PRODIGI TECNOLÒGIC
Barcelona triomfa en la competició europea per a un superordinador de nova generació
La Unió Europea aportarà 100 milions d'euros, una de les inversions més grans fins ara a Espanya
El Marenostrum 5 podrà executar 200.000 bilions d'operacions per segon amb un pic de 200 petaflops
La carrera pel lideratge de la supercomputació s’enlaira al Vell Continent. Aquest dilluns, la Comissió Europea anunciarà que el Barcelona Supercomputing Center –Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS)– és una de les entitats escollides per acollir la següent generació de superordinadors, els prodigis tecnològics capaços de transformar el 'big data' en coneixement. El projecte donarà llum al Marenostrum 5, el relleu de les màquines actuals, capaç d’executar 200.000 bilions d’operacions per segon (amb un pic de potència de 200 petaflops).
La Unió Europea preveu invertir en aquest nou superordinador prop de 100 milions d’euros, la inversió més alta en una infraestructura d’investigació a Espanya. El projecte també comptarà amb el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat de Catalunya i, en una proporció encara per determinar, de Portugal, Turquia i Croàcia, països que van recolzar la candidatura espanyola davant Europa. Seguint el full de ruta marcat per les autoritats europees, el superordinador es posarà en marxa el 31 de desembre del 2020.
La decisió, presa per l’European High-Performance Computing Joint Undertaking (EuroHPC), s’emmarca en els objectius de l’Horitzó 2020. En el seu full de ruta per al desenvolupament d’infraestructures científiques, la Unió Europea planeja construir tres superordinadors a preexaescala (amb un pic de rendiment d’almenys 150 petaflops) i cinc supercomputadors petaescala (capaços d’executar com a mínim 4 petaflops). Barcelona, en aquest cas, se situaria entre els primers passos de la construcció de la xarxa de supercomputadors europeus d’alta capacitat.
Aquests potents dispositius, capaços de processar quantitats enormes de dades en només uns segons, ja s’estan utilitzant en diferents àmbits de la investigació, entre les quals s’inclou un ampli ventall de disciplines que va des de les ciències de la vida fins a l’astrofísica, passant per la nanociència i l’enginyeria. Al centre barceloní, sense anar més lluny, el Marenostrum ha permès el descobriment de gens associats amb malalties com el càncer o la diabetis i del 'mapa de la Via Làctia' més gran obtingut fins ara.
El nou superordinador
Les noves instal·lacions quedaran repartides físicament entre la capella de laTorre de Girona, seu actual del superordinador, i les plantes inferiors del nou edifici del Barcelona Supercomputer Center, situat a pocs metres de la llar del seu antecessor. D’aquesta manera, la potència computacional del Centre Nacional de Supercomputació augmentarà 17 vegades a l’actualment disponible i fins a 10.000 vegades respecte al primer superordinador barceloní, el Marenostrum 1, inaugurat el 2004.
"Sempre hem pensat que Europa havia de treballar unida en una àrea tecnològica en la qual competim amb països tan potents com els Estats Units, la Xina i el Japó, i estem molt satisfets de poder dir ara que Barcelona tindrà un dels primers superordinadors inclosos en el nou full de ruta europeu de supercomputació", afirma Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center. "Per a nosaltres, l’anunci d’avui també és un reconeixement a la nostra experiència de més de 15 anys investigant i donant servei d’alt nivell, així com a les nostres propostes i ambicions de futur en el terreny de la supercomputació". "Ni la candidatura ni l’èxit obtinguts haurien sigut possibles sense la confiança que han dipositat els patrons en el nostre centre des de la seva fundació el 2004. Bona part del nostre triomf d’avui el devem al fet d’haver tingut, de manera continuada, el recolzament del Govern d’Espanya, de la Generalitat i de la UPC", afirma el director associat del BSC, Josep M. Martorell.
Centre d’investigació referent
Notícies relacionadesTot apunta que la nova generació de superordinadors portarà nous projectes. "La demanda de serveis de supercomputació augmenta a mesura que els científics coneixen el que pot aportar un supercomputador a la seva investigació i varia d'acord amb les tendències tecnològiques del moment. Disposar d’un superordinador com el futur MareNostrum 5 ens permetrà continuar oferint un servei de primer nivell des de Barcelona", afirma el director del Departament d’Operacions del BSC, Sergi Girona.
Després de l’anunci, el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque ha manifestat que és una "alegria immensa que la CE hagi apostat per la candidatura espanyola per allotjar un dels seus superordinadors d’última generació". El ministre ha ressaltat el treball realitzat pel Govern d’Espanya i la col·laboració important de la resta de països que han recolzat la candidatura. Duque ha explicat que la supercomputació "ha sigut i és una àrea estratègica per a Espanya" i que el Centre Nacional de Supercomputació "és un referent mundial en ciència i innovació, amb 600 treballadors altament qualificats que procedeixen de més de quaranta països i un departament d’investigació en Ciències de la Computació de primer nivell internacional".