"Les farmacèutiques són un negoci, les 'alternatives', una estafa"

La història és sempre la mateixa. Cada vegada que es qüestiona la validesa de les suposades teràpies alternatives són molts els que contraataquen argumentant que la indústria dels medicaments, també coneguda com a Big Pharma, és el perill. Però si una cosa tenen en comú la indústria farmacèutica i l’‘alternativa’ és el seu objectiu final: la cura de persones. Però més enllà d’això, cada sector compta amb una manera de fer, un discurs i una imatge completament diferents. Per això l’enfrontament entre unes i altres va molt més enllà dels fets i es converteix en el que molts denominen "una qüestió de fe" davant de la qual no hi ha argument que valgui. ¿Però estem realment davant de dues actituds amb la mateixa validesa? ¿És tot qüestió d’ideologia?

"El primer que s’ha de tenir clar és el següent: la farmacèutica és un negoci però l’'alternativa' és una estafa", explica Suso Fernández, farmacèutic i president de Farmaciencia, una associació de professionals del sector crítics amb les pseudociències. Fernández, amb un recorregut de més de 18 anys en la indústria farmacèutica, parla sense embuts dels clarobscurs del negoci i, malgrat això, afirma de manera taxativa: "Les farmacèutiques poden ser més o menys dolentes, però les pseudociències són un perill. Si tenim això clar, podem començar a parlar".

El negoci de la salut

"Les farmacèutiques són un negoci i com qualsevol negoci busquen maximitzar la rendibilitat econòmica dels seus productes", explica Emilio Molina, vicepresident de l’Associació per Protegir els Malalts de les Teràpies Pseudocientífiques (APETP). "Aquest mateix argument hauria de servir-nos per plantejar-nos que, si realment les 'alternatives’ fossin efectives, el més lògic seria que les farmacèutiques hi invertissin massivament i intentessin treure el màxim de partit als productes. Si això no passa és un indici que el que fabriquen les pseudociències realment no serveix per a res".

"Les ‘alternatives’ triomfen perquè es presenta com si no fossin un negoci, com si tot el que fessin fos una obra de caritat per ajudar el proïsme", explica Elena Campos, doctora en biomedicina i presidenta de l’APETP. "Però la realitat no és aquesta. Són negocis milionaris que juguen amb la salut dels pacients i s’enriqueixen a costa de vendre fum". Segons explica Campos, la clau del discurs no està en qüestionar quin bàndol ens pugui convèncer més o menys, sinó quin disposa de proves prou sòlides per recolzar les seves afirmacions. "A les farmacèutiques se’ls exigeixen assajos clínics protocolitzats que confirmin la utilitat terapèutica dels seus nous medicaments, però no a les productores d’homeopatia. Aquesta és la diferència".

Escàndols llancívols

Però no és or tot el que lluu. Des de l’escàndol de la talidomida (medicament responsable de malformacions en els fills d’embarassades que el consumien) fins a la polèmica del Vioxx (antiinflamatori al qual se li atribueixen unes 140.000 morts per infart), en els seus dos segles d’història la indústria farmacèutica no ha sigut 'immune' a les 'males pràctiques’. "Tots tenen els seus esquelets a l’armari, però la diferència és que els errors de les farmacèutiques han servit per reestructurar els protocols i evitar que casos així es tornin a produir", explica Fernández.

En el costat oposat, el de les indústries alternatives, els escàndols "s’han utilitzat per legitimar el seu discurs", explica Molina. Un clar exemple d’això, segons explica l’escèptic, el Bio-bac: un fals medicament capaç de curar des del càncer a la calvície. "Els responsables d’aquesta estafa van ser detinguts i condemnats per comercialitzar un producte fals o, en el millor dels casos, sense cap eficàcia. Fins i tot així, ara aquest cas s’utilitza per 'demostrar' les pressions de la indústria farmacèutica per ocultar la veritable cura del càncer", explica Molina. "Si realment s’hagués trobat la cura d’aquesta malaltia, ¿realment creus que algú voldria (o podria) ocultar-la?", reflexiona.

La crítica no és un argument

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

A l’hora d’enfrontar-se amb la realitat, ni els més escèptics neguen els clarobscurs de la indústria dels medicaments. "L’excessiva medicalització de la salut, la falta de transparència de literatura científica o les males pràctiques de les farmacèutiques" són, segons explica l’escèptic Isidoro Martínez Velázquez, alguns dels punts més polèmics del sector. "Tot això passa, sens dubte, però en una escala menor a l’impacte que aquestes notícies provoquen en l’opinió pública", argumenta l’escèptic. Segons explica Martínez, responsable de la iniciativa de denúncia pseudocientífica 'Quin mal pot fer', en aquests casos el més important és tenir en compte que "la solució a aquests problemes no es troba en fomentar enganys i mentides com les mal anomenades 'medicines alternatives’".

"En tota la seva història, la indústria farmacèutica pot haver tingut més o menys encerts, però al final hem de valorar totes les vides que s’han salvat gràcies a productes com els medicaments o les vacunes. ¿I la indústria alternativa què? ¿Pot demostrar –de manera empírica– haver salvatuna sola vida en més de 200 anys?", conclou Fernández.