El Ministeri de Ciència amenaça d'expulsar de l'elit un centre capdavanter català

Una controvertida decisió de l’acabat de fundar Ministeri de Ciència amenaça d’expulsarl’Institut Català d’Investigació Química  (ICIQ) de l’elit de la investigació espanyola. Des del 30 de juny, el centre ha deixat de figurar en el programa Severo Ochoa, un segell creat per distingir els centres investigadors més destacats a Espanya, malgrat que continua sent reconegut com un delsmillors centres d’investigació del món en l’àmbit de la química (avalat per rànquings com Mapping Scientific Excellence, Nature Scientific Index i SCIMAGOJR). La situació, segons apunten els responsables de l’institut, ubicat a Tarragona, planteja dubtes sobre fins a quin punt els“criteris d’excel·lència”marcats per la convocatòria espanyola reflecteixen la realitat de les institucions dedicades a la investigació.

El programa Severo Ochoa va néixer l’any 2011 com un distintiu per reconèixer els centres d’investigació d’excel·lència del país. Des d’aleshores, el Ministeri d’Economia i Competitivitat (ara Ministeri de Ciència, Universitats i Innovació) dedica 40 milions anuals per impulsar els centres Severo Ochoa (amb quatre milions per centre a repartir durant quatre anys) i a les unitats d’investigació Maria Maetzu (amb dos milions a repartir durant el mateix període). Tot això partint d’uns criteris establerts per la convocatòria, els quals són avaluats amb un sistema numèric, i un informe emès per un comitè d’experts internacionals, encarregats d’avaluar aspectes com el resultat i l’impacte de les investigacions realitzades i les línies estratègiques proposades per als següents quatre anys de treball.

Conseqüències de la decisió

En la resolució provisional d’aquest any, amb un total de 34 milions assignats, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) ha quedat fora de la convocatòria. Una decisió que, segons argumenta la direcció del’Agència Estatal d’Investigació (AEI) via correu electrònic respon a “l’avaluació d’un panell d’experts internacionals, seguint els criteris d’excel·lència científica fixats en la convocatòria”. En aquesta mateixa línia, segons exposa l’AEI: “L’informe d’avaluació no ha considerat que en el moment actual l’ICIQ assoleixi prou estàndards per obtenir l’acreditació i finançament del programa Severo Ochoa”. Un argument que, segons els responsables de l’ICIQ, no reflecteix la realitat de la institució, per la qual cosa ja s’han presentat al·legacions.

La pèrdua del segell Severo Ochoa, distintiu per als centres d’investigació d’excel·lència del país, equival a la pèrdua de quatre milions d’euros de finançament directe per al centre i 14 beques de doctorat (valorades en aproximadament un milió d’euros més). Paral·lelament, també s’esvaeixen un conjunt de finançaments externs, com les atorgades per la Fundació La Caixa, a què tan sols poden optar els centres reconeguts com Severo Ochoa.

“Tenim la sensació d’estar vivint en realitats paral·leles. La mateixa setmana que ens comuniquen que l’Institut és al capdavant de rànquings internacionals, ens deneguen la renovació del segell que reconeix els centres d’excel·lència del país”, explica el director del centre, Miquel A. Pericàs.

Balanç de gènere

Enl’informe remès pel Ministeri a l’ICIQ, una de les raons per les quals es rebutja la renovació del segell Severo Ochoa és la falta de dones entre les investigadores principals (group leaders) de la institució. “Això parteix d’una falsa premissa. Es pressuposa que tan sols tenim una dona liderant un grup d’investigació, quan en realitat en tenim tres, entre les quals podem trobar els“últims fitxatges” que hem fet”, explica Miquel A. Pericàs. Entre els 19 grups d’investigació de l’ICIQ, tres estan liderats per dones. Són els grups liderats per Núria López (2006), Mónica H. Pérez-Temprano (2015) i Elisabet Romero (2018).

“Queda clar que hi ha un problema amb el balanç de gènere entre els investigadors principals del nostre centre. Però desgraciadament això no és només un problema que incumbeix només l’ICIQ, sinó que es produeix en la immensa majoria d’institucions científiques”, explica Lluís Solà, gerent del centre. “Tot i això continuem treballant per revertir aquesta situació i incentivar la incorporació de més dones a l’Institut”, conclou Solà. En aquesta mateixa línia, Pericàs afegeix: “El balanç de gènere de l’ICIQ (19%) és similar al d’altres centres Severo Ochoa. I en aquest cas, és clar que ningú posa en dubte que aquestes institucions representenl’elit de la investigació del país, no obstant continuïn tenint un desbalanç de gènere en els seus grups de treball”.

Poca col·laboració interna

Un altre dels arguments remesos en l’informe és la poca col·laboració interna entre els investigadors del centre. Un argument que, segons apunta Pericàs, no s’hauria d’entendre com un requisit per assolir l’excel·lència. “En el món acadèmic, lideratge internacional va lligat a excel·lència i col·laboració interna a estructures piramidals. És a dir, quan veus que una investigació està firmada per molts investigadors del mateix centre sol ser perquè en aquest hi ha una estructura jerarquitzada molt definida, la qual cosa no significa que la investigació resultant sigui excel·lent,” explica el director de l’ICIQ. “Promovent la internacionalització garanteixes que els teus grups d’investigació treballaran amb els centres líders de tot el món, cosa que clarament està relacionada amb l’excel·lència”, afegeix Pericàs.

“La falta de col·laboració interna i la internacionalització dels grups d’investigació es reprodueix en universitats tan prestigioses com Harvard, Cambridge, Oxford, Standford i el MIT i ningú posa en dubte que els seus centres d’investigació són d’excel·lència”,conclou el director del centre.

Transferència del coneixement

Un altre dels arguments utilitzats per rebutjar la renovació del segell Severo Ochoa és la poca transferència de coneixement i tecnologia des del centre a la indústria. És a dir, la falta de llicències de les patents derivades de la investigació realitzada en la institució. Un requisit que, segons apunten els responsables de l’Institut, no s’hauria de considerar com un argument per seleccionar els centres d’investigació d’excel·lència del país.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

“En un moment donat, l’informe critica que és evident que per a l’ICIQ el desenvolupament d’investigació fonamental és l’activitat prioritària i que la transferència de coneixement és secundària. És clar, és que aquest hauria de ser l’objectiu d’un centre d’investigació d’excel·lència”, reflexiona Pericàs. “El primer objectiu d’un centre d’investigació no és crear un producte, sinó generar coneixement. És clar que com a institució busquem tenir un impacte en l’àmbit científic”,explica Solà.

De tots els arguments desenvolupats anteriorment, l’informe remès pel ministeri conclou que no existeix una focalització de les línies d’estudi o un programa d’investigació estratègic. És a dir, que les investigacions de l’ICIQ per als següents quatre anys semblen no comptar amb un “rumb clar”. No obstant, segons expliquen els responsables del centre, en aquests moments l’Institut Català d’Investigació Química està “liderant la investigació per lluitar contra el canvi climàtic”mitjançant investigacions relacionades amb la fotosíntesi artificial o la modificació química del diòxid de carboni.