Solstici d'hivern 2018: ¿què és i amb quins rituals se celebra?

El desembre continua sorprès amb els seus fenòmens naturals. Fa uns quants dies el planeta va ser testimoni una vegada més de la meravellosa pluja d’estrelles o els Gemínids. Ara, ens preparem per al solstici d’hivern.

Sense l’espectacularitat i brillantor de les estrelles recorrent el cel, el solstici d’hivern és un fenomen que, si bé dura un instant, és tan antic com la Terra mateixa i que va servir d’agenda meteorològica per a les primeres civilitzacions. A més, marca l’inici de l’hivern a la zona nord del planeta. ¿I com es produeix?

El nostre planeta orbita al sol inclinat en un angle mitjà de 23,5 graus, de manera que els hemisferis nord i sud reben diferents quantitats de llum solar. Això causa tant els solsticis com les estacions.

Cada hemisferi és més fred una meitat de l’any, quan la seva inclinació l’allunya del sol, i el seu solstici d’hivern (desembre al nord, juny al sud) marca el punt en què aquesta meitat del planeta s’allunya del sol en el seu angle més extrem. 

Les persones que viuen a prop del cercle polar àrtic no rebran gairebé gens de llum solar durant el solstici. Un exemple d’això és la ciutat de Fairbanks, a Alaska.

El 2012 un usuari de YouTube identificat com a Taro Nakai va difondre un vídeo en què es pot apreciar el moviment del sol a la ciutat. El clip, segons la seva descripció, va ser captat entre les 11.06 h i les 14.59 h (hora d’Alaska) i s’hi pot veure com el sol bàsicament recorre l’horitzó i posteriorment desapareix.

Tradicions i monuments

El monument al solstici és a Newgrange (Irlanda). Es tracta d’un túmul mortuori de l’edat de pedra construït al camp irlandès al voltant del 3.200 aC, uns mil anys abans que Stonehenge. Un túnel orientat cap al solstici s’estén cap a una cambra principal, on, possiblement, dipositaven els morts. Una petita finestra inunda la cambra amb llum del solstici durant 17 minuts.

Al Perú, la cultura Paracas(800 i 100 aC) van solcar el desert amb línies de terra i pedres anomenades geòglifs, les quals connectaven monticles cerimonials amb el lloc on el sol del solstici hivernal s’amaga en l’horitzó. Les famoses línies de Nazca (micos, llangardaixos i altres figures impressionants gravades a la terra per una cultura peruana posterior, entre 1 i 700 dC)  també estan alineades amb el solstici d’hivern.

L’extens temple de Karnak, a Egipte, va ser construït en alineació amb el solstici d’hivern de Luxor fa més de 4.000 anys.

Celebració xinesa

Notícies relacionades

Google dedica el seu 'doodle' al solstici d'hivern

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

Abans de Crist, aquest fenomen ja era conegut pels xinesos. Ells havien determinat el punt del solstici d’hivern observant els moviments del sol amb un rellotge solar. És el primer dels 24 punts de divisió temporal. El dia cau el 22 o 23 de desembre del calendari gregorià, actualment, entre el 20 i el 23 de desembre.

Segons un pensament xinès antic, el ‘yang’, les coses positives es tornen més abundants passat aquest dia, per això s’ha de celebrar. El solstici d’hivern es va convertir en una festa durant la dinastia Han (206 aC – 220 dC) i va prosperar en les dinasties Tang i Song.