La troballa d'un crani demostra que l'espècie de la Lucy no va viure sola

LaLucy, l’esquelet d’homínid més famós mai trobat, ha trobat ara un avantpassat amb qui compartir fama. Es tracta d’un exemplar d’'Australopithecus anamesis’ acabat de descobrir, batejat, de moment, com a MRD-VP-1/1. D’ell tan sols s’ha trobat el crani: un fòssil que, malgrat tenir uns 3,8 milions d’anys, es conserva gairebé complet i en perfectes condicions. 

Aquesta troballa, publicada aquest mateix dimecres a la revista 'Nature', "completa el complex puzle del’evolució humana", segons Lluís Gibert, geòleg de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona i part de l’equip d’investigadors responsable d’aquesta nova troballa, i contradiu la teoria que no hi ha una relació genètica entre les dues espècies, segons la qual una desapareix per donar lloc, seguidament, a una altra de nova. De fet, els investigadors asseguren que les dues espècies van coexistir durant 100.000 anys.

La troballa dels ‘Australopithecus’ 

L’'Australopithecus anamesis' és el membre més antic del gènere 'Australopithecus'. Aquesta espècie es va identificar prèviament per unes restes dentals i fragments de mandíbula que dataven entre 4,2 i 3,9 milions d’anys. Les similituds amb la dentadura del crani fòssil trobat han permès identificar-lo com a membre d’aquesta espècie. A més, gràcies que el crani s’ha trobat gairebé complet s’han pogut identificar característiques cranials i facials que no havien sigut observades anteriorment en aquesta espècie. Els experts consideren que alguns d’aquests trets són compartits amb l’espècie descendent, 'Australopithecus afarensis’, mentre que d’altres són més propis de grups anteriors com l’'Ardipithecus' i el 'Sahelantropus'. 

Segons Gibert, "la geologia i l’edat del crani és una peça imprescindible per poder interpretar el fòssil en el context de l’evolució humana". El crani es va trobar el 2016 en una localitat no estudiada fins aleshores, situada a la regiód’Afar (Etiòpia). Es tracta d’una zona semidesèrtica, travessada per diversos rius al costat dels quals hi ha molta vida i situada prop d’un punt triple on se separen tres plaques tectòniques i hi ha una activitat volcànica molt activa. Els investigadors consideren que en l’època en què va viure aquest homínid acabat de descobrir, fa 3.8 milions d’anys, la situació tectònica podia ser similar, ja que destaquen acumulacions de cendres volcàniques de fins a dos metres de gruix.

La recollida de mostres de sediment i cendres volcàniques pròximes al jaciment juntament amb dades paleomagnètiques han ajudat a determinarl’edat precisa del fòssil. D’altra banda, les mostres de pol·len, diatomees i biomarcadors, a més de fauna trobada associada al crani, ha donat als investigadors "una idea aproximada de com era la vegetació i ambient de l’entorn", segons comenta Lluís Gibert.

Ambient favorable per als homínids

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

El que se sap del paisatge on va viure MRD, és que contenia un llac de certa salinitat i d’entre sis i vuit metres de profunditat que estava alimentat per un riu de dimensions semblants a l’actual riu Mille. En aquest entorn hi havia vegetació boscosa, però en punts allunyats de l’aigua el pol·len revela un ambient més obert i àrid amb una vegetació dominada per arbustos i una proporció variable d’herbes, potser semblant a l’actual. "L’ambient entorn del llac va haver d’oferir multitud de recursos alimentaris per a uns individus que ja caminaven de forma bípeda", argumenta el geòleg.

La troballa d’aquest nou exemplar d’homínid s’ha dut a terme en el marc del projecte WORMILL (Woranso-Mille) dirigit per Yohannes Haile-Selassie Comissari del Museu d’Història Natural de Cleveland i professor de la Universitat Case Western Reserve (Estats Units) que des de fa 15 anys ha proporcionat uns 230 fòssils d’homínids i el 2016 va descobrir aquest crani.