Elisa Leonida Zamfirescu, la pionera de l'enginyeria que es va rebel·lar contra les tres K

El nomd’Elisa Leonida Zamfirescu  pot ser que resulti gairebé desconegut en aquests temps on preferim passar les nostres estones de lleure consumint vídeos de YouTube o actualitzant el nostre perfil de Facebook.

Però gràcies a Google, aquesta dama està novament en boca de tothom perquè sigui admirada per com es va rebel·lar contra la seva destinació de les tres K (Kirche, Kinder, Küche; és a dir, església, nens i cuina) per erigir-se en una de les llegendes en l’enginyeria mundial.

¿Què la fa tan important? Més enllà que Google li dediqués un doogle pel seu 131 aniversari, es destaca l’haver sigut una de les primeres dones en la història en estudiar i culminar la carrera d’enginyeria (1912) que, per aquells temps, era una professió només per a homes.

Alguns registres indiquen que n’és la pionera, però altres escrits assenyalen que va ser l’anglesa Alice Jacqueline Perry la primera en graduar-se com a enginyera quatre anys abans, el 1908. El tema segueix en discussió.

Elisa Leonida Zamfirescu va néixer a Galați (Romania) el 10 de novembre de 1887. El seu pare, Atanase Leonida, era un oficial de carrera, mentre que la seva mare, Matilda Gill, era filla d’un enginyer nascut a França.

Elisa sentia passió per la física, la química i les matemàtiques i va voler seguir els passos del seu avi, per la qual cosa, tot just acabar els seus estudis secundaris va voler ingressar en el Col·legi de Ponts i Camins de Bucarest, a fi d’estudiar aquesta enginyeria. Però no li va ser gens fàcil.

Obstacles, prejudicis i èxits

A causa dels prejudicis socials de l’època, va ser rebutjada per l’Escola de Ponts i Camins de Bucarest.  Però Elisa Leonida no es va rendir i va ingressar el 1909 a la Reial Acadèmia Tècnica de Berlín, Charlottenburg. Malgrat que la van acceptar, al moment d’inscriure’s el degà de l’acadèmia berlinesa va provar de dissuadir-la amb el manual de la bona esposa, tot i que no tenia espòs.  L’autoritat universitària li va argumentar que l’important per a la dona eren les tres “K”: Kirche, Kinder, Küche (església, nens, cuina).

Després de culminar els estudis, Elisa Leonida va tornar a Romania i va començar a treballar a l’Institut Geològic de Romania. A l’iniciar la Primera Guerra Mundial, Leonida va participar-hi com a membre actiu de la Creu Roja. Durant aquells anys va ajudar i va liderar el treball a diversos hospitals, tasca per la qual va ser guardonada.

És, precisament, en aquesta època quan va conèixer el químic Constantin Zamfirescu, germà de l’escriptor Duiliu Zamfirescu. Tots dos decideixen casar-se en primera línia durant la guerra.

Al concloure el conflicte bèl·lic, Elisa Leonida, ara amb el cognom Zamfirescu, va reprendre la feina a l’Institut Geològic.

La tasca d’Elisa Leonida Zamfirescu com a docent

Inicia la seva època més productiva. A partir d’aquell moment va liderar diversos laboratoris de geologia i va participar en diversos estudis de camp. Es va interessar per l’anàlisi de l’aigua potable, de diversos minerals i materials com a petroli, gas, carbó, betum sòlid, roques de construcció i preparació de mineral, firmant 85.000 butlletins d’anàlisi d’aquests materials i compostos.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Elisa Leonida també es va dedicar a l’ensenyament de física i química a l’Escola per a Nenes “Pitar Mos” i a l’Escola d’Electricistes i Mecànica.

Va deixar la feina l’any 1963, als 75 anys i va morir el 25 de novembre del 1973 a Bucarest.