Leònids 2018: ¿Per què es produeixen i com veure la pluja d'estrelles?

Al llarg de l’any es produeixen diverses pluges d’estrelles. Sens dubte, la més famosa és la dels Perseids, que, a més, coincideix amb el període estival. Però hi ha altres pluges que poden arribar a ser igual o fins i tot més vistoses que els Perseids. Una és la dels Leònids, que té el seu moment àlgid la nit del 17 de novembre.

Una estrella fugaç no és més que un petit fragment de material, en molts casos provinent d’un cometa, que entra a l’atmosfera de la Terra. La fricció amb l’aire fa augmentar la seva temperatura i el fa brillar per uns breus instants (cosa que es coneix com a meteor), fins que es volatilitza. Si el fragment és prou gran per sobreviure a la fricció amb l’atmosfera i arribar a la superfície de la Terra parlarem d’un meteorit.

En el cas d’una pluja d’estels, en què es poden arribar a observar centenars de meteors per hora, els fragments tenen un origen comú i viatgen per l’espai agrupats en trajectòries similars. Quan la Terra travessa aquestes trajectòries, cosa que passa cada any per les mateixes dates, una gran quantitat de fragments entren a l’atmosfera i provoquen la pluja de meteors.

Si observem una determinada pluja d’estels veurem que tots els meteors semblen provenir d’una petita regió del cel. Això és a causa d’un efecte de perspectiva i pel fet que la regió de l’espai d’on provenen els fragments del cometa és relativament petita. A aquest punt se’l denomina radiant i la seva posició dona nom a la pluja. Així, en el cas dels Leònids, el radiant és a la constel·lació de Leo.

L’origen dels Leònids

L’origen dels meteors dels Leònids és el cometa Tempel-Tuttle, descobert al segle XIX. El seu període orbital és de 33 anys i la seva òrbita intersecta gairebé exactament l’òrbita de la Terra. Cada vegada que el cometa s’acosta al sol, part del material que el forma s’evapora i és expulsat a l’espai, però es manté en una òrbita molt similar a la del cometa. D’aquesta manera, cada 33 anys l’òrbita del cometa s’omple de gran quantitat de material que en part acabarà impactant amb la Terra.

Els Leònids han sigut protagonistes d’algunes de les pluges d’estels més espectaculars de la història. L’any 1833 els Leònids van deixar, segons algunes estimacions, més de 200.000 meteors durant les nou hores que va durar la tempesta, visible sobretot des de l’Amèrica del Nord. 33 anys després, l’any 1866 i subsegüents, la pluja va deixar més de 1.000 meteors per hora, aquesta vegada també visibles des d’Europa.

En èpoques més recents, cal destacar la pluja de 1966, i en menor mesura les dels anys 1999, 2000 i 2001. Els fragments que originen els Leònids penetren a l’atmosfera a una velocitat molt elevada, superior als 70 km per segon, i solen donar lloc a alguns bòlids molt brillants, la qual cosa n’incrementa l’espectacularitat.

Com es produeix

Curiosament, una determinada pluja d’estels no està necessàriament originada pel material expulsat pel cometa en el seu últim acostament al sol. Els estudis detallats de com viatja aquest material al llarg de l’òrbita del cometa han mostrat que, per exemple, la pluja de 1833 va ser originada pelmaterial expulsat durantl’acostament de l’any 1800; i la del 1966, pel material expulsat el 1899.

Això, a més, pot donar lloc a pluges amb dos pics d’intensitat, quan la Terra travessa de manera gairebé consecutiva dos núvols de material originats en diferents passos del cometa. Pluges d’aquest tipus van succeir els anys 2001 i 2002, ja que la Terra va travessar els núvols de fragments dels anys 1767 i 1866.

Desenes de meteors per hora

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Si els Leònids assoleixen la seva màxima intensitat cada 33 anysi els últims van ser aproximadament fa 18 anys, és fàcil concloure que no ens trobem en els millors anys per observar aquesta pluja d’estels.

Segons les previsions, aquest 2018 seran visibles unes quantes desenes de meteors per hora la nit del dissabte 17 al diumenge 18 de novembre. Com sempre que volem observar estrelles fugaces, hem de buscar un lloc fosc, allunyat de la llum artificial. No ens fa falta cap instrument, tan sols poder estirar-nos còmodament per mirar el cel.