Plutó no serà de nou un planeta tot i que hi insisteixi la NASA de Trump

“Només perquè ho sapigueu, des del meu punt de vista Plutó és un planeta”, va comentar fa unes setmanes Jim Bridenstine, el primer polític sense formació científica nomenat com a màxim responsable de la NASA per Donald Trump, durant una roda de premsa davant de l’atònita mirada dels periodistes. “Poden escriure que l’administrador de l’agència espacial ha declarat que Plutó torna a ser un planeta. M’aferro a això perquè així és com ho vaig aprendre i hi estic compromès”, va afegir en un to entre irònic i burleta. Aquestes paraules, lluny de passar desapercebudes, han revifat el debat entre científics, astroaficionats i nostàlgics sobre l’estatus de Plutó dins del Sistema Solar.

Però la Unió Astronòmica Internacional (IAU), la màxima autoritat en ‘política espacial’, prefereix concloure el debat des de l’arrel. El 2006, l’Assemblea General de l’entitat va consensuar una nova definició de planeta i, després d’aquesta decisió, Plutó va quedar relegat a la categoria de planeta nan, al costat d’altres cossos celestes similars descoberts al Sistema Solar. “La Unió Astronòmica Internacional no ha canviat la seva posició i, el que en sabem de moment, és que no té la intenció de revisar-la, per la qual cosa no s’espera cap canvi oficial en l’estat de Plutó com a planeta nan”, comenta Fernando Comerón, portaveu de l’entitat i astrònom de l’European Southern Observatory  (ESO) a EL PERIÓDICO. “Si bé les declaracions recents del senyor Bridenstine han suscitat certa controvèrsia atesa la seva assignació professional actual, això no té rellevància pràctica per a la comunitat astronòmica i, a més a més, l’argument presentat pel senyor Bridenstine certament no planteja una revisió de la classificació de Plutó basada en qualsevol nova troballa científica”, afegeix.

La complexitat de l’univers

L’actual classificació de cossos celestes va ser debatuda fa ja més d’una dècada entre experts en matèria planetària i, com acostuma a passar en aquest tipus de debats, mai s’ha aconseguit un consens absolut en la comunitat científica. I segons explica Comerón etiquetar Plutó de ‘planeta nan’ reflexa millor el coneixement modern del Sistema Solar ja que en les últimes dècades s’han descobert un nombre cada vegada més gran de cossos amb masses i òrbites comparables a les d’aquest astre. Per això les autoritats científiques en matèria espacial recalquen la necessitat d’acatar l’actual definició que delimita de manera més precisa què és i què no és un planeta en termes científics.

“És comprensible que existeixi certa resistència en una cultura popular que ja havia incorporat Plutó com el novè planeta conegut del nostre Sistema Solar. Però científicament el canvi simplement reflecteix que el nostre sistema planetari és significativament més complex del que es pensava el 1930, quan es va descobrir Plutó”, rasa Comerón. “El nostre coneixement actual de Plutó mostra que és un món fascinant, amb una geologia rica i dinàmica i una atmosfera sorprenent. Mantenir la seva classificació com a planeta nan no el fa menys interessant”, reflexiona l’astrònom.

L’etern debat planetari

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Després de la polèmica aixecada pels comentaris de Bridenstine, els científics més crítics amb aquesta categorització han aprofitat per reobrir la discussió. Fins i tot l’astrofísic i rocker de Queen Brian May s’ha manifestat per ‘donar el seu suport a Plutó’. “Queda oficialment inaugurada la temporada 2019 de ‘Plutó és un planeta’”, ironitzava fa uns dies Álex Riveiro, divulgador científic en temes d’astronomia i autor d’Astrobitacora. “Aquest tema va ressorgint de manera periòdica cada vegada que algú amb cert impacte, de dins o de fora de la comunitat científica, fa algun comentari sobre això. Però no ens enganyem, és un fals debat. Les autoritats científiques donen aquesta qüestió per conclosa i res apunta que es tornarà a obrir la discussió en un àmbit tècnic”, explica Riveiro.

La decisió, explica, no és arbitrària. El descobriment de cossos celestes com Eris, Makemake, Haumea i Ceres posa en perill Plutó ja que demostra que hi ha molts altres astres com ell que, al seu torn, no acaben d’encaixar dins de la definició consensuada de planeta. Per això, si se’l tornés a incloure dins dels mapes del sistema solar, també caldria afegir-ne com a mínim una desena més de similars. “I sí, també hi ha una part d’aquest debat que té a veure amb l’’afecte’ de tots aquells que van estudiar Plutó com a planeta i que ara els costa acceptar que el Sistema Solar ja no és tal com el van conèixer”, reflexiona Riveiro.