Identificada una molècula que atura i reverteix el mecanisme del Parkinson

El Parkinson continua sent, a dia d’avui, una malaltia incurable. Per això tots els esforços de la investigació se centren a estudiar com funciona el procés de neurodegeneració que caracteritza la malaltia.

Fins ara sabem que la malaltia està relacionada ambl’acumulació  de proteïnes (fibres amiloides d’alfa-sinucleina) a les neurones encarregades de la producció de dopamina. Un procés complex en el qual s’acaben creant dipòsits afegits de proteïnes com ara l’alfa-sinucleina. D’aquí la recerca d’inhibidors que frenin i reverteixin la seva agregació.

Ara una nova investigació, liderada perl’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona, apunta directament a una petita molècula, la SynoClean-D, com a possible fre als processos de neurodegeneració en models animals. Un esperançador pas cap al desenvolupament d’una aplicació terapèutica que, en un futur, podria contribuir a lluitar contra els efectes d’aquesta malaltia.

"Continuem estant lluny de tenir una cura per a aquesta malaltia. Però ara, per primera vegada, hem trobat una sola molècula capaç d’inhibir, revertir i evitar l’agregació de l’alfa-sinucleina, la proteïna responsable dels processos de neurodegeneració del parkinson", explica Salvador Ventura, investigador del’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) i líder d’aquesta nova investigació.

La molècula

Els investigadors han anunciat la troballa de la molècula capaç de detenir i revertir la neurodegeneració causada pel parkinson en un nou estudi publicat aquest mateix dilluns a la revista PNAS, un descobriment que planteja capacitats fins ara desconegudes d’aquest compost.

"Hem hagut d’analitzar més de 14.000 molècules per donar amb la SynuClean-D. Es tracta de la primera vegada que trobem una molècula capaç d’exercir les tres funcions clau per lluitar contra el parkinson: inhibir, revertir i evitar la propagació dels agregats", explica Ventura. "Esperem que en un futur aquesta molècula pugui contribuir a lluitar contra les primeres fases de la malaltia", conclou l’investigador.

Investigació

Experiments realitzats en cucs de l’espècie Caenorhabditis elegans (un model d’estudi molt utilitzat per a malalties neurodegeneratives) han demostrat l’eficàcia d’aquesta substància. Els resultats apunten que aquesta molècula –subministrada als animals a través del menjar– és capaç de reduir notablement l’agregació alfa-sinucleina, impedint la propagació dels agregats tòxics, i, per tant, evitant la degeneració de les neurones dopaminèrgiques.

En aquests experiments s’ha observat que els cucs que havien sigut alimentats amb aquesta molècula presentaven fins a quatre vegades més neuronesque aquells no havien consumit aquesta substància. Una troballa que ara haurà de ser replicada en altres models animals, com és el cas de ratolins i mones abans que en un futur pugui començar a estudiar-se en humans.

Següents passos

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Després de l’alzheimer, la de Parkison és la malaltia neurodegenerativa més freqüent, i arriba a afectar més de deu milions de persones a tot el món. Les estimacions indiquen que la seva prevalença continuarà creixent si la població continua envellint, i per això la investigació sobre els mecanismes darrere de la malaltia i, sobretot, el seu tractament, es converteixen en una tasca prioritària.

Però la història d’aquesta troballa no s’acaba aquí. La investigació que ha portat a aquest esperançador descobriment sorgeix, en part, de la solidaritat ciutadana abocada en la Marató de TV3 de l’any 2013, quan aquest grup d’investigació va rebre 400.000 euros per aprofundir en l’estudi del paper de l’a-sinucleina en les alteracions neuropsicopatològiques.