La NASA llança la nau 'InSight', que investigarà la geologia de Mart

La NASA ha llançat aquest dissabte la nau ‘InSight', un mòdul aterrable que s'instal·larà d'aquí set mesos a la superfície de Mart amb l'objectiu d'analitzar-ne les capes més profundes i els anomenats ‘marsquakes', esdeveniments sísmics similars als terratrèmols terrestres. Tot i que altres missions s'han centrat en l'atmosfera i la superfície, l'‘InSight' inaugura l'era del'exploració geològica profunda.

 «[El receptor mòbil] analitzarà els signes vitals de Mart: el pols (sismologia), la temperatura (flux de calor) i els reflexos (radiociència). Serà la primera revisió exhaustiva des que el planeta es va formar, fa 4.500 milions d'anys», destaca en un comunicat l'agència espacial dels Estats Units.

Arribada a finals de novembre

El llançament del robot s'ha realitzat a les 13 hores d'aquest dissabte des de la base àrea de Vandenberg, a Califòrnia. I, si no sorgeixen contratemps, l'arribada a Mart es produirà el 26 de novembre, després d'un recorregut d'uns 485 milions de quilòmetres. La vida útil al lloc d'aterratge, a la regió volcànicad'Elysium Planitia, s'estima de dos anys.

L'enlairament estava programat per al març del 2016, però la NASA el va suspendre a causa de problemes tècnics en la seva principal eina científica, el sismògraf SEIS.

«El nostre planeta i Mart van ser modelats a partir dels mateixos materials primordials, però després es van tornar diferents. ¿Per què no van compartir el mateix destí?», es pregunta la NASA. En comparar l'interior de la Terra amb el del seu planeta veí, els investigadors esperen tenir comprendre millor el nostre sistema solar. «El que aprenguin podria ajudar a buscar exoplanetes similars a la Terra i a determinar quins podrien sustentar vida –prossegueix l'agència–. L'‘InSight' és una missió a Mart, però és molt més que una missió a Mart».

Sismògraf ancorat al terra

Un dels aspectes més destacats de l'‘InSight' és que provarà de captar els sorprenents ‘marsquakes' o terratrèmols submarins de Mart. La NASA no ha intentat fer aquest tipus de ciència des de les missions Viking, en els anys 70 del segle passat, que ja anaven equipats amb sismòmetres, situats a la part superior de les naus. El de l'‘InSight', en canvi, es col·locarà directament sobre la superfície marciana, cosa que proporcionarà dades molt més precises.

Els científics han observat diverses evidències que suggereixen que Mart pateix tremolors. Tanmateix, a diferència dels terratrèmols terrestres, causats principalment per les plaques tectòniques en moviment, els ‘marsquakes' estan causats,presumptament, per altres tipus d'activitat, com el vulcanisme i les esquerdes que es formen a l'escorça del planeta. A més, els impactes de meteorits també poden crear ones sísmiques.

«Cada ‘marsquake' serà com un reflex que il·luminarà l'estructura de l'interior del planeta», destaca poèticament la NASA. Al estudiar com les ones sísmiques passen a través de les diferents capes del planeta (l'escorça, la capa i el nucli), els científics poden deduir de què estan compostes. «La sismologia és com fer una radiografia de l'interior de Mart», insisteix. Els científics confien a captar entre una dotzena i cent terratrèmols en el transcurs dels dos anys de missió.

Entre els instruments científics a bord hi ha, també, la Twins, una estació mediambiental, el disseny, operacions i construcció de la qual ha sigut coordinada pelCentre d'Astrobiologia de Madrid (CAB-INTA), i que monitorarà les condicions ambientals a la zona d'aterratge de manera contínua durant els dos anys de missió.

Una sonda per mesurar el flux de calor

Les comeses de l'‘InSight' no s'acaben aquí. Mart és acull algunes característiques volcàniques impressionants. Això inclou Tharsis, un altiplà amb alguns dels volcans més grans del Sistema Solar. «La calor que s'escapa de les profunditats del planeta condueix a la formació d'aquest tipus de característiques». El robot inclou una sonda de calor autocomprimible, que excavarà fins a cinc metres el terra marcià per mesurar el flux de calor de l'interior del planeta. «En combinar la velocitat del flux de calor amb altres dades de l'‘InSight', es revelarà com l'energia dins del planeta genera canvis en la superfície», diu l'agència espacial.

A més, a bord de la mateixa nau viatja un altre experiment anomenat ‘Mars Cube One' (MarCO), que consisteix en dues mininaus espacials dissenyades per provar noves capacitats de comunicació i navegació per a futures missions. «El seu objectiu és provar nous equips miniaturitzats de comunicació en l'espai profund –conclou la NASA–. Si els MarCO aconsegueixen arribar a Mart, podran retransmetre dades de l'‘InSight' a mesura que entrin a l'atmosfera i les terres marcianes"».

Llançament des de Califòrnia, no des de cap Canaveral

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

L'‘InSight' és la primera missió nord-americana d'àmbit interplanetari que parteix des de la costa oest. Normalment es llancen des de cap Canaveral, a Florida, en direcció est –cap al mar, per evitar problemes de caigudes accidentals– i així aprofitar l'empenta de la rotació terrestre. Tanmateix, l'‘InSight' sortirà des de la base aèria de Vandenberg, a Califòrnia. El motiu és que el coet encarregat del llançament, l'Atles V-401, és prou potent per volar cap al sud, en direcció al mar, cosa que augmenta la disponibilitat horària. De fet, si no fos possible l'enlairament de dissabte, hi ha marge per reprogramar la missió fins al 8 de juny.

L'elecció del lloc d'aterratge no ha sigut casual. Elysium Planitia va ser acuradament seleccionada per la seva seguretat (emplaçament a prop de l'equador, en una regió sense grans desnivells) i per l'accés a la llum solar (sense turons ni grans roques disperses que entorpeixin la radiació). No hi ha tampoc grans inclinacions. La NASA dona per fet que la càmera situada al llarg braç robòtic de la nau captarà fotos panoràmiques d'aspecte molt monocord. Les dues destinacions alternatives, Isidis Planitia i Valles Marineris, van ser rebutjats perquè hi feia massa vent.