Compte amb els anti algunes vacunes

Els antivacunes, aquells que s’oposen radicalment a l’ús de qualsevol tipus de medicament dissenyat per protegir els més petits de malalties, continuen sent avui dia un moviment minoritari. Els anti algunes vacunes, en canvi, sorgeixen ara com la principal amenaça amb què s’ataca la validesa de la vacunació sistemàtica. Els defensors d’aquest corrent, a diferència dels seus homòlegs una mica més radicals, ‘tan sols’ reneguen de l’eficàcia de determinades vacunes, com ara la de la grip, el papil·loma humà, la triple vírica (xarampió, rubèola i galteres) i la de l’hepatitis. I, a partir d’aquí, sembren el dubte sobre totes les altres eines del sistema sanitari.

Liderats per gurus, curanderos i metges de dubtosa reputació associats al món de les pseudoteràpies, els anti algunes vacunes repeteixen com un mantra que determinades immunitzacions no només no ens produeixen benefici (com és el cas de la del papil·loma), sinó que a més poden induir a determinades malalties (com amb la triple vírica i l’autisme, relació que va ser desmentida el 1998). "Les vacunes són els medicaments més segurs de què disposem actualment i dins de la comunitat científica no hi ha ningú amb dos dits de front que ho posi en dubte", aclareix Pedro Alsina Mier, divulgador científic i expert en vacunes. "El problema està que, pel que sembla, sobre vacunes i futbol tothom pot opinar. I és aquí quan comencen a sortir gurus per totes bandes que ataquen la validesa d’alguns d’aquests preparats amb arguments fal·laços. Així es genera un debat inexistent, moltes vegades amplificat pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, sobre l’eficàcia de les vacunes", afegeix l’expert.  

"Els crítics de les vacunes juguen amb el fet que actualment a llocs com Espanya la immunització de grup és tan alta que normalment no passa res. Però, és clar, no passa res fins que passa. I, si continuem fent cas al discurs d’aquests gurus, podem exposar-nos a un brot de malalties que ja haurien d’estar erradicades", conclou Alsina.

L’evidència científica es posiciona

El discurs dels anti algunes vacunes sembla, en un primer moment, una mica més moderat que el dels opositors absoluts a aquest preparat. Argumenten que, per exemple, la vacuna del papil·loma humà, inclosa en el calendari vacunal com a obligatòria només per a les nenes i opcional per als nens, no està fonamentada; que la triple vírica desencadena l’autisme; que les vacunes porten mercuri tòxic o quantitats perilloses de timerosal, un conservant. En ocasions, el debat assoleix tals extrems que els gurus antivacunes defensen la seva actitud argumentant que "hi ha vacunes fetes amb l’ADN de fetus avortats". En tots aquests casos, recorden els experts, les informacions no tan sols són falses, sinó que, a més, han sigut desmentides. El problema és que, un cop soltada la falòrnia, és molt difícil frenar-la.  

L’evidència científica a favor de la vacunació és aclaparadora. Tots els estudis realitzats fins ara apunten a la mateixa conclusió: les vacunes han evitat la mort de milions de nens al món. Exactament –detalla la també pediatra Lucía Galán en el seu llibre ‘Lo mejor de nuestras vidas’– han salvat 1.500 milions de vides. No immunitzar les criatures és, segons la seva opinió, "un greu acte d’irresponsabilitat" que els exposa a patir més d’una desena de malalties mortals. Tot i així, els dubtes sobre l’efectivitat d’aquests medicaments sembla que ja ha calat en la societat. O, almenys, en una part. El pediatre José Ángel Bilbao recorda que el 6% dels espanyols no creuen que les vacunes siguin importants per als seus fills, segons revela 'The Vaccine Confidence Project' en el seu informe del 2016. Un percentatge una mica més elevat, entorn del 8%, no estan d’acord amb la frase "les vacunes són segures". I un 7% neguen que les vacunes siguin efectives.

La pediatra Galán –per la consulta de la qual han passat famílies antivacunes i d’altres que opten per immunitzar i després deixen de fer-ho– recorda que les vacunes davant la diftèria, el tètanus i la tos ferina poden provocar en un de cada milió de nens vacunats una encefalitis (lleu en la majoria dels casos). No obstant, tenir qualsevol de les tres malalties per no estar vacunat pot ocasionar la mort en un de cada 200 nens i produir encefalitis (moltes vegades, greu) en un de cada 20. El debat sobre la utilitat de les vacunes, per tant, quedaria conclòs tan sols a partir d’aquestes dades.

Informació veraç i contrastada

Una pediatra d’un centre de salut de Madrid, que prefereix no revelar la seva identitat, confirma que no és infreqüent que els pares i les mares mostrin recels davant algunes vacunes incloses en el calendari dels seus fills i filles. Especialment, amb la de l’hepatits  i la del papil·loma humà. "Vacunar-se no és obligatori a Espanya, així que l’únic que podem fer des de la medicina és donar tota la informació. Persuadir-los amb dades i estudis científics. I cada vegada que venen a consulta preguntar si ja han canviat d’opinió", explica la doctora. En aquest sentit, tal com va explicar el doctor Roi Piñeiro en una entrevista a EL PERIÓDICO, el rol dels professionals sanitaris també consisteix a comunicar-se amb les famílies d’una manera eficaç per arribar a les persones que tinguin dubtes i aclarir-los-hi.

Notícies relacionades

Roi Piñeiro: "Els antivacunes condemnen els seus fills a no moure's d'Europa"

L'origen dels antivacunes

El problema de les famílies antivacunes o anti algunes vacunes és de tal envergadura que la Societat de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària va debatre el 2017 la necessitat que els metges facin firmar als pares que reneguen de la immunització (ja sigui de totes o d’algunes) un document titulat ‘Consentiment informat de rebuig de vacunació’. En aquest document –afegit en la cartilla mèdica infantil–, s’explica que els progenitors han sigut informats de les conseqüències de no ser immunitzats i que assumeixen el risc. També inclou una llista de vacunes perquè es remarquin les que no han sigut injectades al menor. L’escrit assegura que els pares poden canviar d’opinió en el futur i fer totes les consultes al personal mèdic i d’infermeria.

El doctor Bilbao conclou que la millor mesura que hi ha per combatre els anti algunes vacunes és la informació veraç i contrastada científicament. "A través de les xarxes socials avui circula molta informació falsa i el poder d’alguns personatges mediàtics fa que aquestes opinions es difonguin de manera ràpida. Tampoc ajuda la falta d’homogeneïtzació en l’aplicació de pautes vacunals per part dels diferents països i comunitats autònomes. Però aquest és un defecte que hem de combatre amb una bona informació científica, sense dogmatitzar, empatitzant amb la gent i generant credibilitat", afegeix.