Així es va viure fa 50 anys l'arribada de l'home a la Lluna

Fa exactament 50 anys, l’home va aconseguir deixar la seva empremta a la Lluna. Aquesta històrica gesta espacial, de la qual ara es commemora amb magnificència el seu aniversari, va suposar un abans i un després en la història de la humanitat. Fins i tot ara, que ja es comencen a plantejar futurs projectes d’exploració de Mart, hi ha els que afirmen que res estarà a l’altura de la primera vegada que l’ésser humà va aconseguir superar la barrera de la Terra. I potser és per això que aquest històric esdeveniment ha quedat imprès en els records de tots aquells que van tenir la sort de viure'l en directe.

Eren les 21.17, hora peninsular espanyola, del 20 de juliol de 1969 quan el mòdul lunar 'Eagle' es va posar amb èxit sobre la superfície lunar. Després d’un breu i obligat descans, el comandant de la missió, Neil Armstrong, es preparava per a aquell que definiria com "un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat". Mentrestant, a la Terra, el món sencer estava expectant. L’esdeveniment va ser televisat en directe davant de 600 milions d’espectadors. A Espanya, eren les 3.56 de la matinada quan Armstrong va sortit per la comporta de l’'Eagle'. Només davant dels televisors espanyols, gairebé 20 milions de persones van seguir en directe la transmissió de Jesús Hermida a Televisió Espanyola en el que relatava els primers passos sobre el terra lunar. El lloguer de receptors de televisió es va disparar en aquells dies, i va superar fins al 90% dels aparells disponibles. 

Ja no feien falta paraules per descriure com van ser els primers passos d’Armstrong i Aldrin sobre la Lluna, tot i que n’hi va haver, i de la ploma de periodistes com Oriana Fallaci que van viure l’allunatge des del mateix centre de control de la NASA. Les imatges parlaven per si soles. La primera excursió lunar va portar de tornada centenars de vídeos i instantànies d’aquella històrica gesta que ràpidament van inundar tot el planeta. La gran gesta lunar, de fet, va coincidir ambl’etapa daurada dels mitjans de comunicació audiovisuals. I és gràcies al seu testimoni que ara, 50 anys després, podem saber com es va viure i, sobretot, com es va explicar l’arribada de l’home a la Lluna. 

Desplegament mediàtic

La missió 'Apollo' va ser, sota diferents punts de vista, com una gegantina campanya de màrqueting. L’agència espacial nord-americana necessitava vendre la gran gesta espacial com un assoliment científic i tecnològic sense precedents i, al seu torn, com un gran espectacle planetari. Per a això, la NASA va enviar als mitjans de comunicació de l’època tot el material necessari per cobrir l’esdeveniment. L’'equip de premsa', d’unes 250 pàgines, incloïa informació detallada sobre cada un dels components, artefactes i recursos de la missió. També es van proporcionar diapositives amb totes les imatges captades durant la missió per deixar testimoni visual de la gesta espacial.

Al llibre 'Marketing the moon', David Meerman Scott i Richard Jurek expliquen que l’objectiu de tot aquell gran desplegament de recursos era "implantar esperança i expectació i donar forma a l’esperit de la gent sobre la cursa espacial". El parc Disney 'Tomorrowland', per exemple, va projectar en directe l’allunatge a pocs metres de l’atracció 'Flight to the moon'. A pràcticament tot el món es van encendre pantalles gegants i televisors en bars, avingudes i altres zones públiques perquè tothom pogués veure la gran gesta espacial. Fins i tot s’explica que aquell dia als Estats Units van baixar els índexs de criminalitat perquè el país sencer va estar enganxat a una pantalla. 

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

"El desplegament mediàtic va ser impressionant", explica Xavier Duran, divulgador científic i autor de 'Franquisme via satèl·lit', un llibre d’anàlisi sobre la cobertura mediàtica de la cursa espacial a la premsa de Barcelona. "Diaris, ràdios i televisions van reaccionar amb molt d’entusiasme a la missió 'Apollo'. En la majoria dels casos, es parlava de manera molt rigorosa de l’assoliment científic, tecnològic i humà que suposava enviar un home a la Lluna. Però també hi va haver qui va anar més enllà i va plantejar especulacions massa atrevides sobre com canviaria l’exploració de l’espai a partir d’allò", comenta l’expert.

Entusiasme a part, els mitjans de comunicació van destacar des del primer moment la relació entre la cursa espacial i l’armamentística. I, és clar, les implicacions geopolítiques. "Tot aquest context no afectava de manera directa la informació que es proporcionava, sinó més aviat al relat", argumenta Duran. Als països afins als Estats Units, per exemple, es posava èmfasi en el risc que suposava que la Unió Soviètica s’avancés. I al seu torn, es lloava cada avanç americà com un bé universal. "Els fracassos nord-americans sempre anaven acompanyats de grans laments i frustració, mentre que els èxits soviètics, si bé eren celebrats, solien suscitar certa inquietud", comenta el divulgador. I és per això que, en part, l’arribada a la Lluna es va retransmetre com un gran èxit no només per als Estats Units sinó per a tota la humanitat.