L'Índia perd contacte amb la nau que volia aterrar a la Lluna

L’Organització d’Investigació Espacial del’Índia (ISRO) va perdre contacte amb el mòdul espacial indi Chandrayaan-2, que pretenia aterrar aquest divendres a l’inexplorat pol sud de la Lluna, en el moment en què procedia al moment crític de l’allunatge.

«El descens va anar com estava planejat i es va observar una activitat normal fins a una altitud de 2,1 quilòmetres. Després, la comunicació s’ha perdut i estem analitzant les dades», va afirmar a la sala de control el compungit cap de l’ISRO, Kailasavadivoo Sivan.

L’ISRO va perdre comunicació amb el mòdul lunar cap a les 2.20 hora local (20.50 de divendres GMT), uns vint minuts després de l’inici de la maniobra d’allunatge.

El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, present a la sala de control de l’agència espacial índia a la ciutat del sud Bangalore, va dir als mitjans de comunicació que «espera que passi el millor». Encara no està clar què ha passat amb el mòdul d’aterratge, que va partir de la Terra el 22 de juliol passat.

L’aparell va tractar de fer el que es coneix com un allunatge suau, és a dir, que va intentar reduir la velocitat del mòdul a només uns quants quilòmetres per hora per tocar la superfície de la Lluna de forma controlada sense provocar danys materials.

Cinquè país en allunar

El possible fracàs de la missió suposaria un cop dur per a l’Índia, que aspira a convertir-se en un dels pocs països del món en haver aconseguit un allunatge suau, una gesta aconseguida anteriorment per Rússia, els Estats Units i la Xina.

L’objectiu de la missió Chandrayaan-2 és obtenir més informació sobre la composició mineral del satèl·lit de la Terra i ampliar els coneixements disponibles sobre la presència d’aigua.

El país asiàtic s’havia fixat el complicat objectiu de posar la sonda al pol sud del satèl·lit, fins ara inexplorat per les missions lunars d’altres potències espacials, on la superfície és més irregular que a l’equador de la Lluna.

La sonda va abandonar la Terra el 22 de juliol passat, després d’un primer intent avortat per un problema en el sistema del vehicle de llançament.

Segona missió espacial índia

Es tracta de la segona missió d’exploració lunar de l’Índia després que la seva versió anterior, el Chandrayaan-1, es posés en l’òrbita lunar el novembre del 2008 i en què un instrument de la NASA que anava a bord va confirmar la presència d’aigua a la Lluna.

En aquella ocasió, l’ISRO es va felicitar per la troballa, i aquesta vegada l’esdeveniment també ha sigut viscut com una qüestió d’orgull nacional amb una àmplia cobertura dels mitjans locals. 

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La nació asiàtica compta amb un dels programes espacials més actius del món i va començar a col·locar satèl·lits en l’òrbita terrestre el 1999. Les seves missions a la Lluna i Mart, així com els seus econòmics llançaments de desenes de satèl·lits alhora, han contribuït que molts països triïn la nació asiàtica per posar en òrbita els seus aparells de mida reduïda.

Entre els pròxims objectius de l’ISRO hi ha posar en òrbita la seva pròpia estació espacial, missions a Venus o el Sol i el seu primer enviament tripulat a l’espai