Julio Basulto: «La dieta anticàncer és una mentida perillosa que indueix el malalt a pensar que es curarà»

L’evidència científica apunta que amb un estil de vida saludable és factible reduir les possibilitats de patir algunes malalties. Però prevenir no és curar. El dietista-nutricionista, docent i divulgador Julio Basulto (Barcelona 1971) ha dedicat el seu últim (i científic) llibre –‘Dieta y Cáncer’, escrit amb Juanjo Cáceres i editat per Martínez Roca– a investigar què pot fer i què no l’alimentació per la nostra salut. Que quedi clar: la realitat científica respecte al càncer és que la dieta pot ser preventiva o pal·liativa, però no curativa.

Sempre és recomanable una alimentació saludable. Però ni les fruites, ni els cereals integrals, ni el bròcoli curen el càncer. 

El càncer te'l cura, si pot, un oncòleg de bata blanca. El salze s’utilitza en l’elaboració de les aspirines. ¿Oi que vosaltres no diríeu que menjar salzes treu el mal de cap? Doncs el mateix amb el bròcoli. Hi ha un nou estudi científic que esmenta el bròcoli. Bé, entesos. M’imagino, en qualsevol cas, que és preliminar perquè si no ja seria als hospitals. Tot i que es demostrés que una substància present al bròcoli i no a la mongeta tendra es pot utilitzar com a teràpia mèdica contra el càncer això no significa que menjar bròcoli tingui cap efecte sobre els tumors.

A ‘Dieta y Cáncer’ afirma que “no existeix una alimentació específica que ens protegeixi contra el càncer”. Però afegeix: “Una dieta saludable (fruites, hortalisses, llegums, cereals integrals... ) és útil per reduir el risc de patir alguns tipus de cáncer”.

És que no hi ha cap percentatge exacte de fruites i hortalisses que hauríem de menjar. Ni tan sols això de la dieta mediterrània, que, per cert, no té aprovada cap declaració per les autoritats sanitàries per dos motius. Un, que inclou el vi. I sabem que tota mena d’alcohol és perjudicial. I segon ¿què és la dieta mediterrània? ¿Quina quantitat de fruites i hortalisses cal menjar? M’explico millor, un patró general d’alimentació saludable seguit per tota la població disminueix les probabilitats que la població tingui certs tipus de càncer. Ara bé, ¿quin patró concret? ¿Quin tipus de fruites? ¿Quina quantitat? ¿Amb quina cocció exacta s’han de cuinar les verdures? ¿Han de ser fresques, congelades o de proximitat?

Pots portar una dieta molt saludable i que et diagnostiquin càncer.

Per descomptat. I et pots atipar d’hamburgueses industrials i no tenir-ne. Pots conduir a 300 quilòmetres per hora i no tenir cap accident. Això sí, tens més possibilitats de tenir-lo. En qualsevol cas, els fumadors –tinguin càncer o no– estan perjudicant la seva salut, estan deixant negres els seus pulmons.

Una coneguda guru parla d’aliments anticàncer: cúrcuma, llavors de lli, bròcoli, fruits vermells, cítrics...

És enganyós. Si ho digués una empresa d’alimentació seria il·legal. A Europa, per dir que un determinat producte baixa el colesterol, per exemple, s’ha de tenir l’aprovació prèvia de l’Agència de Seguretat Alimentària. El que diu aquesta guru és mentida, una enganyifa. És molt perillós perquè indueix la gent malalta a pensar que amb això es poden curar. I això genera frustració i culpabilitat, i fins i tot depressió, perquè les persones són especialment vulnerables. Si fas cas a aquestes veus pots deixar de banda un tractament mèdic perquè penses que és química i l’altre és ‘natural’. Pot generar efectes adversos. En el cas de les llavors de lli, no ho crec. En el de la llimona sí perquè afecta l’esmalt de les dents i et fa mal quan beus una cosa freda o calenta. La cúrcuma no té efectes preventius. És més, pot interaccionar amb medicaments que el pacient estigui prenent.

¿La premsa, que moltes vegades publica articles de titulars llaminers i amb poc rigor científic, hauria de fer un exercici d’autocrítica?

Això és una cosa que han de pensar els periodistes. El que jo crec és que no ens ensenyen a ser escèptics. No ens ensenyen com funciona l’evidència científica. Fins i tot hi ha molts sanitaris que tampoc ho fan. Conec un professor d’institut que es dedica a ensenyar escepticisme als seus alumnes, un tipus meravellós i un docent excel·lent. Els mitjans, en part, són responsables d’aquest problema. Però és que hi ha sanitaris que també diuen cada cosa... La guru que esmenteu és metge. ¿Vosaltres com sabeu diferenciar que jo tinc raó i ella no?

Perquè el seu llibre és aclaparador per totes les referències científiques que inclou.

Doncs el llibre de la guru té més cites bibliogràfiques que el meu. En realitat hauria de passar com a França, on el col·legi de metges va expulsar el creador de la dieta Duncan. Aquí, a Espanya, hi ha gent que fa conferències dient que l’aigua sense clor cura el càncer. El meu llibre es ven bé, anem per la segona edició. Però no se’n venen gaire més, ¿sabeu per què? Perquè no promet la cura del càncer.

¿Alguna recomanació científica per als malalts de càncer?

Desconfiar de qualsevol cosa que soni massa bonica per ser veritat. Pensar que si no t’ho està dient l’oncòleg és que no és important. Seguir al peu de la lletra el que et diu el metge, que és el qui et salvarà la vida. No fer dejunis perquè el pronòstic empitjorarà. Un malalt de càncer necessita calories, proteïnes i hidrats per fer front a la despesa calòrica tremenda que suposen aquesta malaltia  i el seu tractament. I res de complements alimentaris.

¿I alguna recomanació per a la gent sana?

Saltar.

Notícies relacionades

No, no hi ha cap aliment que serveixi per prevenir o curar el càncer

Els superaliments són com Superman: no existeixen

¿Saltar?

Les seves sigles: SALTAR. Fugir del sedentarisme, l’alcohol, la lactància artificial (és molt millor la materna), el tabaquisme, l’alimentació malsana i les relacions nocives. No parlem d’una fruita en concret. Ni d’una verdura, ni d’un menú, ni d’un berenar, ni d’una vitamina. És un conjunt d’estil de vida. No mengis millor, deixa de menjar pitjor. La dieta no millorarà el teu estat de salut però una mala dieta l’empitjorarà.