No, no hi ha cap aliment que serveixi per prevenir o curar el càncer

Un estil de vida saludable és clau per evitar determinats tipus de malalties. Una alimentació equilibrada, de fet, contribuiria a prevenir fins a un 35% dels casos de càncer. Prevenir-lo, però mai curar-lo. Tot i això, són molts els que proclamen les virtuts de determinats aliments per combatre, frenar –fins i tot curar– les cèl·lules tumorals. La cúrcuma és, segons moltesd’aquestes veus lligades a la pseudociència, el “més potent aliment anticàncer”. També tenen aquesta presumpta virtut les llavors de lli, el bròcoli, els fruits vermells i els cítrics. Metges, investigadors i nutricionistes consultats per aquest diari asseguren que, si bé és cert que podem prendre una sèrie de precaucions i adquirir hàbits saludables que ajudin a prevenir la malaltia, l’alimentació –per més sana que sigui– no és un tractament.

El mite dels ‘aliments anticàncer’ ressorgeix amb certa freqüència a partird’estudis científics que (mal interpretats) poden fer pensar que hi ha productes concrets que són millors que altres per lluitar contra el càncer (com és el cas delsmal anomenats superaliments). Aquest mateix dijous, per exemple, la revista ‘Science’ publica un nou estudi en què es proposa investigar un compost natural present en verdures com el bròcoli, la coliflor o les cols de Brussel·les com una possible diana terapèutica contra el càncer. A la pràctica, això es tradueix que s’ha estudiat el potencial d’una molècula que podria actuar com a supressor tumoral si s’aplica mitjançant teràpies genètiques o farmacològiques. A partir d’aquí, els investigadors matisen: per desbloquejar de manera natural el ‘potencial anticancerigen’ d’aquestes verdures faria falta consumir uns tres quilograms diaris en forma crua i, tot i així, res n’asseguraria el benefici de forma permanent.

Límits de l’alimentació

“El primer que volem que quedi clar és que no existeix una alimentació específica que ens protegeixi del càncer”, expliquen al llibre ‘Dieta y Cáncer’ el dietista-nutricionista Julio Basulto i el professor universitari i expert en alimentació humana Juanjo Cáceres. Els autors destaquen que una alimentació saludable és útil per reduir el risc d’alguns tipus de tumors, però no els curen. “És fàcil trobar articles que perjuren que el càncer és atribuïble al fet que no consumim cereals mil·lenaris, pa viu o aliments ecològics. Aquests mateixos articles culpen dels tumors el gluten, la llet de vaca o l’aigua de l’aixeta. No apareix ni una paraula d’aquestes hipòtesis a l’informe de juliol de 2018 del World Cancer Research Fund International (WCR)”, argumenten Basulto i Càceres.

“El càncer és una malaltia multifactorial. Això significa que l’alimentació no és l’únic en el que ens hem de fixar per determinar les possibilitats de desenvolupar-ne un. El perfil genètic i hàbits com beure, fumar o portar una vida sedentària també hi juguen un paper fonamental”, comenta Núria Malats, cap del grup d’Epidemiologia Genètica i Molecular del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). “L’evidència científica obtinguda fins al moment indica que, si bé no existeix cap aliment que per si sol tingui un potencial contra el càncer, el consum de carns vermelles i aliments ultraprocessats sí que suposa un factor de risc. Així que, si parlem de prevenció del càncer, seria més important fixar-nos en quins aliments hauríem d’evitar i no tant en els que (sense proves sòlides) diguin que serveixen com a prevenció”, afegeix l’experta.

Falses esperances

Notícies relacionades

Julio Basulto: «La dieta anticàncer és una mentida perillosa que indueix el malalt a pensar que es curarà»

Els superaliments són com Superman: no existeixen

Malgrat tot, dir que un determinat aliment té efectes positius sobre la salut és una qüestió –en teoria– molt vigilada en la legislació. Francisco Ojuelos, advocat expert en dret alimentari i autor de llibre ‘El derecho a la nutrición’, recorda que les declaracions nutricionals i de propietats saludables dels aliments estan regulades tant per les normatives europees (reglament 1924/2006) com per les nacionals (reial decret 1907/96). Ojuelos, que es lamenta que la norma no tingui un catàleg de sancions, assegura que promocionar els anomenats “aliments anticàncer” és una cosa que, segons la seva opinió, vulnera la normativa.

L’altra cara del mite dels aliments anticàncer seria, és clar, el seu efecte sobre els pacients oncològics. “El gran problema d’aquests mites és que creen falses expectatives pel que fa a resultats, sobretot quan la realitat és que només serveixen per buidar les butxaques dels qui hi confien”, reflexiona Ana Casas, oncòloga, investigadora i pacient. “Confiar cegament en el poder d’aquests aliments pot fer que en deixem de prendre d’altres (i, per tant, produir carències nutricionals) i fins i tot encoratjar a abandonar pautes terapèutiques contrastades. Hi ha persones que, per exemple, després d’un diagnòstic de càncer (en una situació de debilitat per la malaltia) es fan veganes pensant que això serà el millor per a elles i no és així”, reflexiona Casas, també promotora del projecteFundación Actitud frente al Cáncer.