La data del primer Nadal: a la primavera i abans de Crist

Arriba Nadal i és el moment en què segons la tradició cristiana decorem les cases i omplim els nostres carrers de simbologia diversa, en gran manera vinculada a celebrar el naixement a Betlem de Jesús de Nazaret, fa més de 2000 anys. Ara bé, ¿sabem realment si aquest esdeveniment es va produir en un 25 de desembre o en una data pròxima? ¿Quin any es va produir?

Aquestes són algunes preguntes que tant historiadors com experts en el món dels calendaris han intentat respondre, sense oblidar alguns astrofísics que al llarg de la història han intentat determinar si va existir l’Estrella de Nadal. Per poder buscar un esdeveniment astronòmic el primer que es necessita és el moment en què va passar aquest esdeveniment.

Per què el 25 de desembre

Si comencem per analitzar el dia ràpidament podem trobar la resposta a per què se celebra el 25 de desembre: per superposar-se amb la festa pagana del solstici d’hivern. La tradició cristiana, així com moltes altres religions al llarg de la història, han tendit a utilitzar festes paganes prèviament existents per als seus esdeveniments més significatius i, d’aquesta forma, tenir una capacitat més gran de penetració en la població i implantar-se en el dia a dia de les persones. Així l’elecció del 25 de desembre segueix el mateix criteri que l’elecció de Sant Joan a prop del solstici d’estiu: aquesta integració de tradicions populars amb l’expansió d’una creença religiosa.

En el cas del solstici d’hivern la festa pagana tenia entre les seves tradicions la d’ornamentar les cases amb rams verds i també la realització d’obsequis entre familiars i coneguts. No en va actualment el Nadal és el màxim apogeu de les compres i regals recordant aquesta tradició precristiana. I ¿què podem dir dels rams verds? Doncs, simplement ara l’anomenem arbre de Nadal.

Nadal a la primavera

Conegut el motiu de la implantació de la data, podem preguntar-nos quan realment va ser. En aquest punt, s’han succeït des del segle II dC nombroses hipòtesis per conèixer amb més o menys exactitud la possible data del naixement de Jesús de Nazaret. De totes elles podem considerar com a més acceptada la que és probablement el raonament més senzill. Aquest consisteix a revisar els mateixos textos evangèlics per trobar pistes que ajudin a fixar el període de l’any en què es va produir.

Podem considerar dues pistes. La primera d’elles és el fet que segons els Evangelis els pastors es trobaven en el camp cuidant el seu bestiar. Aquest fet només se solia produir en el moment en què naixien les noves cries, ja fos el pic de l’hivern, és a dir, en època primaveral.

La segona pista sorgeix que van haver d’allotjar-se en un estable, ja que hostals, allotjaments i cases estaven totes completes. Aquest fet es produïa de forma sistemàtica en la festa més important de la tradició jueva, la Pasqua. Amb tot això se sol considerar que el naixement de Jesús es va produir cap al mes d’abril, molt a prop de la data de Pasqua Jueva.

¿Va néixer Jesús l’any 1?

Els problemes amb la datació d’aquest esdeveniment estan vinculats a com es va definir l’origen del nostre calendari. Totes les cultures i tradicions han definit els seus propis calendaris i han establert el moment inicial en algun fet destacable de la seva cultura. Així el calendari hebreu té el seu origen tradicional en la gènesi del món segons la Bíblia, l’àrab té l’origen en l’Hègira de Mahoma o el calendari romà tènia el seu origen en la fundació de la ciutat de Roma (ab urbe condita).

Per tant, en temps del naixement de Jesús el càlcul dels anys es vinculava a la fundació de Roma i aquest sistema es va estendre fins a pràcticament el segle VI després de Crist. Concretament, l’any 525 dC. el Papa Hormisdes I va encarregar a un monjo erudit dels escites (procedent d’Escitia, actualment una regió de Romania) el recàlcul de les dates de Pasqua i de retruc va implicar la reorganització del calendari a partir de l’any del naixement de Jesús.

Aquest monjo matemàtic era Dionís l’Exigu (era molt baixet, per això el seu nom) i mitjançant els càlculs de les Pasqües i comptant exhaustivament la durada de govern de tots els emperadors de la història de Roma, va concloure que Jesús havia nascut l’any 753 des de la fundació de Roma (ab urbe condita). A partir d’aquí va establir l’Anno Domini i el nostre origen de calendari.

Però Dionís va cometre un error: es va oblidar de comptar els anys que Octavi August havia regnat com a Octavi i no com a Emperador Cèsar August, uns 5 anys aproximadament. Amb això va generar un error de cinc anys. De manera que quan entrem pròximament en l’Anno Domini  2019, realment hauran passat entre 2023 i 2024 anys del naixement de Jesús.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Aquest error, sumat al fet que en temps de Dionís encara no es coneixia des del punt de vista matemàtic el zero en la cultura europea i, per tant, després de l’any 1 abans de Crist venia l’any 1 després de Crist, ens fa considerar que el naixement es va produir l’any 5 abans de Crist. Gran paradoxa: Crist naixent "abans de Crist". Per tant, sembla bastant clar que el Nadal no es va produir ni el 25 de desembre ni l’any 1, sinó l’any 5 abans de Crist i a prop de la Pasqua Jueva que aquell any era en la segona quinzena del mes d’abril.

Secció elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec - Centre d’Observació de l’Univers i l’Parc Astronòmic Montsec - Centre d’Observació de l’Univers Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICC-UB-IEEC