Universitat, fàbrica de talent

Les universitats són la base del sistema científic català si es té en compte no només el nombre total d’investigadors, sinó també els articles publicats en revistes d’impacte. Dels 35.000 articles publicats al llarg del període 2016-2017 i recollits al portal Web of Science, més de 27.000, el 78%, van estar firmats per autors de les universitats públiques.

No obstant, la resolució de les ajudes SGR, que atorga la Direcció General de Recerca de la Generalitat, no sembla haver tingut en compte aquest potencial malgrat que el seu objectiu sigui precisament no premiar projectes, sinó grups amb una trajectòria anterior. «En el cas de l’SGR, el que priva és el currículum –recorda Domènec Espriu, vicerector de la UB–. És una qüestió de filosofia, amb què es busca donar la màxima llibertat possible a l’hora d’escollir un contingut».

Articles per centre

El pes de les tres grans universitats per nombre d’alumnes queda patent en la Web of Science. La de Barcelona (UB) va ser responsable de 14.000 papers; l’Autònoma de Barcelona (UAB), de més de 8.000, i la Politècnica de Catalunya (UPC), d’unes 3.000. Els centres Cerca, la xarxa de 40 instituts d’excel·lència creada per la Generalitat, en van produir uns 12.000, i la resta d’institucions, 17.000. Si la xifra total d’articles supera els 50.000, i no els esperables 35.000, és perquè una mateixa publicació pot tenir diversos autors i un autor pot tenir diverses filiacions.

Finançament específic per a les universitats

Al marge de l’excel·lència dels seus investigadors, l’èxit dels centres Cerca es pot atribuir també al seu funcionament intern, ja que els seus científics no tenen al darrere una càrrega docent que els privi d’hores per a investigació. «No es pot comparar la productivitat, no és equilibrat, perquè l’única missió dels Cerca és investigar. Les universitats necessiten un finançament propi per a ciència», considera Gabriel Bugeda, vicerector de Política Científica de la UPC.

«Malgrat tot –afegeix Bugeda– si comparem els indicadors científics de determinats departaments universitaris amb els instituts Cerca, els resultats no són gaire diferents». «Ja està bé que es premiï els Cerca, que són molt bons, però l’SGR hauria d’anar adreçat a grups que no tenen un finançament garantit», insisteix Javier Lafuente, vicerector d’Innovació de la UAB.

No obstant, el cert és que han aconseguit un finançament SGR el 55% dels grups adscrits a centres Cerca que el van sol·licitar (245 de 445), mentre que el percentatge es redueix al 30% a les universitats (328 de 1.095). «No són lògiques aquestes diferències. No és un tema de qualitat –destaca Lafuente–. Els criteris de selecció haurien de ser més clars».

Arcadi Navarro, director general de Recerca, defensa que tant els criteris de selecció com els tribunals –formats per experts que treballen fora de Catalunya– són «absolutament homologables a qualsevol altre finançament internacional». 

Notícies relacionades

La ciència universitària llança un SOS

Fam per demà

Al marge de l’èxit dels centres Cerca, el que més sorprèn són els extraordinaris resultats obtinguts pels investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la quarta en discòrdia. De 75 sol·licituds, 50 han obtingut finançament (67%), un percentatge fins i tot superior al 55% aconseguit pels centres Cerca. «Això no quadra gaire. No hi pot haver tanta diferència: allà hi ha una opció política», comenta Àngels Ramos, responsable d’un grup de 16 persones de la UB dedicades a investigar en física atòmica i nuclear.

«Cada any hi ha universitats que pugen o baixen. L’avaluació és agnòstica respecte als llocs on treballen els candidats», respon Navarro.