Detectada la que podria ser la primera lluna fora del sistema solar

Dos astrònoms de la Universitat de Colúmbia asseguren haver descobert l’existència d’una lluna, orbitant un planeta gegant gasós a 8.000 anys llum de distància, fora del sistema solar.

En un article publicat aquest dimecres a la revista 'Science Advances', els científics Alex Teachey i David Kipping informen que la detecció d’una candidata a exolluna, és a dir, una lluna que orbita un planeta en un altre sistema estel·lar. Aquesta troballa és una cosa inusual a causa de la seva gran mida, comparable al diàmetre de Neptú. Aquestes llunes gegantines no existeixen al Sistema Solar, on s’han catalogat gairebé 200 satèl·lits naturals.

"Aquest seria el primer cas de detecció d’una lluna fora del nostre Sistema Solar", assegura Kipping, professor assistent d’astronomia a Colúmbia. "Si es confirma el descobriment, podria proporcionar pistes vitals sobre el desenvolupament dels sistemes planetaris i podria fer que els experts revisessin les teories de com es formen les llunes al voltant dels planetes", explica.

¿Un segon planeta en el sistema?

Al buscar exollunas, els investigadors van analitzar dades de 284 planetes descoberts per Kepler, un telescopi especial de la NASA amb períodes de més de 30 dies, que estaven en òrbita al voltant de la seva estrella amfitriona. Els investigadors van veure "petites desviacions i balanceigs en la corba de llum que van cridar la nostra atenció", segons descriu Kipping.

Els resultats de Kepler van ser suficients perquè l’equip utilitzés un altre telescopi anomenat Hubble per estudiar intensament el planeta, obtenint dades quatre vegades més precises que les de l’anterior. El segon telescopi va detectar "una lluna que segueix el planeta com un gos que segueix el seu amo amb una corretja", segons descriu Kipping. No obstant, les observacions programades de Hubble van acabar abans que es pogués mesurar el trànsit complet de la lluna.

Els investigadors assenyalen que aquesta anomalia podria ser causada per l’atracció gravitatòria d’un hipotètic segon planeta en el sistema, tot i que Kepler no va trobar evidència de planetes addicionals al voltant de l’estrella durant la seva missió de quatre anys.

Un satèl·lit gasós

S’estima que la lluna té només un 1,5% de la massa del seu planeta company, valor semblant al de la relació de massa entre la Terra i la seva lluna. Però en el cas del sistema Terra-Lluna es creu que la seva creació va venir donada per una col·lisió primerenca amb un cos més gran que va disparar material que després es va unir creant la Lluna. El nou satèl·lit, no obstant, és gasós, no rocós, i, per tant, tal col·lisió pot no conduir a la condensació d’un satèl·lit.

Notícies relacionades

Primeres imatges del naixement d'un planeta a 370 anys llum de la Terra

¿Què són les tempestes solars?

El planeta amfitrió i la seva lluna es troben dins de la zona habitable d’una estrella solar massiva (Kepler 1625), on les temperatures moderades permeten l’existènciad’aigua líquida a qualsevol superfície planetària sòlida. "No obstant, es considera que els dos cossos són gasosos i, per tant, no són adequats per a la vida tal com la coneixem", explica Kipping.

Les recerques futures se centraran en planetes de la mida de Júpiter que siguin més lluny de la seva estrella que la Terra del Sol. Només n’hi ha uns quants a la base de dades de Kepler. El pròxim Telescopi Espacial James Webb de la NASA podria realment "netejar" la recerca satel·litària, la qual cosa permetria veure llunes realment petites, valora Kipping.