Robots amb teixit muscular a partir d'impressió en 3D

El grup de Nanodispositius Intel·ligents, experts en microrobots i nanorobots del’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha aconseguit crear robots híbrids en què s’ha combinat material sintètic amb teixit muscular viu generat a partir de bioimpressió en 3D.

Aquests dispositius robòtics tous, creats amb teixit biològic i de mida mil·limètrica, ofereixen molts avantatges –en termes de moviment i rendiment– respecte als sistemes actuals que utilitzen únicament materials artificials.

"La robòtica amb dispositius tous d’inspiració biològica és una nova disciplina que pot ajudar-nos a superar les limitacions dels sistemes robòtics convencionals, com, per exemple, la flexibilitat, la capacitat de reacció o l’adaptabilitat", ha explicat el professor de l’IBEC Samuel Sánchez.

"Estem explorant el potencial de la bioimpressió en 3D per fabricar versions millorades i híbrides que continguin teixit muscular real, aprofitant-ne la rapidesa, la capacitat de disseny, de forma i la possibilitat de personalitzar els materials amb què es pot imprimir, així com l’escalabilitat", ha afegit Sánchez.

Segons l’investigador, "aquest treball servirà per obtenir en el futur robots híbrids fabricats amb teixit biològic real i moltes característiques impossibles d’obtenir amb la robòtica clàssica rígida".

Tania Patiño, investigadora postdoctoral a l’IBEC i la primera autora de l’article publicat a la revista 'Advanced Materials Technologies', ha assenyalat: "Hem vist que aquests biorobots són funcionals i sensibles, i que les forces que generen poden modular-se en funció de les diferents necessitats".

Proves de medicaments

Notícies relacionades

La IA i el nobel Acemoglu

Què és l'antropocè: 5 coses que hauries de saber sobre la nova era geològica en què vius

Els investigadors esperen que després de l’èxit de la bioimpressió en 3D com a mètode ràpid i rendible per fabricar biorobots puguin avançar en estudis bàsics de teixit muscular, en camps com el de la robòtica tova, o que es pugui utilitzar com a plataforma de prova de fàrmacs per entendre com afecten les contraccions del múscul, cosa que pot ser molt interessant per a la indústria farmacèutica.

"Hem demostrat que aquesta integració de sistemes biològics en dispositius robòtics els proporciona capacitats adquirides dels sistemes naturals i que podem entrenar-los com un múscul real per ajustar el seu rendiment segons les necessitats", ha afegit Rafael Mestre, estudiant de doctorat amb una beca La Caixa-Severo Ochoa a l’IBEC i co-primer autor de l’article.