Internet també contamina, però la solució no és desconnectar-se

Sí, navegar per internet contamina. De fet, cada vegada són més els estudis que se centren a mesurar l’impacte ecològic dels recursos ‘online’. Les plataformes digitals, encara que no necessitin un suport físic específic per funcionar, depenend’enormes infraestructures en què es processen milions de dades durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Es calcula que avui dia les infraestructures necessàries per mantenir en marxa totes les tecnologies de la informació en generen més del 2% de les emissions mundials i, si se segueix aquest ritme, per al 2030 aquesta xifra podria augmentar entre tres i 10 vegades respecte als nivells actuals.

¿Significa això que hem de desconnectar-nos d’internet per frenar la crisi climàtica? No. Els experts apunten que la solució passa per alimentar aquestes grans maquinàries amb fonts d’energia neta. L’últim informe de la campanya‘Clicking clean’, elaborat per Greenpeace, apunta la necessitat que els gegants tecnològics es comprometin al 100% amb l’ús d’energies renovables per continuar creixent de manera sostenible amb el medi ambient. Grans empreses com Facebook, Google i Apple (i tots els altres recursos digitals que en depenen) ja alimenten més de la meitat dels seus servidors amb energies renovables. Però altres en plena expansió com Netflix, HBO i Vimeo continuen produint una gran empremta ecològica. Els experts reclamen una ràpida reconversió d’aquestes plataformes ja que tot apunta que el consum de vídeos per ‘streaming’ creixerà fins ocupar el 80% del trànsit global d’internet.

«L’objectiu d’aquests estudis no és demanar la desconnexió d’internet, sinó conscienciar els usuaris de què hi ha darrere dels nostres hàbits de consum i pressionar aquesta indústria en plena expansió perquè es comprometi amb les energies renovables», comenta María Prado, responsable de campanya d’energies renovables i transició energètica de Greenpeace. «Ja no val com a excusa que les empreses assumeixin un’compromís verd’,necessitem que es prenguin mesures reals per aconseguir que l’empremta ecològica d’aquests serveis sigui mínima», afegeix.  

Contaminació digital

Una recent investigació titulada’The cost of music’, realitzada en col·laboració entre la Universitat de Glasgow i la i d’Oslo, apunta quel’impacte mediambiental dels serveis d’‘streaming’ dedicats a la música és alarmantment elevat. L’anàlisi tradueix l’impacte derivat dels servidors i la quantitat d’energia necessària per emmagatzemar i transmetre aquesta informació en el seu equivalent en empremta ecològica. L’any 2016, només als Estats Units, el consum ‘online’ de música va produir més de 350 milions de quilograms de gasos amb efecte d’hivernacle. Algunes estimacions apunten que les infraestructures i servidors en què es processen totes aquestes dades generen fins al2% de les emissions mundials.

Ja hi ha estudis que estimen la contaminació d’altres activitats ‘online’. L’ús de les criptomonedes bitcoins va generar 69 milions de tones d’aquest gas contaminant només l’any 2017. Però aquest no és l’únic cas. Enviar un correu electrònic,per exemple, equivaldria a quatre grams d’emissions de CO₂a l’atmosfera. També altres activitats com navegar per la xarxa, respondre a un missatge de text, enviar una foto, visualitzar un vídeo, pujar un arxiu al núvol o posar un ‘like’ deixa una petita empremta ecològica que, si sumem tota la informació que circula per la xarxa a través de tot el globus, es va fent gran a poc a poc. I és a gran escala quan comença a ser un problema per al medi ambient. 

Responsabilitat individual i compartida

Notícies relacionades

"Em vaig jugar la vida pel planeta"

¿Què són les tempestes solars?

¿Però són els ciutadans els que, en última instància, haurien d’assumir el pes del’empremta ecològica digital? «La principal causa de la crisi climàtica és el consum. Per tant, la responsabilitat és de tots: des de les empreses que posen al mercat els seus productes fins als consumidors que trien lliurement quin comprar. Els petits canvis són molt importants, no només perquè la suma tenen un impacte considerable, sinó perquè es converteixen en tendències de consum que les empreses estan obligades a seguir», comenta Ignacio Lacambra Guelbenzu, portaveu de la comunitat #PorElClima i ECODES (Fundación Ecología y Desarrollo).

«No oblidem que el problema de base és el model i el sistema capitalista neoliberal sustentat per corporacions, administracions i polítics. Està bé conscienciar els ciutadans sobre com podem contribuir a ‘salvar el planeta’ en el nostre dia a dia, però hem de ser crítics i estar atents perquè això no serveixi per descarregar responsabilitats sobre els individus i no sobre l’estructura, ja que és el que busca el sistema», comenta Xuksa Kramcsak-Muñoz, investigadora de l’anàlisi del discurs sobre canvi climàtic. «La crisi climàtica no es frenarà perquè et desconnectis d’internet, deixis d’escoltar música en ‘streaming’ i et facis dutxes més curtes. Els teus hàbits de consum, de fet, influeixen més aviat poc en el resultat final si les grans indústries continuen contaminant igual i extraient recursos naturals de forma inconscient i violenta. Estem davant d’un problema estructural que requereix adoptar canvis estructurals de manera immediata», rasa Kramsak.