Les depuradores revelen com proliferen les resistències als antibiòtics

Alsud d’Europa proliferen més resistències als antibiòtics en comparació amb el nord del continent. Els països mediterranis, inclosos a l’eix Portugal-Espanya-Xipre, destaquen com els que tenen una prevalença més gran de gens resistents als antibiòtics. És a dir, on més abunden els microorganismes que han canviat per ‘sobreviure’ a l’efecte dels medicaments. Les plantes de tractament d’aigües residuals revelen aquesta tendència en la distribució geogràfica i el seu possible impacte sobre la salut pública a cada un d’aquests territoris. Així ho mostra una nova investigació, publicada aquest dimecres a la revista 'Science Advances', en què s’ha estudiat per primera vegada el reflex d’aquest fenomen a les depuradores a escala europea.

"Les plantes de tractament d’aigües residuals són, en certa manera, un reflex dels habitants que habiten en una determinada zona. És aquí on acaben la matèria orgànica i els desfets dels ciutadans abans de tornar al medi ambient", argumenta Sara Rodríguez, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). "Vist el potencial d’aquest enfocament, en aquesta investigació plantegem l’estudi de les depuradores com a nous indicadors de quins són les resistències als antibiòtics més prevalents en una ciutat”, afegeix José Luis Martinez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC).

El recompte de les resistències

A més consum (o mal ús) d’antibiòtics, més possibilitat que hi sorgeixin resistències. Investigacions anteriors ja havien apuntat al fet que al sud d’Europa, on més estès estava el consum d’aquests medicaments, també és on més resistències hi havia. Aquest fenomen, estudiat fins ara des del punt de vista clínic, es confirma a través de l’anàlisi de 12 depuradores de set països del continent: Finlàndia, Noruega, Alemanya, Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre. En aquest estudi, els investigadors van plantejar analitzar les aigües residuals a l’arribada i a la sortida de la planta de tractament a la recerca de gens de resistència als antibiòtics.

El resultat d’aquesta anàlisi revela que les depuradores reben una mostra representativa de les resistències ‘característiques’ de cada regió, que la majoria delstractaments utilitzats són efectius per eliminar la majoria d’aquests elements potencialment perillosos de les aigües i que, per acabar, els gens que persisteixen després de la depuració es podrien utilitzar com a ‘marcadors’ als quals prestar més atenció. Per això els investigadors proposen utilitzar aquest mètode per conèixer, de manera menys invasiva, quins són els microorganismes a què s’hauria de fer més atenció a cada territori.

"En aquest estudi, el primer del seu tipus, s’elabora un recompte quantitatiu dels gens resistents als antibiòtics més comuns i en els quals hem de centrar la nostra atenció. Tot i així, crec que en un futur també hauríem d’analitzar aquesta qüestió des del punt de vista qualitatiu, incloent-hi els gens sense tanta prevalença però que també podrien resultar potencialment perillosos”, reflexiona Martínez.

La lluita contra les resistències

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

"En aquest estudi, tenim, d’una banda, unes dades objectives sobre la distribució dels gens de resistència. A partir d’aquí, plantegem diferents hipòtesis per explicar aquest fenomen, que, en aquest cas, també estarien subjectes a discussió”, reflexiona Rodríguez. En aquest sentit, l’estudi apunta a factors com la mida i l’edat de les instal·lacions, les tècniques utilitzades i la temperatura entre els principals que afavoririen l’expansió de les resistències antibiòtiques. Al sud del continent, per exemple, la calidesa de les temperatures podria afavorir l’expansió d’aquests microorganismes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les resistències als antibiòtics com "una de lesamenaces més grans per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament". Per això cada vegada són més els estudis en què s’analitza, des de diferents perspectives, l’extensió d’aquest fenomen. "En l’època daurada dels antibiòtics sempre teníem una arma amb què atacar. Ara, en canvi, som en un moment en què hem de lluitar contra les resistències als antibiòtics per continuar tenint opcions terapèutiques amb què fer front a una malaltia”, conclou Martínez.