«Em van dir que l'autisme del meu nen es curaria amb MMS (derivat del lleixiu)»

José Carlos Mélida, pensionista de 52 anys, ha fet l’impossible pel seu primer fill, que va néixer el 2003 i a qui els metges van diagnosticar autisme quan tenia dos anys. Va consultar amb mil professionals i va provar tota mena de teràpies. Fa uns quatre anys va escoltar que a Barcelona hi havia un innovador tractament relacionat amb l’alimentació per tractar l’autisme. Allà va començar el seu calvari.

“Una metge argentina de nom rus deia que t’analitzava el cabell i veia els metalls. A partir d’aquí et donava una dieta. El tractament costava mil euros al mes. Jo estava disposat a pagar-lo, però tinc problemes de mobilitat i anar a Barcelona m’era complicat”, explica a EL PERIÓDICO. Resident a Huelva, José Carlos va decidir acudir a la consulta privada d’un endocrí, un metge col·legiat i “amb cert prestigi” a la ciutat. Li va preguntar per la famosa dieta per a l’autisme i el doctor li va dir que, efectivament, la coneixia. Li va recomanar que acudís a una “biòloga de l’alimentació”, que atenia pacients en una botiga de dietètica. El que no li va dir l’endocrí en aquell moment és que la biòloga era la seva filla.

José Carlos va acudir al local de dietètica. “Se suposa que la dona tenia dues carreres universitàries i tres màsters. Em va dir que faria una anàlisi molecular amb una gota de sang del meu fill. Ho va fer i hi va sortir de tot: metalls pesants, mercuri i càndida”. Per “curar” l’autisme, la biòloga li va explicar que el nen necessitava suplements alimentaris –que venia al mateix establiment– a més de MMS (Miracle Mineral Solution, derivat del lleixiu prohibit per l’Agència Espanyola del Medicament des de l’any 2010)MMS i un “altre producte miraculós” anomenat Cellfood (oxigen líquid). “També em va dir que prengués espirulina i moltes més algues”, recorda.

Dieta absurda i caòtica

La biòloga va prohibir al menor –que en aquell temps tenia 11 anys– menjar fruita, sucre, farina, llet, blat de moro, patata, xocolata i tot aliment que portés colorants i conservants. “Era impossible cuinar alguna cosa per al meu fill. La dieta era absurda i caòtica. Em vaig fer una quadrícula per ordenar tot el que havíem de fer abans i després dels menjars, incloses les habituals gotes de MMS i els altres suplements. En total em gastava uns 500 o 600 euros al mes”. Va passar el temps i José Carlos veia que el seu fill no millorava.  Finalment, al cap de cinc mesos, va decidir trencar la teràpia i no tornar a visitar la (presumpta) especialista.

Va passar el temps i José Carlos va aconseguir oblidar-se de l’MMS. L’abril de l’any passat, arran d’un comentari a les xarxes socials, José Carlos es va creuar amb la biòloga uns missatges molt durs. La dona insistia en les bondats de l’MMS. “Em va dir que havia parlat en persona amb Andreas Kalcker [un dels guies espirituals de l’MMS, un presumpte terapeuta alemany que afirma haver curat centenars de nens autistes] i que li havia dit que el meu fill guariria també. Jo li vaig contestar que s’atrevís a dir això mateix davant d’una associació de pares de nens autistes. Em va contestar que ella tenia molts estudis universitaris. I que dedicava quatre hores al dia a la investigació. Em va explicar que per mi no faria res. Però que pel meu fill estava disposada a regalar-li un any de tractament gratis. Que no es rendiria amb ell”. José Carlos no va contestar. No volia saber res més del MMS, el Cellfood i tot el que tingués a veure amb suplements nutricionals per a l’autisme.

“No me la tornen a colar”

José Carlos –la qual cosa era venedor de l’ONCE però una malaltia el va impossibilitar per treballar i ara és pensionista– no té ànim per denunciar davant de la policia l’estafa. La seva vida ja és massa complicada: el seu fill autista té accessos violents, la seva dona està regular de salut i, a més, la parella té un altre fill per cuidar: un nen de 9 anys amb retard maduratiu.

Notícies relacionades

Un curandero recepta orina a les orelles per acabar amb l'autisme

Els imperis econòmics dels xarlatans de la pseudociència

“Crec que Josep Pàmies és un xarlatà, un volat. Com la monja Teresa Forcades No diuen més que tonteries. Però els veritablement perillosos són els metges de bata blanca que et diuen que l’MMS cura. ¿Com em podria haver imaginat que l’endocrí a qui vaig acudir m’aconsellaria un tractament que està prohibit a Espanya? Com a pare d’un fill autista sé que la desesperació et porta a fer moltes coses. Però ja no me la tornen a colar. Mai”.

 ► Més informacions de Mames, papes i nens

Mames, papes i nens