Sir William Ramsay, el geni que va canviar per sempre la taula periòdica

En el 167è aniversari del naixement de Sir William Ramsay, Google dedica un ‘doodle’ a aquest geni que, amb les seves contribucions, va enriquir el món de la química, termodinàmica i física nuclear amb el seu treball innovador, però també de la ciència en general, ja que va fer descobriments molt importants en l’àrea de l’arqueologia.

Sir William Ramsay va néixer el 2 d’octubre de 1852 a Glasgow, va ser fill de William Ramsay, un enginyer civil escocès, i de Catherine Robertson; a més de ser nebot del geòleg Sir Andrew Ramsay, la qual cosa va generar en ell una afició molt important en altres ciències de l’àmbit humanístic.

Va estudiar a la seva ciutat natal fins a 1870, quan va marxar al laboratori de Fittig a la Universitat de Tübinguen, a Alemanya, on va obtenir el grau de doctor amb una tesi sobre l’àcid ortotoluic i els seus derivats; a més va ser professor de química a la Universitat de Bristol de 1880 a 1887 i a la Universitat de Londres des de 1887 fins a 1913, quan es va jubilar de les tasques acadèmiques.

Els descobriments històrics

Ramsay va començar a treballar en química orgànica i, a part de la seva tesi doctoral, va publicar treballs sobre la picolina i sobre els productes de descomposició dels alcaloides derivats de la quinina (1878-1879).

Durant la dècada dels vuitanta del segle XIX, també va fer grans contribucions en química física, sobretot en estequiometria i termodinàmica. Junt amb Sidney Young va estudiar els processos d’evaporació i dissociació (1886-1889) i també va treballar en les dissolucions de metalls (1889).

No obstant, va ser en el camp de la química inorgànica on va realitzar els seus descobriments més cèlebres. Entre 1885 i 1890 va publicar importants treballs sobre els òxids de nitrogen i, en un treball conjunt amb Lord Rayleigh, va observar que el nitrogen en l’atmosfera de la terra tenia un pes atòmic més gran que el nitrogen al laboratori i el 1894, en un congrés de l’Associació Britànica, van anunciar conjuntament el descobriment de l’argó.

Ramsay i el seu equip, guiats per les consideracions teòriques en què es basava la taula periòdica de Mendeléiev, va buscar metòdicament els elements que havien d’ocupar els buits vacants en el grup dels gasos inerts, la qual cosa el va portar a descobrir el neó, el criptó i el xenó al reduir l’aire a baixes temperatures a alta pressió, i finalment el 1903 van descobrir l’heli.

La seva aportació per a la humanitat

A aquest grup se’l va denominar gasos nobles, que són un grup d’elements químics que comparteixen diverses propietats en determinades condicions específiques. Per exemple, són incolors i inodors, amb molt baixa reactivitat química, i fins a l’arribada de Ramsay i el seu equip, ningú els havia descobert. Va ser tal la seva transcendència que van canviar per sempre la taula periòdica i l’aplicació d’aquests elements en la vida quotidiana.

A causa de la seva inèrcia química, els gasos nobles van demostrar ser útils de moltes maneres. Per exemple, l’heli va reemplaçar l’hidrogen inflamable per a un viatge més lleuger que l’aire, i es va utilitzar argó a les bombetes.

El premi Nobel

Pel descobriment dels components de l’aire i determinar la seva situació a la taula periòdica dels elements, se li va atorgar el 1904 el premi Nobel de química i va ser considerat per molts com el descobridor químic «més gran del seu temps».

Notícies relacionades

Junko Tabei: L'apassionant història de la primera dona a coronar l'Everest

¿Què són les tempestes solars?

Ramsay es va convertir en membre de la Royal Society d’Edimburg el 1888, va ser nomenat cavaller el 1902 i també va ser honrat amb l’ingrés al Molt Honorable Orde del Bany, a més de rebre molts altres guardons per les seves aportacions científiques, que van quedar registrats en els llibres ‘Gasos of the Atmosphere’ (1896), ‘Modern Chemistry’ (1902) i ‘Essays, Biographical and Chemical’ (1908).

A més de tot això, com a aficionat a l’arqueologia, el 1883 va descobrir a prop d’Efes (Turquia), l’Epitafi de Saikilos (o també anomenat Epitafi de Sícil), amb la inscripció coneguda més antiga d’una composició musical completa. Finalment, William Ramsay va morir el 23 de juliol de 1916 a High Wycombe, Buckinghamshire. El seu llegat científic és un dels més importants en la història de la química moderna.