 es comunicava movent un múscul sota de l'ull amb què accionava un sintetitzador de veu. "Per a les persones amb minusvalidesa, Hawking ha sigut un referent espectacular, la demostració que amb esforç es pot arribar lluny", relata Enrique Pérez Montero, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAC-CSIC) amb una malaltia progressiva que l'ha privat pràcticament de la visió.

Hereu d'Albert Einstein

El 1988 havia publicat 'Brevíssima història del temps', obra de divulgació que va vendre 25 milions d'exemplars i el va consagrar entre el gran públic com el gran geni dels forats negres i la formació de l'Univers. Segons el mateix científic, Hawking volia explicar les seves teories al gran públic, però al mateix temps guanyar diners per mantenir la família mentre la seva salut seguia deteriorant-se.

Hawking va treballar durant tota la vida per desentranyar les lleis que governen l'Univers i, amb el seu col·lega Roger Penrose, va mostrar que la teoria de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi, que va denominar Big Bang, i un final dins dels forats negres. A mitjans de la dècada dels 70 també va descobrir que la combinació de les lleis de la mecànica quàntica i de la relativitat general desmentien fins i tot que els forats negres fossin completament negres, ja que emetien una radiació que des d'aleshores va ser coneguda com a 'radiació Hawking'. 

Enèrgic i vital

Notícies relacionades

Hawking, astre pop

Hawking: les seves teories sobre el cosmos extrem

Jaume Garriga, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) que va ser col·laborador de Hawking als anys 90, a Cambridge mateix, recorda que l'astrofísic britànic era una persona "amb un ritme increïble" malgrat que en aquell temps ja anava en cadira de rodes i tenia dificultats per comunicar-se. El va veure per última vegada fa tres anys. "Si havia baixat l'activitat era per la seva vida social, perquè no parava de fer conferències", afegeix Garriga. "Va ser un home actiu fins al final". Segons el catedràtic de la UB, Hawking era, a més d'un físic fora de sèrie, "una persona animosa i amb un gran sentit de la ironia".

De fet, l'any 2007 va ser convidat per la companyia nord-americana Zero Gravity i va realitzar un vol a l'estratosfera en què va poder experimentar la ingravidesa. El juliol del 2015 va presentar a Londres un projecte de recerca de vida extraterrestre finançat pel multimilionari rus Iuri Milner i que pretén enviar una nau fins al sistema estel·lar més pròxim, Alfa Centauri. Hawking va assegurar que d'això depèn el futur de la humanitat, que no podrà sobreviure mil més anys sense escapar-se "més enllà del nostre fràgil planeta".