El repte de ser científiques i mares

Ser una dona al món de la ciència és una realitat que, per a moltes investigadores, tan sols es revela en el moment de la maternitat. Fins aleshores, la igualtat d’oportunitats entre científics i científiques sembla estar garantida per un sistema aparentment imparcial. ¿Però què passa quan es decideix començar una família? És llavors quan, en molts casos, les científiques comencen a experimentar el costat fosc d’un model altament competitiu en què es penalitza tot allò que s’allunyi de la productivitat.

Marta Mas, Teresa Puig, Neus Sabaté, Carme Torras i Silvia Valenzuela, cinc de les investigadores representants del programa ‘Les científiques compten’,relaten la seva experiència personal com a científiques i mares. Un repte a què cada una d’elles s’ha enfrontat d’una manera diferent però que al final ha acabat confluint en un mateix missatge: “Ser una científica d’èxit i una bona mare és compatible”.

El despertar del rellotge biològic

“Els primers passos al món de la investigació coincideixen, en molts casos, amb el despertar del rellotge biològic. I és allà quan per primera vegada comences a plantejar-te si pots continuar estant a l’altura de tot”, explica Neus Sabaté, de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC). I és en aquest moment quan, segons relata Sabaté, es produeix la primera “gran pèrdua de talent de la ciència”: el de totes aquelles investigadores que no se senten capaces de bregar ambl’exigència d’una carrera científica alhora que queden exposades a la pressió social que comporta ser mare.

Però per a les que s’atreveixen amb aquest repte personal i professional, el desafiament de la conciliació comença per una intensa lluita interior. “Enfrontar-se a la maternitat com a investigadora significa aprendre a suportar una batalla interna en què vols ser una bona mare, però alhora no vols renunciar a baixar el llistó en el teu treball”, explica Silvia Valenzuela, de la Institució Milá i Fontanals (CSIC). I és allà quan, segons relata Valenzuela, les mares científiques comencen a assumir la doble càrrega d’intentar ser la mare perfecta i una investigadora de prestigi.

“Has d’aprendre a viure amb la sensació constant que no arribes a tot. Sent mare i investigadora t’adones que els teus fills et necessiten i el teu grup d’investigació també. I això no és una cosa que canviï, per la qual cosa et veus forçada a renunciar al teu temps personal", reflexiona Teresa Puig, de l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).

Un món competitiu

¿Però per què sembla incompatible la conciliació al món de la ciència? “El problema és que actualment hi ha tanta competitivitat al món de la investigació que com a dona et fa por a parar per si després no pots recuperar el ritme. Per això la dificultat de plantejar mesures de conciliació recau en poder bregar amb aquesta pressió”, reflexiona Carme Torras, de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona (CSIC-UPC).

Notícies relacionades

BCN tindrà una de les 7 ‘fàbriques d’IA’ europees

¿Què són les tempestes solars?

Per això la importància de promoure mesures que d’una banda facilitin la conciliació laboral i que, per l’altre, evitin que les científiques puguin ser penalitzades per l’aturada . Una reivindicació que recentment ha arribat al Ministeri de Ciència, Universitats i Innovació de la màd’una petició de Change.org que en el dia d’avui compta amb més de 300.000 firmes.

D’altra banda, segons afegeix Marta Mas, de l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC): “Avui dia encara hi ha gent que creu que la realització de les dones tan sols passa per ser mares i que l’aspecte professional ha de ser una cosa secundària a la cura dels fills. I és per això que hem de donar-li la volta a aquest discurs i reivindicar que ser científica, mare i no renunciar a res és possible”.