L'asteroide que va acabar amb els dinosaures també va acidificar l'aigua marina

L’acidificació de les aigües dels oceans a causa dels gasos emesos perl’impacte d’un asteroide fa 66 milions d’anys va ser la principal causa de l’última gran extinció en massa i no el final de la fotosíntesi per la foscor generada, com es creia fins ara.

Així es recull en l’estudi realitzat per universitats dels EUA, la Gran Bretanya i Alemanya amb la participació de la investigadora del’Institut Universitari de Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) de la Universitat de Saragossa, Laia Alegret, i que publica aquest dilluns la revista científica 'Proceedings of the National Academy of Sciences USA' (PNAS)Proceedings of the National Academy of Sciences USA.

La paleontòloga aragonesa ha contribuït a obtenir la primera mesura del pH de les aigües superficials després de l’impacte d’un asteroide a la península mexicana del Yucatán a finals del Cretaci, informa la Unizar en una nota de premsa.

L’acidificació, resultant de l’emissió de gasos a l’atmosfera, és una de les principals conseqüències de l’actual crisi climàtica, que també està reduint el pH dels mars amb gran impacte en la flora i fauna marines.

70% d’espècies afectades

L’impacte d’aquest asteroide va afectar gairebé el 70% de les espècies del planeta i va acabar amb el domini dels grans dinosaures en mitjans terrestres. Als oceans, van desaparèixer els grans rèptils com els mosasàurids, igual que gran part del plàncton calcari que vivia a les aigües superficials.

Les hipòtesis tradicionals suggereixen que la foscor generada pel núvol de pols resultant de l’impacte va impedir la fotosíntesi i es va aturar la productivitat primària als oceans, i això va provoca les extincions successives al llarg de la cadena tròfica.

Extincions selectives

Notícies relacionades

Les astronautes de la missió catalana Hypatia estudiaran els efectes d’un viatge a Mart al cos de la dona

La IA i el nobel Acemoglu

El 2012, Laia Alegret va liderar una publicació a la revista ‘PNAS’ que demostrava que les extincions als oceans no estaven relacionades amb el final de la fotosíntesi i ja assenyalava al ràpid fenomen d’acidificació dels oceans, molt més ràpid que l’actual i resultant dels gasos emesos per l’impacte, com la principal causa de les extincions selectives en mitjans marins.

Una hipòtesi que ara queda demostrada en l’estudi que publica aquesta revista.