Els investigadors «retornats» a Catalunya s'emporten un desengany

A començaments d’octubre, 50 investigadors “d’excel·lència” de Catalunya van rebre un escarit correu informant-los que els seus contractes s’acabaran l’any que ve que i no hi haurà opció d’estendre’ls un any més, com estava previst. Els receptors són investigadors que es van acollir a la convocatòria del 2016 del programa Beatriu de Pinós, l’aposta de la Generalitat per atraure de tornada “cervells escapats”, que es basa en una rigorosa selecció per mitjà de tribunals internacionals.

La Generalitat atribueix a la pròrroga del seu pressupost la decisió de no estendre el contracte més enllà dels dos anys inicials, tot i que la convocatòria admetia la possibilitat d’un any més. Està en el seu dret, perquè en les bases l’extensió està supeditada a la disponibilitat pressupostària.

No obstant, la decisió ha suposat un desengany per a aquells investigadors que comptaven amb la pròrroga. A més, tampoc hi haurà tercer any per als becats de la següent convocatòria, la del 2017, segons informa el director general de Recerca, Joan Gómez Pallarès. El tercer any s’hauria de recuperar en la convocatòria del 2018, prevista per a final d’any. 

Clima de resignació

El clima entre els afectats és de resignació. Alguns sempre van dubtar i s’han buscat la vida amb altres programes. D’altres perseguiran un altre lloc molt de pressa o fins i tot es plantegen tornar al lloc del qual van venir.

“Jo continuo tenint una posició al MIT [Massachusetts Institute of Technology, de Boston] i aquesta és una opció. Però preferiria quedar-me aquí per temes de família”, afirma el becat Pedro Melgar. Després de quatre anys als Estats Units, va tornar per investigar com regenerar el fetge cirròtic a l’IDIBAPS (centre d’investigació vinculat amb l’Hospital Clínic).

El programa Beatriu de Pinós està dedicat a la circulació del talent científic internacional. Abans del 2016 oferia dos anys de contracte postdoctoral, una cosa molt comuna en subvencions d’aquest nivell. No obstant, a partir de la convocatòria del 2016 es va incloure la possibilitat d’estendre el contracte un any mes, un format conegut com “2 +1”.

“El 2 +1 és atractiu per als investigadors i es veu cada vegada més”, afirma Pol Forn, que treballa en computació quàntica al Barcelona Supercomputing Center (BSC), després d’estades a Holanda, Califòrnia i el Canadà. “Tenir només dos anys de postdoctorat és un desastre. El primer any ho poses tot a punt, en el segon comences a produir i és en el tercer quan comences a publicar resultats, afirma Albert Giralt Torroella, neurocientífic de la Universitat de Barcelona, “retornat” a Catalunya després de treballar a París. “Les beques de dos anys no donen temps a res”, coincideix Sandra Castillo Díez, experta en malformacions vasculars de l’IDIBELL (centre d’investigació vinculat amb l’Hospital de Bellvitge), que va treballar anteriorment a Londres. “Amb les beques de dos anys, tens a sobre una espasa de Dàmocles”, afirma Eduard Porta, informàtic del BSC, anteriorment als Estats Units. 

“Molts postdoctorals no vindrien per a només dos anys”, afirma Armand Hernández, paleoclimatòleg de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA) del CSIC, anteriorment establert a Portugal. “Sense el 2 +1 el programa és menys competitiu que d’altres”, afirma Forn. Tots els citats van guanyar la convocatòria Beatriu de Pinós el 2016. Castillo, Giralt i Porta ja han aconseguit noves posicions, mentre Melgar, Forn i Hernández estan buscant.

La convocatòria del 2016 va sortir a començaments del 2017 i es va resoldre a mitjans d’aquell any. Els becats es van incorporar a finals del 2017 o el gener del 2018. El contractes començaran a acabar-se a mitjans del 2019.

Reunió al març

Al març, l’AGAUR (Agència de Gestió dels Ajuts a la Universitat i la Investigació de la Generalitat) va convocar els becats a una reunió de presentació, en la qual l’opció del tercer any va quedar en dubte, pendent del pressupost. “Donada la pròrroga pressupostària, no hi ha hagut la possibilitat de l’extensió”, afirma Joan Gómez Pallarès.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Però la resposta no satisfà alguns afectats. “L’extensió costaria només uns dos milions i mig d’euros. ¿Per què no hi ha pressupost per a això i sí per a altres assumptes no essencials?” pregunta Melgar.

Els becats lamenten que després d’acabar el programa Beatriu de Pinós no hi hagi opcions de continuïtat clares.  “La gent s’està escapant del programa perquè és un atzucac. El salt a l’ICREA [el programa de la Generalitat per a investigadors més “sèniors”] és massa gran”, afirma Hernández. “No és només un problema del Govern català: també el Govern central necessita augmentar el nombre d’ajuts Ramon i Cajal [un altre programa d’atracció de talent]”, conclou Melgar.