Pedro Duque: «Si una teràpia és molt cara i no està en el Sistema Nacional de Salut és una estafa»

Primer astronauta espanyol en viatjar a l’espai, l’enginyer Pedro Duque (Madrid, 1963) és al capdavant del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Continua sense portar maletí de ministre. Es carrega a l’esquena una motxilla, en què té dos cavalls de batalla: impulsar la investigació i lluitar contra les pseudociències. Amb la legislatura comptant els seus últims dies, Duque contesta “depèn” quan se li pregunta si continuarà en política.

Els tècnics continuen estudiant si l’homeopatia (juntament amb unes altres 66 disciplines) es pot considerar oficialment una pseudoteràpia o no. No obstant, un dels cartells publicitaris de la campanya governamental

Cadascú pot tenir la seva opinió. Justament estem fent aquests estudis perquè quedi clar d’una vegada per sempre i saber-ne el veredicte final. Personalment, n’estic convençut [que és aigua amb sucre] perquè he llegit metaestudis d’altres països que confirmen que aquesta teràpia –no sé si anomenar-la així– no funciona. Però això, insisteixo, és el que jo penso.

¿Té algun amic que hagi participat en un suïcidi homeopàtic (ingesta massiva de productes homeopàtics)?

Pròxims no, però gent que conec sí. Una cosa molt graciosa.

¿Participaria vostè en un?

Esclar. L’únic que passaria és que em pujaria el sucre.

El pla contra les pseudoteràpies 

El Govern ho és fins que n’hi hagi un altre. En tot cas, la meva ambició és que no hi hagi necessitat que ho executem nosaltres. Això és una acció racional que ha de fer qualsevol Executiu. No estem fent res sectari ni de partit, sinó una acció de Govern que és responsable i raonable. Qualsevol equip que vingui darrere no podrà enterrar estudis programats que serviran perquè la gent estigui informada correctament. Si hi ha teràpies que funcionen, es convertiran en medicina. En el cas contrari, els ciutadans sabran que se’ls està cobrant per res. I el més important: hi ha gent a qui convencen perquè no vagi a la medicina que cura de veritat. Això és un mal a la salut. Altres Governs anteriors no han fet res. El problema és creixent. Cada dia hi ha més bajanades i pseudoinformacions que fan molt de mal.

Si un té càncer no crec que es tracti amb hipnosi ericksoniana o bols tibetans. Però potser sí que acudeix al centre d’un senyor que cobra 90 euros per sessions de bioneuroemoció

Un truc bo és saber que si t’estan cobrant bastant diners i no és al Sistema Nacional de Salut, pràcticament el 100% és una estafa que no val per a res. El mateix si et diuen que la conferència és gratis, però a la sortida et venen molts llibres i altres cosetes.

Hi ha un químic porto-riqueny

L’autisme no és un malaltia. Això que em diu és un acte pretesament terapèutic que pot causar directament perjudici en la salut. Es tracta d’un compost químic desautoritzat. Això ja és delicte, jo no hi tinc res més a fer.

La Fiscalia ho està perseguint. I la Generalitat ha imposat multes. ¿Pensa que el càstig hauria d’anar més enllà?

No m’hi fico, això és una cosa jurídica. El que hem de fer és millorar la informació a les persones. I el pròxim ministre o ministra de sanitat en serà responsable i aplicarà el màxim pes de la llei a qui està perjudicant la salut de les persones. Aprofitar-se és estafa, això està tipificat. El que cal fer és aconseguir proves. Nosaltres fem informes que es puguin considerar pericials i així els jutges tindran més eines.

Però les víctimes estan una mica desprotegides.

No estic segur de tenir totes les dades per afirmar això. Imaginem-nos que sí que passa, doncs que el que necessitem fer són seminaris amb jutges de tal manera que ells entenguin d’on traiem nosaltres la veritat.

¿Per què la gent acudeix a les pseudoteràpies?

Ho estem estudiant. Els indicis apunten que les persones amb menys formació són més propenses a admetre més l’autoritat dels metges i, per tant, cauen menys en la superxeria. Hem de dir als ciutadans que no existeix una conspiració. És el problema de les xarxes socials, que la gent comença a creure’s que hi ha una conspiració de la resta de la humanitat.

Alguns se senten atrets per la tornada a un presumpte paradís natural.

Aquest és l’engany número u. Cap de les disciplines que estem avaluant, inclosa l’homeopatia, és una teràpia natural. Les úniques teràpies naturals són beure molta aigua, menjar sa, fer esport, protegir-se del sol i abrigar-se si fa fred.

Fa 14 anys va escriure el pròleg d’un llibre sobre quiropràxia. La seva mare utilitzava aquesta tècnica, que ara està inclosa entre les 66 que s’estan estudiant incloure (o no) al llistat oficial de pseudoteràpies.

La mare era mestra. Va tenir fins i tot un Premi Nacional de Docència, però ella es va creure que la quiropràxia tenia sentit. Crec que va ser fins i tot presidenta de l’associació de defensors de la quiropràxia. Vaig escriure el pròleg del llibre després de moltes pressions de la meva mare (rialles). I vaig explicar la meva experiència: ella m’hi portava des d’abans dels 20 anys i sortia amb menys mal d’esquena. A mi em funciona, ja sap. Vaig tardar diverses teràpies en saber que allò era una teràpia a mitges. 

El seu afany també és lluitar contra les ‘fake-news’. En un capítol del programa documental ‘Escépticos’ (ETB), el presentador va acudir a la facultat de Ciències de Bilbao. Va entrar en una classe i va preguntar: “¿Qui de vosaltres està completament segur que l’home va anar a la Lluna?” Ni un va aixecar la mà. Molt preocupant, ¿no?

A veure, és que els bons científics no poden estar completament segurs de tal o tal cosa. Es pot estar estadísticament segur.

Pedro Duque, ¿està vostè completament segur que l’home va anar a la Luna?

Sí, jo sí. He parlat amb gent que hi va anar.

La legislatura està en els seus últims dies. Fa poc va qualificar la seva etapa de ministre de “traumàtica”.

Vaig dir complicada i traumàtica. És que al principi va ser traumàtic. Sotmetre’t a la pressió de notícies falses sobre mi i la meva família... Però ja ens hi hem acostumat. Hi ha pàgines web que ja no punxo. També he silenciat dues dotzenes d’usuaris a Twitter.

¿Repetiria el càrrec?

Depèn. He de tenir un mandat clar des de presidència. Si no, és impossible. Si al president del Govern li és igual el teu sector, no en treus res. Hauríem de tenir un president com el d’ara. Si ell vol, jo sí que hi aniria.

Notícies relacionades

Els llimbs legals en què s'escuden els xarlatans de la pseudociència

Luis Alfonso Gámez: «La medicina alternativa ni cura ni existeix»

¿L’ha entristit veure el nivell dels polítics?

Sí. Conec polítics de la meva edat –i no tots socialistes– que estan tristos perquè la política ha caigut en l’insult personal, en intentar desanimar les persones perquè deixin de fer la seva feina. Així no podem estar, és mesquí i aporta poc a Espanya.