S'acosten les llàgrimes de Sant Llorenç

Quan ens endinsem en el mes d’agost, cada any ens trobem amb un dels fenòmens astronòmics que més atrau la població, es tracta dels Perseids també denominats Llàgrimes de Sant Llorenç. El fet de produir-se el fenomen en un període vacacional, com és el mes d’agost, i amb normalment bones condicions meteorològiques en l’hemisferi nord que conviden a les activitats a l’aire lliure, el converteixen en una espècie de “Festa Major” de l’Astronomia.

En primer lloc convé recordar en què consisteix la pluja d’estrelles. Aquest fenomen té el seu origen en l’entrada a l’atmosfera terrestre de meteoroides procedents de l’espai exterior. Aquests meteoroides no són més que fragments de roca, o fins i tot de gel, de mides que oscil·len entre uns grans de pols fins a fragments de grans dimensions. El seu origen l’hem de trobar en restes de col·lisions d’asteroides en alguns casos i en altres a la pols que deixen els cometes en el seu pas proper al Sol, quan part del material del cometa s’escapa formant les vistoses cues.

Aquests fragments de pols o roca entren de forma constant a la nostra atmosfera i en contacte amb ella per fricció s’escalfen fins a inflamar-se deixant el vistós i característic traç que popularment denominem estrella fugaç. Cal tenir present que en determinades dates el nombre de meteoroides interceptats per la Terra augmenta considerablement i és quan podem parlar de pluja d’estrelles.

Quan comença l’espectacle

Cada any al voltant del’11 o 12 d’agost la Terra, en la seva òrbita al voltant del Sol, intercepta l’òrbita del cometa Swift-Tuttle. Aquest cometa passa proper al Sol en un període de 135 anys i al seu pas va poblant tota l’òrbita de restes de pols expulsades. Per tant no és necessari interceptar l’orbita just després que el cometa s’hagi acostat al sol si no que pràcticament tota l’òrbita es troba poblada de partícules i per això any rere any es repeteix el fenomen. És precisament en alguns punts concrets de l’orbita, en especial quan acaba de passar el comenta, que la densitat de partícules és molt més elevada i es produeix una intensitat excepcional que sovint denominem ‘tempesta’.

Les Llàgrimes de Sant Llorenç, a més del seu nom popular, tenen una denominació estàndard científica que és la de Perseids. Aquest nom és a causa del fet que les partícules a l’entrar en l’atmosfera i inflamar-se aparenten procedir d’una direcció concreta del cel, que correspon amb l’òrbita del cometa, i en aquest cas aquesta posició que denominem radiant se situa en la constel·lació de Perseu, i d’aquí es deriva el nom científic de Perseids.

En alguns casos aquests fragments poden ser de més mida i deixen un traç persistent en l’atmosfera terrestre, en el que denominem bòlids i la brillantor del qual pot ser comparable amb la brillantor del Sol, generant per tant una notable i destacada resplendor per a satisfacció dels observadors del fenomen.

Com disfrutar de l’espectacle

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

De forma anual els equips científics que analitzen aquest tipus de fenòmens elaboren unes previsions d’ocurrència basades en complexos models numèrics que ens ajuden a ubicar el moment i característiques del pic d’activitat de la pluja d’estrelles. Per a aquest any 2018 segons els especialistes el pic d’activitat s’espera la nit del 12 al 13 d’agost al voltant de les 2 i les 3 de la matinada en horari local peninsular.L’activitat prevista se situa a un índex ZHR de 100, el que indica que en condicions ideals se’n podrien arribar a observar 100 per hora, tot i que a la pràctica en una ubicació en latituds intermèdies s’esperen poder veure entre 20 i 30 meteors per hora.

Per poder observar el fenomen no ens hem d’oblidar que és absolutament necessari ubicar-nos en un lloc amb bones condicions de cel evitant al màxim qualsevol presència de contaminació lluminosa que ens afecti la visió. No és necessari utilitzar telescopis o similars, si no al contrari, ens convé tenir el campmés gran de visió possible i els nostres ulls seran el millor aliat. A més podem aprofitar que aquest any 2018 la Lluna serà pràcticament Lluna Nova, fet pel qual no afectarà la visió del cel i podrem disfrutar d’aquesta “Festa Major” de l’Astronomia.