La lluita contra l'excés de sucre apunta als refrescos

Darrere de la seva closca de metall, una llauna de refresc oculta molt més sucre del que podríem creure. En alguns casos, com en les gasoses més venudes, n’hi ha prou amb una sola unitat d’aquesta beguda per duplicar els límits d’ingesta diaris de sucre recomanats per l’Organització Mundial de la Salut(OMS). En d’altres, com en les anomenades begudes energètiques, la xifra es quadruplica. ¿Té sentit, doncs, aplicar el mateix impost per a totes les begudes ensucrades sense tenir en compte la quantitat que contenen? Un nou article publicat a la revista ‘Science’ argumenta que no. Al contrari, proposa un impost correctiu amb què s’augmenti el preu en funció de la quantitat de sucre de cada beguda i no segons el volum del producte. «Els impostos correctius haurien de ser proporcionals al perjudici», conclouen els autors d’aquesta proposta.

El raonament és simple. Com méssucre, mésconseqüències per a la salut. I, per tant, més necessitat de prendre mesures per delimitar aquests riscos. Una investigació recent publicada a la revista científica ‘JAMA’ troba una correlació directa entre el consum recurrent de refrescos (dos o més al dia) i un augment de la mortalitat prematura (ja que, per exemple, l’hàbit de consumir aquest tipus de productes també sol estar relacionat amb un estil de vida poc saludable). Aquesta nova dada, lluny de concloure el debat, obre la porta a continuar investigant sobre els riscos de l’excés de dulcificants i, sobretot, a dissenyar noves mesures per reduir-ne l’ingesta i educar la població per a un consum responsable.

«El consum de begudes ensucrades no hauria de ser la norma, sinó l’excepció», conclou Dora Romaguera, membre de l’equip responsabled’aquest últim estudi epidemiològic centrat en la població europea. La investigadora argumenta que, pel que fa al consum de refrescos, és indispensable que prioritzila moderació. És a dir, limitar la ingesta d’aquestes begudes a menys d’una vegada a la setmana i, al seu torn, alertar aquelles persones que hansubstituït del tot l’aiguapels refrescos. «Des de l’Administració hauria de regular-se l’oferta d’aquest tipus de begudes a centres escolars i sanitaris amb l’objectiu de conscienciar i educar la població. No es pot oferir un producte insà en un centre educatiu o a persones malaltes, és contraproduent», comenta la investigadora afiliada al CIBEROBN (CIBER Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició) i al IdISBa (Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears).

Mesures alternatives

El consum excessiu de sucres afegits, per sobre del 10% de la ingesta calòrica d’un individu, s’ha associat amb un risc obesitat més elevat i altres malalties cròniques com la diabetis (de tipus 2) i algunes alteracions metabòliques i cardiovasculars. Aquesta xifra fa referència a la quantitat total de sucre lliure que consumim. Llavors, ¿per què la majoria de companyies estan enfocades només contra els refrescos? «Els refrescos són productes excessivament ensucrats (una sola unitat d’aquests pot contenir l’equivalent a sis terrossos de sucre, uns 37 grams) que consumim en un període curt de temps, per la qual cosa la sobrecàrrega de sucre que aporten és immediata. A més, aquest tipus de begudes només aportencalories buides», explicaCarmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut del departament de Salut i especialista en medicina preventiva i salut pública.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Fins al moment, els impostos a les begudes ensucrades s’han plantejat com una eina per incentivar els consumidors acanviar les seves pautes de consumi, desincentivats per l’augment de preu, perquè comencin a substituir aquests productesper d’altres més saludables. Tot i així, els experts reconeixen que els impostos al sucre són unpedaç temporal i complementari a les polítiques de conscienciació i educació. «Els impostos són la mesura de cost i efectivitat més eficient de què disposem. Però l’objectiu és fomentarentorns que promoguin la saluten què les persones puguin disposar sempre de l’opció més saludable», afirma Cabezas, que també explica que les directrius sobre la lluita contra els excessos del sucre les marquen autoritats com l’OMS.

A Espanya, per exemple, l’objectiu a llarg termini va molt més enllà dels impostos contra els refrescos. ElPla Nacional per a la Millora en la Composició d’Aliments i Begudes és reduir tant la quantitat d’edulcorants afegits com l’aportació calòrica dels seus productes. Però, ara per ara, n’hi ha prou amb un passeig pelpassadís de refrescos d’un supermercat per constatar que les begudes ensucrades al comerç per si soles ja sobrepassen els límits aconsellats per les autoritats sanitàries. Al seu torn, els experts recalquen que el ’substitut’ més saludable sempre és l’aigua. Sense afegits.